Per ajudar a entendre el cam\u00ed cap a la transici\u00f3 clim\u00e0tica que estem comen\u00e7ant, explico que cal retenir el n\u00famero 70. Espanya utilitza 24 tones de mat\u00e8ries primeres per c\u00e0pita i les ha de reduir a 6,7 tones per ser sostenible. Aix\u00f2 \u00e9s una reducci\u00f3 del 72% d\u2019\u00fas de mat\u00e8ries primeres. Si parlem de CO2, la reducci\u00f3 ha de ser des de les actuals 7,8 tones d\u2019emissions per c\u00e0pita fins a 1,7, una reducci\u00f3 del 78%. Aquests han de ser els objectius que ens hem de fixar per fer el cam\u00ed.<\/p>\n
Per altra banda, si fem l\u2019an\u00e0lisi hist\u00f2rica i mirem on les coses es van tor\u00e7ar en la hist\u00f2ria econ\u00f2mica, veurem que l\u2019\u00edndex que mesura el creixement de l\u2019economia, el PIB, es va desviar de la realitat productiva durant la d\u00e8cada dels 70: concretament, l\u2019any 1978. A partir d\u2019aquell any, el PIB es va desviar de la realitat. Hem de recordar en anys m\u00e9s recents com It\u00e0lia va augmentar de cop el PIB perqu\u00e8 va comptabilitzar l\u2019economia negra. Espanya va fer una cosa semblant quan va comptabilitzar en el PIB el comer\u00e7 il\u00b7legal de drogues. Augmentar el PIB es fa costi el que costi, encara que el cost sigui negatiu. Explico que el temporal Gloria de 2020 va afectar el Delta de l\u2019Ebre, riberes del Ter i platges, sense que l\u2019afectaci\u00f3 const\u00e9s com a element negatiu en el PIB. En canvi, quan aquests desperfectes es van reparar, el PIB els ha comptabilitzat en positiu. L\u2019abocador de la Garrotxa ha sigut comptabilitzat com a operaci\u00f3 positiva: el dip\u00f2sit de residus en un solc entre muntanyes s\u2019ha considerat com una millora de l\u2019economia. El dia que el Consell Comarcal pugui executar el projecte d\u2019extracci\u00f3 de les deixalles soterrades per convertir-les en energia, aquell dia el PIB les tornar\u00e0 a comptabilitzar com a acci\u00f3 positiva. El PIB sempre suma.<\/p>\n
De fet, hi ha un altre \u00edndex anomenat GPI (Genuine Progress Index) que comptabilitza els aspectes positius i negatius de l\u2019economia, a difer\u00e8ncia del PIB. Quan es comparen els dos \u00edndexs, el PIB i el GPI, es percep que a partir de l\u2019any 1978 el PIB va continuar creixent mentre que el GPI es va quedar planer fins avui. \u00c9s a dir, des de llavors els aspectes positius del creixement de l\u2019economia es veuen totalment compensats pels negatius. Per aix\u00f2 els anys 70 s\u00f3n importants,, perqu\u00e8 \u00e9s all\u00e0 on es va tor\u00e7ar l\u2019economia mundial, quan les idees de Milton Friedman es van imposar en l\u2019ideari mundial.<\/p>\n
Precisament \u00e9s en la d\u00e8cada dels 70 quan el m\u00f3n es comen\u00e7a a preguntar si aquell model de viure ser\u00e0 sostenible o no. L\u2019any 1968 es va constituir a Alemanya el Club de Roma, que es va fer fam\u00f3s per l\u2019informe \u00abEls l\u00edmits del creixement a l\u2019any 1972\u00bb, on pronosticava un esgotament dels recursos. Aquell informe va partir de l\u2019an\u00e0lisi del model que van fer els estudiants de la c\u00e0tedra de Din\u00e0mica de Sistemes del MIT Dennis Meadows, Donella Meadows i Jorgen Randers. El seu model havia de predir qu\u00e8 passaria al m\u00f3n si es canvien els par\u00e0metres m\u00e9s importants que el configuren, com la poblaci\u00f3, la producci\u00f3 industrial, la venda de serveis, la producci\u00f3 d\u2019aliments, el nivell de contaminaci\u00f3 i els recursos no renovables. En aquell temps encara no es coneixia l\u2019efecte hivernacle de la combusti\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils. El primer escenari preveia continuar com ara i va pronosticar el col\u00b7lapse abans de 2025. Els altres escenaris modificaven la tecnologia, la recerca de nous minerals, el fre del creixement de la poblaci\u00f3 i la millora de la productivitat industrial i agr\u00edcola, allargant l\u2019any en el que arribaria el col\u00b7lapse. El 2012, el cient\u00edfic australi\u00e0 Graham Turner va comparar les prediccions arribant a la conclusi\u00f3 que el m\u00f3n segueix igual com s\u2019havia previst en el primer escenari del model de col\u00b7lapse del 2025, previsi\u00f3 que lliga amb una altra que diu que el 2027 el m\u00f3n arribar\u00e0 ja a un escalfament de 1,5\u00baC.<\/p>\n
Per tant, per trobar la pista de com hem de viure, cal mirar de quina manera viv\u00edem en els anys 70 per treure\u2019n patr\u00f3 de conducta. An\u00e0vem a comprar la llet a la granja, les verdures, els llegums i la fruita a la botiga del carrer i al mercat dels diumenges, la carn de vedella a cal carnisser, mat\u00e0vem un porc a l\u2019any en una casa de pag\u00e8s amb vincles familiars, ten\u00edem gallines pels ous i per la carn, el vi el compr\u00e0vem a la bodega amb la nostra garrafa o emplen\u00e0vem botes que ten\u00edem a casa. La calefacci\u00f3 amb l\u2019estufa s\u2019alimentava amb llenya que compr\u00e0vem una vegada a l\u2019any. L\u2019hort a l\u2019estiu donava verdures i tomates, tamb\u00e9 patates per a tot l\u2019any. L\u2019avi\u00f3 l\u2019agaf\u00e0vem per anar una vegada a l\u2019any a algun lloc en visita de treball i el cotxe s\u2019agafava nom\u00e9s si era necessari. La roba i les sabates es canviaven si havien quedat petites o si s\u2019havien fet malb\u00e9. Les vacances les f\u00e8iem en pobles del nostre territori i els caps de setmana eren de trobament amb els amics i colles, amb les que tamb\u00e9 hav\u00edem fet casals i col\u00f2nies. I \u00e9rem feli\u00e7os, sigui perqu\u00e8 era el final de la dictadura i prev\u00e8iem amb il\u00b7lusi\u00f3 una nova societat, sigui perqu\u00e8 per la nostra generaci\u00f3 era a la fi dels estudis i esper\u00e0vem una feina digna. No ho sab\u00edem, per\u00f2 en els anys 70 viv\u00edem de forma frugal. Es feia perqu\u00e8 el poder adquisitiu era limitat, em diuen. Cert, es feia de forma obligada, per\u00f2 \u00e9s que era just, car el que fem ara \u00e9s gr\u00e0cies al deute financer que paguem continuadament i al deute que fem al medi ambient, la difer\u00e8ncia entre el PIB i el GPI. Si traiem el deute que fem servir, queda la frugalitat.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s com el n\u00famero 70 esdev\u00e9 clau tant per entendre el qu\u00e8 i el com hem de fer les coses, com per definir l\u2019objectiu sobre quina reducci\u00f3 hem de fer. L\u2019aplicaci\u00f3 de tecnologies disruptives com el cotxe el\u00e8ctric i la bomba de calor, les accions d\u2019estalvi arreu amb a\u00efllaments i millores en el control, els canvis d\u2019h\u00e0bits com el reciclatge, menys embalatge i l\u2019\u00fas de la bicicleta, l\u2019autoconsum el\u00e8ctric i la potenciaci\u00f3 de mercats locals, fan que sigui relativament f\u00e0cil fer-nos amics del n\u00famero 70. Ara falta que ho expliquem a tothom.<\/p>\n