Aquests dies estem immersos en un greu problema que afecta als sectors productius: la pujada de mat\u00e8ries primeres, de l\u2019ordre del 50 o el 70% en alguns casos, que no s\u2019ha pogut repercutir al consumidor perqu\u00e8 la demanda continua estancada. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els marges de producci\u00f3 han esdevingut negatius, fet que porta a grans p\u00e8rdues i a tancaments de plantes productives. L\u2019exemple m\u00e9s visible aquests dies \u00e9s el sector de la llet que no pot apujar els seus preus i, en canvi, el pinso per alimentar les vaques ha pujat en valors estratosf\u00e8rics. No es pot deixar d\u2019alimentar les vaques, per la qual cosa cal continuar perdent diners. En altres sectors han tingut m\u00e9s sort i han pogut aturar la producci\u00f3, fent pressi\u00f3 als venedors de mat\u00e8ries primeres mostrant que no hi ha la demanda que prediuen els preus.<\/p>\n
Qu\u00e8 ha passat per arribar fins aqu\u00ed? La pand\u00e8mia va frenar les economies del m\u00f3n. Quan a principis d\u2019any ja es veia que les vacunes serien la soluci\u00f3, el sector financer, el que treballa amb els futurs de mat\u00e8ries primeres i especula, va decidir que ara tot el m\u00f3n necessitaria moltes m\u00e9s mat\u00e8ries primeres per retornar a la situaci\u00f3 anterior a la pand\u00e8mia. I aqu\u00ed engega una espiral especulativa que for\u00e7a als productors a comprar m\u00e9s material del que necessiten perqu\u00e8 el mes seg\u00fcent ser\u00e0 m\u00e9s car i resultar\u00e0 encara m\u00e9s dif\u00edcil repercutir els augments de preus als clients finals. Per\u00f2 ning\u00fa s\u2019esperava que no es pogu\u00e9s repercutir res al client final, ni a Xina, ni a Europa. El resultat \u00e9s una situaci\u00f3 insostenible per al m\u00f3n productiu que t\u00e9 3 solucions: o baixa el preu de les mat\u00e8ries primeres, o es tanca producci\u00f3, o es traslladen els preus al consumidor. O les 3 de cop.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s fruit d\u2019haver muntat un m\u00f3n on una part important de l\u2019economia es basa en l\u2019especulaci\u00f3. Els humans ens creiem intel\u00b7ligents per\u00f2 tenim problemes per anticipar accions que despr\u00e9s ens fan mal. A canvi, aquesta anticipaci\u00f3 la fem de meravella quan la traslladem a l\u2019especulaci\u00f3. Les espirals de preus s\u2019engeguen quan hi ha un desequilibri entre l\u2019oferta i la demanda. En aquest moment no hi ha cap desequilibri i el que passa \u00e9s que un sector del m\u00f3n financer decideix fer beneficis comprant i venent, fent creure al m\u00f3n que hi ha desequilibri de mat\u00e8ries primeres. Per aix\u00f2 \u00e9s molt important, ara que els preus ja han arribat dalt de tot, deixar de comprar per fer caure els preus i mostrar als especuladors que aix\u00f2 baixar\u00e0 perqu\u00e8 han errat el diagn\u00f2stic.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n
L\u2019especulaci\u00f3 \u00e9s el c\u00e0ncer de l\u2019economia productiva. Amb la crisi que estem patint i els pisos tamb\u00e9 s\u2019estan enfilant, derivat d\u2019un exc\u00e9s de liquiditat en l\u2019economia. La patacada tornar\u00e0 a ser de consideraci\u00f3. Tanta especulaci\u00f3 fa que els preus cada vegada pugin i baixin m\u00e9s amunt i avall, i m\u00e9s r\u00e0pidament. Aix\u00f2 fa insostenible al sistema productiu, m\u00e9s pendent de l\u2019evoluci\u00f3 de les mat\u00e8ries primeres que no pas de millorar el producte i l\u2019atenci\u00f3 al client.<\/p>\n
En el cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, un dels actes que cal fer \u00e9s precisament disminuir l\u2019especulaci\u00f3 de l\u2019economia. De la mateixa manera que la discriminaci\u00f3 hor\u00e0ria el\u00e8ctrica busca que el consum al llarg del dia sigui el m\u00e9s planer possible, amb les mat\u00e8ries primeres tamb\u00e9 hem de tendir a un escenari on el consum sigui el m\u00e9s planer possible, i aix\u00f2 passa per disminuir l\u2019especulaci\u00f3 dels productes, comprant nom\u00e9s el que \u00e9s necessari, no el que dem\u00e0 s\u2019apujar\u00e0. Vol dir eliminar els mercats de futurs i derivats.<\/p>\n
Aquestes darreres setmanes, en la ronda de presentacions del llibre que tot just he publicat, sovint la gent em pregunta si les accions que cadasc\u00fa ha de fer per adaptar-se a l\u2019economia frugal serviran d\u2019alguna cosa davant el problema global de Xina. La resposta \u00e9s que s\u00ed: que cal anar fent el cam\u00ed de forma individual i fent pedagogia, esperant que els pol\u00edtics un dia arribin a un pacte global que resolgui el problema. La humanitat ha mostrat que ho pot fer: s\u2019ha vist en el desenvolupament en xarxa en molt poc temps de les vacunes, es va veure amb el forat d\u2019oz\u00f3 i en la prohibici\u00f3 d\u2019\u00fas de certs gasos, es va veure amb la supressi\u00f3 del sofre els combustibles de petroli… Per resoldre el problema que tenim cal fer un altre pacte com el de Bretton Woods el 1945. Aquell pacte, fet encara en plena guerra mundial, va suposar els 30 anys gloriosos de les economies europees, americanes i japoneses. A partir dels anys 70 es va trencar perqu\u00e8 Estats Units necessitava m\u00e9s finan\u00e7ament per la guerra de Vietnam. Aquella ruptura va engegar les trampes financeres, el desenvolupament del deute permanent i per a tothom, el dopatge continu de l’economia pel cr\u00e8dit, despla\u00e7ant el m\u00f3n de la producci\u00f3 a un rac\u00f3. Ara cal refer aquell pacte amb el retorn a les tesis que proposava John Maynard Keynes<\/strong>, que no va ser escoltat pels americans, guanyadors de la guerra.<\/p>\n El desastre clim\u00e0tic que ens ve a sobre amb efectes puntuals com els focs de Canad\u00e0, Calif\u00f2rnia, Austr\u00e0lia o Sib\u00e8ria, haurien de for\u00e7ar a fer un nou acord mundial. La intel\u00b7lig\u00e8ncia humana hauria de permetre anticipar aquest pacte, per\u00f2 no, haurem d\u2019esperar a tenir la cat\u00e0strofe a sobre perqu\u00e8 els homes veiem la necessitat de c\u00f3rrer cap a un nou pacte mundial. I aix\u00f2 mateix passa a casa nostra amb el fre al desplegament de les energies renovables. Ara perdrem dos anys fins que la velocitat de desplegament renovable sigui la que ens toca. Si no sabem anticipar, si tot el que es fa \u00e9s per guanyar quatre vots per populisme, haurem de demanar responsabilitats als que, amb els seus actes, fan que res canvi\u00ef i Catalunya quedi desenganxada de la nova economia sostenible.<\/p>\n L\u2019especulaci\u00f3 i l\u2019immobilisme s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda: una visi\u00f3 del m\u00f3n que no aixeca el cap i no mira m\u00e9s enll\u00e0 de les sabates.<\/p>\n