{"id":2118,"date":"2021-06-10T16:24:24","date_gmt":"2021-06-10T14:24:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2118"},"modified":"2021-06-10T16:24:24","modified_gmt":"2021-06-10T14:24:24","slug":"el-dificil-cami-de-la-transicio-energetica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2118","title":{"rendered":"El dif\u00edcil cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica"},"content":{"rendered":"

Article a la web 5c\u00e8ntims.cat<\/p>\n

La humanitat ha assolit nivells de benestar impensables tot just fa desenes d\u2019anys. A grans trets l\u2019inici de la humanitat est\u00e0 datat fa 2.000.000 d\u2019anys i el foc es va descobrir fa 200.000 anys. Aquell descobriment va fer possible l\u2019evoluci\u00f3 de les capacitats de l\u2019home ca\u00e7ador-recol\u00b7lector que de seguidat va esgotar una part dels recursos naturals que tenia f\u00e0cilment a l\u2019abast. All\u00f2 el va conduir a descobrir que la natura es podia domesticar amb l\u2019agricultura i la ramaderia, model que va engegar l\u2019economia agr\u00e0ria amb el seu zenit a l\u2019Imperi Rom\u00e0.<\/p>\n

Fa 200 anys la revoluci\u00f3 industrial va permetre un canvi radical en la forma de viure. Si mesurem el benestar amb l\u2019\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 i agafem Corea del Sud com a exemple, l\u2019any 1870 aquest \u00edndex s\u2019estima que era de 0,02, l\u2019any 1938 era de 0,16, l\u2019any 1970 era de 0,32, l\u2019any 1990 era de 0,73 i el 2017 era de 0,9. El pa\u00eds amb un \u00edndex m\u00e9s alt aquell any fou Noruega, amb 0,95. Espanya el tenia de 0,89.<\/p>\n

El benestar que s\u2019ha aconseguit s\u2019ha basat primer en un augment radical de la productivitat laboral i, despr\u00e9s, de la del capital. Per\u00f2 aquestes dues productivitats s\u2019han obtingut alhora perqu\u00e8 s\u2019han extret m\u00e9s i m\u00e9s recursos del planeta, sense tenir en compte que el que s\u2019estava fent era consumir capital de la Terra, en lloc de viure dels resultats de la seva gesti\u00f3. \u00c9s a dir, en lloc de cr\u00e9ixer per la millora de la productivitat dels recursos el que s\u2019ha fet \u00e9s disminuir-los, de forma que cada vegada n\u2019hi ha menys per poder mantenir l\u2019activitat creada. Aix\u00f2 s\u2019ha tradu\u00eft en una p\u00e8rdua substancial de mat\u00e8ries primeres i en un problema d\u2019escalfament de la Terra, cosa que fa el planeta no sostenible en el temps.<\/p>\n

El m\u00f3n va extreure el 2015 uns 93.000 milions de tones de recursos. D\u2019aquesta xifra, 67.400 milions de tones es van dispersar en forma de residus, 1.700 milions es van dipositar en abocadors, 300.000 tones es van incinerar i nom\u00e9s 9.300 milions es van reciclar, un 10%. 23.700 milions de tones es van fixar en usos permanents com ara edificis o infraestructures. Si ara ho concretem a Catalunya, l\u2019any 2019 l\u2019energia prim\u00e0ria emprada va ser de 295 TWh, l\u2019energia final va ser de 165 TWh i l\u2019energia que realment vam usar va ser de 51 TWh, un 17% del recurs. La conclusi\u00f3 \u00e9s que la humanitat \u00e9s una monstruosa m\u00e0quina de dispersar recursos.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha estat possible perqu\u00e8 la tecnologia ha millorat de forma continuada l\u2019extracci\u00f3 de recursos, de forma que, si se n\u2019esgota un, en troba un altre que el substitueixi. Encara cal afegir que, com m\u00e9s extracci\u00f3 hi ha, menys preu tenen les mat\u00e8ries primeres, cosa que possibilita una palanca financera de m\u00e0xim nivell, que fa cr\u00e9ixer m\u00e9s i m\u00e9s l\u2019economia, en un bucle infinit. Hi ha la\u00a0paradoxa de Jevons<\/strong>\u00a0de 1865 que explica aquesta situaci\u00f3: com m\u00e9s eficient es va fer la m\u00e0quina de vapor, m\u00e9s i m\u00e9s carb\u00f3 es consumia.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta a veure que el problema del canvi clim\u00e0tic, juntament amb el de l\u2019esgotament de les mat\u00e8ries primeres no es podr\u00e0 resoldre nom\u00e9s amb la tecnologia. Caldr\u00e0 dir-li que l\u2019objectiu \u00e9s la reducci\u00f3 de materials i no pas el creixement de l\u2019economia com passa ara.<\/p>\n

Si el problema s\u2019enfoca aix\u00ed, hi ha moltes possibilitats que el cam\u00ed es pugui fer, introduint noves tecnologies disruptores com ara el cotxe el\u00e8ctric, la bomba de calor, les bateries, els aerogeneradors de 15 MW, les plaques fotovoltaiques d\u2019elevada efici\u00e8ncia (22%), la geot\u00e8rmia d\u2019elevada temperatura, l\u2019hidrogen i el gas renovable, els nous combustibles vegetals, els camions amb caten\u00e0ria, la recuperaci\u00f3 de productes arribant fins al 75%, i la intel\u00b7lig\u00e8ncia en el control de les xarxes el\u00e8ctriques. Una introducci\u00f3 disruptora en tecnologia com aquesta ha d\u2019anar acompanyada alhora d\u2019una altra transformaci\u00f3 social, d\u2019un canvi conductual que tamb\u00e9 ha de ser radical, com la modificaci\u00f3 de productes de consum, amb menys mat\u00e8ria primera, introduint i suprimint embalatge no necessari, acabant amb el pl\u00e0stic d\u2019un sol \u00fas, rehabilitant els habitatges, fent servir menys formig\u00f3, menjant menys carn, construint carrils bici arreu, en fi, etiquetant tota l\u2019economia amb el contingut de CO2<\/sub>\u00a0i fent-ne la gesti\u00f3.<\/p>\n

La clau per fer tot aix\u00f2 es diu\u00a0taxa de carboni<\/strong>. Ha de ser aquesta taxa, un invent liberal i no pas ecologista, el que ens porti a fer que l\u2019economia dirigeixi els seus objectius cap a disminuir l\u2019\u00fas de mat\u00e8ries primeres i a impulsar l\u2019efici\u00e8ncia, el coneixement, la digitalitzaci\u00f3, la cultura i el lleure de radi curt.<\/p>\n

Aquest model pot semblar radical avui, per\u00f2 \u00e9s el que hi havia durant els anys 70, abans que\u00a0Milton Friedman<\/strong>\u00a0i la Societat Mont Pelerin aconseguissin imposar les seves idees de supressi\u00f3 de moltes mesures reguladores de l\u2019economia.<\/p>\n

A partir de l\u2019any 1990 el m\u00f3n s\u2019ha complicat molt pel fet que aquest escenari no regulador s\u2019ha vist afectat per la globalitzaci\u00f3 i per l\u2019entrada de la Xina de forma massiva en tots els mercats mundials, cosa que ha fet augmentar en molts casos la necessitat de mat\u00e8ries primeres, tant com la suma de les d\u2019Estats Units i Europa junts. Aquesta acci\u00f3 ha estat definitiva perqu\u00e8 la Terra no pugui digerir, de cop, l\u2019explotaci\u00f3. La societat i la pol\u00edtica no han sabut resoldre el conflicte que el nou escenari ha creat. Segurament es necessitar\u00e0 arribar a un altre pacte com el de Bretton Woods per poder donar soluci\u00f3 a un conflicte tan greu.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s per explicar que no hi ha gaire marge d\u2019acci\u00f3, que Catalunya, si s\u2019aplica la tecnologia disruptora i conductual que hem dit, arribar\u00e0 a tenir una necessitat energ\u00e8tica de 104 TWh i que aquesta energia l\u2019haurem de generar amb biomassa i combustibles vegetals (8,2 TWh), amb hidr\u00e0ulica (4,5 TWh) i amb fotovoltaica als teulats (24 TWh). Els altres 71 TWh caldr\u00e0 generar-los amb e\u00f2lica terrestre i mar\u00edtima i amb parcs fotovoltaics a terra. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens diu la prospectiva en els usos d\u2019energia.<\/p>\n

<\/p>\n

No cal cercar falsos arguments per no fer els deures, la hist\u00f2ria \u00e9s implacable i \u00e9s hora que la societat es torni responsable i canvi\u00ef el seu cam\u00ed.<\/p>\n

Si la humanitat va n\u00e9ixer fa 2.000.000 d\u2019anys, si el foc t\u00e9 200.000 anys, si la Revoluci\u00f3 Industrial fa 200 anys va introduir el consum massiu d\u2019energia, ara nom\u00e9s tenim 20 anys per introduir l\u2019efici\u00e8ncia com a concepte b\u00e0sic del desenvolupament.<\/p>\n

Com va dir Ernst Friedrich Schumacher el 1973, el que \u00e9s suficient \u00e9s bo. M\u00e9s del que \u00e9s suficient \u00e9s dolent. \u00c9s hora de fer els deures.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t