La transici\u00f3 energ\u00e8tica i, en general, la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, tenen efectes directes sobre les desigualtats socials que cal tenir en compte i resoldre. De fet, la setmana passada parl\u00e0vem en aquestes mateixes p\u00e0gines de la just\u00edcia territorial i generacional.<\/p>\n
L\u2019entrada de noves tarifes el\u00e8ctriques, amb tres per\u00edodes diaris, \u00e9s un exemple del que vindr\u00e0. Un model renovable comporta m\u00e9s intermit\u00e8ncia en la generaci\u00f3 i, per tant, m\u00e9s variabilitat a la qual la demanda s\u2019ha de saber adaptar. Veurem moments en qu\u00e8 el preu ser\u00e0 molt baix i moments en qu\u00e8 el preu ser\u00e0 m\u00e9s alt. Els francesos, amb un model molt r\u00edgid de generaci\u00f3 que t\u00e9 dificultats per adaptar-se a la demanda, fa anys que tenen un sistema on es defineixen 300 dies amb les tarifes blaves a baix preu, 43 dies amb tarifes blanques cares i 22 dies amb tarifes vermelles molt elevades. Dins de cada dia tenen dos per\u00edodes, l\u2019alt i el vall, que all\u00e0 va de les 22 h fins a les 6 h. Les tarifes vermelles van des d\u20191 novembre fins a 31 de mar\u00e7; les blanques, d\u20191 octubre a 31 de maig, i les blaves s\u00f3n per a la resta de l\u2019any. La difer\u00e8ncia del seu sistema \u00e9s que ning\u00fa sap de forma predeterminada quin dia \u00e9s vermell o blanc: la xarxa ho diu el dia abans, tant als mitjans de comunicaci\u00f3 com en un aparell que hi ha a casa que ho indica amb el color corresponent. No s\u00e9 quant temps tardarem a aplicar-ho a la xarxa ib\u00e8rica, per\u00f2 \u00e9s evident que caldr\u00e0 arribar fins aqu\u00ed per fer un millor \u00fas de l\u2019electricitat. Fran\u00e7a ha aconseguit que la relaci\u00f3 entre punta i vall sigui d\u20191,3, mentre que Espanya t\u00e9 aquesta relaci\u00f3 a 1,6. Ara hem comen\u00e7at el cam\u00ed de reducci\u00f3.<\/p>\n
Hem vist tots que el preu de l\u2019electricitat des de meitat de mar\u00e7 ha pujat de forma considerable. Des que el vent ha afluixat la seva participaci\u00f3 en la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, l\u2019electricitat s\u2019ha de basar en l\u2019energia nuclear, la hidr\u00e0ulica i els cicles combinats de gas. En aquests moments el preu del gas est\u00e0 alt i el preu d\u2019emetre CO2 (a Europa s\u2019ha de pagar una taxa: tenim un sistema de pagament per emissions anomenat ETS) tamb\u00e9 ha pujat pels n\u00favols, fins a arribar a 56 \u20ac\/tCO2, quan l\u2019any passat havia passat de 15 a 37 \u20ac\/tCO2. La influ\u00e8ncia en el preu de l\u2019electricitat \u00e9s notable, i ha fet que el Ministeri de la Transici\u00f3 Energ\u00e8tica i Canvi Clim\u00e0tic hagi decidit que les centrals nuclears i hidr\u00e0uliques no es benefici\u00efn d\u2019aquest efecte de preu. El descompte que proposa per a una central nuclear, per exemple, \u00e9s de 6,75 \u20ac\/MWh, uns 4,9 milions mensuals per a una central de 1.000 MW. La repercussi\u00f3 que pot arribar a tenir per a la factura el\u00e8ctrica per a tothom \u00e9s de 2 \u20ac\/MWh durant els mesos de menys aportaci\u00f3 renovable.<\/p>\n
Tornant al tema de la just\u00edcia, ara hem comen\u00e7at un per\u00edode en qu\u00e8 aniran apareixent taxes sobre el CO2 que afectaran la gasolina, el gasoil, el gas i l\u2019electricitat. L\u2019objectiu de la taxa de CO2 \u00e9s el de for\u00e7ar l\u2019economia que es vagi adaptant, sigui canviant el cotxe per un d\u2019el\u00e8ctric, canviant la calefacci\u00f3 a gas o gasoil per una bomba de calor, a\u00efllant m\u00e9s els habitatges, canviant la composici\u00f3 i la fabricaci\u00f3 dels productes… un cam\u00ed que demana invertir per canviar i adaptar molts dels nostres aparells i conductes. Canviar un cotxe per un altre el\u00e8ctric pot suposar avui un suplement de 6 o 7 mil euros. Adequar l\u2019habitatge pot suposar una inversi\u00f3 de 10 o 15 mil euros, aix\u00f2 en el cas que un en sigui el propietari. Posar plaques fotovoltaiques al teulat amb 3,5 kW, i posar una bateria de 7,5 kWh per emmagatzemar aquesta energia solar, pot suposar una despesa d\u201911 mil euros. Tot i les ajudes que hi haur\u00e0, \u00e9s una xifra dif\u00edcil per a moltes fam\u00edlies i un canvi molt complicat en un edifici de pisos si no es fa de forma comunit\u00e0ria. Una bomba de calor en aerot\u00e8rmia per un pis petit demanar\u00e0 una inversi\u00f3 de m\u00e9s de 2 mil euros. Tot plegat pot suposar que l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019una fam\u00edlia a la transici\u00f3 energ\u00e8tica sigui de quasi 30 mil euros, molt dif\u00edcil per portar-ho a terme en pocs anys.<\/p>\n
Mentre no vagi fent aquestes inversions, el seu cost diari s\u2019anir\u00e0 apujant, minvant la seva capacitat adquisitiva. \u00c9s el que va passar a Fran\u00e7a amb els gillets jaunes: l\u2019aut\u00f2nom que anava de Montpeller a Arles a treballar cada dia amb la seva furgoneta di\u00e8sel, veia com el preu del gasoil pujava cada any per culpa de la taxa de CO2 i com a la banlieue de Par\u00eds tenien transport p\u00fablic sense increments de preus. A la fi es va rebel\u00b7lar.<\/p>\n
La taxa de CO2 ha de ser justa per evitar tot aix\u00f2. Tamb\u00e9 ha de ser neutra fiscalment, cosa que exigeix que la recaptaci\u00f3 retorni al sistema de la forma m\u00e9s equitativa possible. Su\u00e8cia va comen\u00e7ar a mitjans anys 90 i el retorn el fa disminuint la cotitzaci\u00f3 social de les empreses, una aut\u00e8ntica palanca a la creaci\u00f3 de treball. La meva opci\u00f3 \u00e9s la de disminuir l\u2019IVA amb el mateix import recaptat per la taxa. En ple debat franc\u00e8s va sortir una mesura de Canad\u00e0 que \u00e9s la transfer\u00e8ncia directa a cada contribuent de l\u2019import de forma progressiva. Aix\u00ed, si a Espanya hi ha unes emissions de 278,5 milions de tones de CO2 l\u2019any 2019, si el preu arriba un dia a 100 \u20ac\/tCO2, implica que la recaptaci\u00f3 seria de 27.000 milions d\u2019euros. Aix\u00f2 tocaria grosso modo a un ingr\u00e9s per a cada fam\u00edlia de 1.760 euros. I, si es fa de forma progressiva segons la renda de cadasc\u00fa, podria significar que el decil que cobra m\u00e9s no rebi res i que el decil que cobri menys rebi a l\u2019any una transfer\u00e8ncia de 3.500 euros. Possiblement sigui la forma m\u00e9s justa que hi ha per fer front a la transici\u00f3 energ\u00e8tica, per\u00f2 no es far\u00e0. La recaptaci\u00f3 per IVA va ser el 2019 de 71.500 milions. Si s\u2019apliqu\u00e9s la recaptaci\u00f3 per CO2, la taxa podria baixar del 21% al 13%! Per\u00f2 no es voldr\u00e0 fer aix\u00f2, es preferir\u00e0 tenir ingressos per anar donant subvencions a discreci\u00f3 i engreixant la burocr\u00e0cia del sistema, fent un cam\u00ed ple d\u2019injust\u00edcies i problemes socials.<\/p>\n