La pand\u00e8mia ens ha portat que gran part de l\u2019economia s\u2019atur\u00e9s. Tothom pensava que, una vegada resolt el perill de contagi per l\u2019arribada de les vacunes, les coses tornarien autom\u00e0ticament al seu lloc. Per\u00f2 es comen\u00e7a a veure com aix\u00f2 no ser\u00e0 aix\u00ed. El retorn a la normalitat deixar\u00e0 un escenari diferent al que hi havia a l\u2019any 2019 per diverses raons. La primera \u00e9s que una part del teixit econ\u00f2mic haur\u00e0 mort durant la pand\u00e8mia en no poder resistir l\u2019aturada. La segona \u00e9s que el retorn a la normalitat no \u00e9s f\u00e0cil pel fet que s\u2019han trencat cadenes de productes i costa tornar-les a situar a la seva velocitat de creuer. La tercera \u00e9s perqu\u00e8 hi ha hagut zones al m\u00f3n que han sortit abans de la crisi i que han acaparat mat\u00e8ries primeres anticipant-se a la resta, posant les coses dif\u00edcils a les geografies que surten m\u00e9s tard de la crisi. I la quarta \u00e9s perqu\u00e8 algunes bombolles especulatives que s\u2019han constru\u00eft entorn de determinats blocs econ\u00f2mics dificulten un retorn ordenat a la normalitat.<\/p>\n
La primera de les bombolles es va construir a la Xina i la segona a Estats Units. Ambdues s\u00f3n el resultat de la injecci\u00f3 monet\u00e0ria massiva dels Bancs Centrals per contrarestar l\u2019aturada econ\u00f2mica. S\u2019ha injectat tanta liquiditat al sistema que s\u2019han accelerat compres massives de molts b\u00e9ns. Sobretot el que s\u2019ha disparat \u00e9s l\u2019especulaci\u00f3 sobre mat\u00e8ries primeres perqu\u00e8 el m\u00f3n financer ha assumit que la gent tornar\u00e0 a comprar. De fet, Estats Units ja ha arribat a una inflaci\u00f3 del 5% el mes de maig. A Europa els preus de les mat\u00e8ries primeres no es poden traslladar als consumidors pel fet que encara no hi ha prou demanda, no ens hem recuperat del tot de la crisi de la pand\u00e8mia. Aquest fet provoca que les ind\u00fastries tinguin marges negatius, efecte que no podran aguantar massa temps pel risc de fallida. Aix\u00ed que aviat veurem apujar el preu de la llet, de la carn, dels productes envasats en pl\u00e0stic, dels productes met\u00e0l\u00b7lics, dels aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics, dels cotxes…<\/p>\n
El moviment afecta tota l\u2019economia al complet perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u2019hi ha vist implicat el preu de l\u2019electricitat. El petroli i el gas han vist augments de preus de l\u2019ordre de l\u201911%, per\u00f2 el preu dels drets d\u2019emissi\u00f3 de CO2 ha passat de 32 a 56 \u20ac\/tCO2, un augment del 75%, fet que afecta ostensiblement el preu de l\u2019electricitat. Com que l\u2019electricitat t\u00e9 un mecanisme autom\u00e0tic de translaci\u00f3 de preus al consumidor, ha estat el primer producte que ha reflectit la inflaci\u00f3. Per\u00f2 en poques setmanes vindran la resta de productes, provocant un efecte inflacionari que feia m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada que no es veia. \u00c9s un dels pitjors escenaris d\u2019una economia: la estagflaci\u00f3, la inflaci\u00f3 sense creixement.<\/p>\n
Com que l\u2019economia espanyola no creix, l\u2019exportaci\u00f3 s\u2019ha disparat. Cada dia, quan passo per l\u2019autopista em meravello de la quantitat de camions que hi circulen, mostra clara que la frontera es creua en ambdues direccions. Fa la pinta que les vendes catalanes fora d\u2019Espanya \ue019enguany arribaran a m\u00e9s del 70%, deixant les que es fan a la resta d\u2019Espanya al nivell del 30%. Era una cosa previsible.<\/p>\n
L\u2019any 2008 vaig iniciar dues gr\u00e0fiques que des de llavors he anat actualitzant mensualment. Una \u00e9s la del PIB mensual junt amb l\u2019atur enregistrat: permet veure la influ\u00e8ncia de l\u2019economia en la creaci\u00f3 de treball. L\u2019altra \u00e9s la balan\u00e7a comercial entre els b\u00e9ns que s\u2019exporten i els que s\u2019importen, junt amb la balan\u00e7a del turisme. Fruit d\u2019aquestes observacions, ja es pot concloure que el PIB mensual creix de forma vigorosa, per\u00f2 caldr\u00e0 fer la comparaci\u00f3 sobre l\u2019any 2019 perqu\u00e8 el 2020 va ser excessivament baix. Per contra, el gr\u00e0fic del sector exterior aporta lectures interessants. Hist\u00f2ricament l\u2019economia espanyola sempre ha tingut un saldo entre exportacions i importacions negatiu. Sempre s\u2019importa m\u00e9s que no pas s\u2019exporta, sobretot degut a la importaci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils, car la depend\u00e8ncia de l\u2019exterior \u00e9s gaireb\u00e9 absoluta. Aquesta p\u00e8rdua de divises Espanya sempre l\u2019ha resolt amb l\u2019entrada de turistes. Doncs b\u00e9, la pand\u00e8mia ha girat aquest funcionament. A partir del mes de maig 2020 el saldo de b\u00e9ns \u00e9s positiu, fet que coincideix amb una dr\u00e0stica p\u00e8rdua de divises per entrada de turistes. A grosso modo la millora del saldo de productes \u00e9s del 200% i la p\u00e8rdua d\u2019ingressos tur\u00edstics \u00e9s del 90%. Aix\u00f2 que es veu clarament en el gr\u00e0fic m\u2019ha fet pensar que podria ser que el turisme no ens aporti tanta riquesa com ens pensem. Si mirem altres anys es pot veure que, en els mateixos mesos de juliol i agost, quan els ingressos per turisme pugen, el saldo de b\u00e9ns empitjora.<\/p>\n
Si analitzem el consum de combustibles, la p\u00e8rdua de consum durant la pand\u00e8mia \u00e9s del -18%. Per\u00f2, si analitzem el queros\u00e8 dels avions, la variaci\u00f3 \u00e9s del -64%, mentre que la del gasoil \u00e9s del -9,4% i la de la gasolina del -19%.<\/p>\n
Aquestes dades aporten la sospita que el turisme de baix cost, amb vols barats, no genera riquesa al pa\u00eds, al contrari: podria ser que m\u00e9s aviat tingu\u00e9s un efecte negatiu en el saldo total de l\u2019economia. Un aspecte a tenir en compte aquests dies de discussi\u00f3 sobre els aeroports i el model per sortir de la crisi. La pand\u00e8mia \u00e9s una oportunitat per ordenar les coses que no funcionaven b\u00e9 en l\u2019economia, una ocasi\u00f3 per introduir l\u2019efici\u00e8ncia.<\/p>\n