{"id":2108,"date":"2021-05-30T17:19:36","date_gmt":"2021-05-30T15:19:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2108"},"modified":"2021-05-30T17:19:36","modified_gmt":"2021-05-30T15:19:36","slug":"justicia-climatica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2108","title":{"rendered":"Just\u00edcia clim\u00e0tica"},"content":{"rendered":"
\n
\n

En el dif\u00edcil debat sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica a Catalunya han quedat clars uns quants arguments: que les emissions anuals de CO2 hauran de baixar des de 7 fins a 1,7 t CO2\/persona (-75%) i que aix\u00f2 ho farem introduint tecnologies disruptives que ens faran adaptar l\u2019economia de forma que a l\u2019any 2050 haurem passat de consumir una energia de 295 TWh fins a 104 TWh (-65%). Tot plegat ho farem introduint energies renovables, amb un potencial de 24 TWh als teulats, 8,2 TWh amb biomassa i combustibles vegetals,4,5 TWh amb hidr\u00e0ulica, i 71 TWh amb parcs e\u00f2lics a terra i a mar, i amb parcs fotovoltaics a terra. A dia d\u2019avui no tenim un altre escenari t\u00e8cnicament viable que no sigui aquest, cosa que vol dir que hem de resoldre l\u2019oposici\u00f3 del territori a acceptar els parcs. M\u2019agradaria que aquells qui diuen \u00abaix\u00ed no\u00bb q\u00fcestionessin les xifres de m\u00e9s amunt i proposessin un repartiment diferent: \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de sumes i restes, perqu\u00e8 no hi ha una altra soluci\u00f3. Repetir \u00abaix\u00ed no\u00bb de forma anum\u00e8rica, sense aportar un escenari alternatiu que sigui t\u00e8cnicament viable i num\u00e8ricament raonable, \u00e9s un subterfugi per frenar les energies renovables.<\/p>\n

Si b\u00e9 soc rotund en defensar que no hi ha altre escenari que aquest que us he plantejat, penso que existeix marge de maniobra entorn d\u2019altres conceptes que sovint s\u2019han escapat al debat, com s\u00f3n els del be com\u00fa i el de la just\u00edcia clim\u00e0tica.<\/p>\n

<\/div>\n

L\u2019exemple m\u00e9s punyent del b\u00e9 com\u00fa a les comarques de Girona el tenim amb l\u2019aigua del Ter que s\u2019envia a Barcelona. Per posar les coses en context, els 129 hm3 d\u2019aigua que durant el 2020 es va transvasar del Ter a les comarques de Barcelona tenen un potencial per desenvolupar activitat econ\u00f2mica per un import de 19.200 milions d\u2019euros que s\u2019hauria pogut fer a Girona. Des de final dels anys 60 al territori de Girona es t\u00e9 clar que donar beure a la gent \u00e9s prioritari a altres activitats. Dit aix\u00f2, el b\u00e9 com\u00fa demana fer certes accions que ajuden el conjunt de la societat i perjudiquen uns pocs. Donar aigua a la metr\u00f2poli i a altres comarques tamb\u00e9 \u00e9s important per a les comarques de Girona, car molts serveis i productes no s\u2019haurien pogut desenvolupar. Direu que s\u2019haurien pogut desenvolupar on hi ha l\u2019aigua i que aix\u00f2 ha estat una apropiaci\u00f3 indeguda. Cert, aquest debat \u00e9s el que hem d\u2019introduir: si desplacem els recursos o en canvi hem de traslladar l\u2019activitat on hi ha els mitjans. Per\u00f2 per fer possible captar els 129 hm3 d\u2019aigua va fer falta emmagatzemar aigua als pantans de Susqueda i de Sau. Aix\u00f2 va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia que 200 fam\u00edlies de Susqueda deixessin les seves cases sota les aig\u00fces i es traslladessin a altres indrets. \u00c9s el millor exemple de substituci\u00f3 pel b\u00e9 com\u00fa. S\u2019havia de frenar el projecte d\u2019emmagatzemar aigua que dona beure a 3 milions de persones per evitar el despla\u00e7ament de les 200 fam\u00edlies? Les societats avan\u00e7ades diuen que no, que s\u2019ha de resoldre pel b\u00e9 com\u00fa i que aquestes fam\u00edlies s\u2019han de compensar de forma justa, tant des del punt de vista material com de l\u2019emocional.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que ens passa avui en el debat sobre les renovables. No es volen parcs e\u00f2lics i fotovoltaics perqu\u00e8 alteren el paisatge. \u00abQue els posin a Barcelona!\u00bb, diuen els detractors. Com si es pogu\u00e9s posar un aerogenerador a la pla\u00e7a de Catalunya o cobrir el Passeig de Gr\u00e0cia amb plaques fotovoltaiques… Les renovables s\u2019han de posar on hi ha recursos suficients perqu\u00e8 Catalunya ho necessita pel futur, pel b\u00e9 com\u00fa. La discussi\u00f3 ha de ser quina compensaci\u00f3 fem perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui just, per\u00f2 mai impedir que es faci el cam\u00ed. Soc del parer que s\u2019ha de facilitar el despla\u00e7ament de les empreses a llocs on hi hagi el recurs renovable perqu\u00e8 puguin fabricar sense emissions de CO2 i esdevenir m\u00e9s competitives. Aquesta seria la millor compensaci\u00f3, un reequilibri territorial en forma de repartiment industrial arreu del territori. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou per generar aquells 71 TWh i ens cal fer front al debat de compensacions per parcs e\u00f2lics i fotovoltaics.<\/p>\n

Un altre concepte que s\u2019escapa \u00e9s el de la solidaritat territorial. Aix\u00f2 que fa Girona amb el Ter i que de fet \u00e9s una cessi\u00f3 de 19.200 milions anuals, no seria possible si no es tingu\u00e9s clar que molts productes i serveis que s\u2019usen a les comarques venen de la metr\u00f2poli, des dels turistes del cap de setmana fins als productes i serveis que passen pel port i l\u2019aeroport o per l\u2019administraci\u00f3 de Barcelona. Pensar de forma aut\u00e0rquica no t\u00e9 sentit. Si tota la pot\u00e8ncia del parc mar\u00ed de Roses s\u2019hagu\u00e9s de fer a cada un dels 68 municipis de l\u2019Alt Empord\u00e0, s\u2019haurien de posar m\u00e9s de 4 molins a cada poble. No t\u00e9 cap sentit si es pot fer de forma m\u00e9s assenyada amb un parc mar\u00ed on l\u2019impacte visual ser\u00e0 acceptable.<\/p>\n

Tot plegat ens porta a pensar que la transici\u00f3 energ\u00e8tica ser\u00e0 una font important d\u2019injust\u00edcies que haurem de resoldre una a una, i la territorial s\u2019ha de resoldre amb compensacions justes, que compensin el trasllat d\u2019un recurs cap a on no n\u2019hi ha.<\/p>\n

<\/div>\n

Per acabar, voldria apuntar una darrera derivada entorn del concepte de just\u00edcia: la responsabilitat generacional. Ser egoista, no fer res perqu\u00e8 \u00abaix\u00ed no\u00bb, traslladar els deures a altres regions com a \u00c0frica amb el petroli o l\u2019urani, o a l\u2019Arag\u00f3 en el cas de les renovables, \u00e9s no voler fer els deures i deixar que el canvi clim\u00e0tic avanci. Aquest cam\u00ed ens pot portar que en el futur els nostres fills o nets ens preguntin per qu\u00e8 no vam fer res. No actuar avui \u00e9s deixar un futur pitjor als nostres fills i nets, i no tenim dret a fer-ho. La sostenibilitat \u00e9s justament aix\u00f2: fer les coses de forma que els que vindran despr\u00e9s tamb\u00e9 les puguin fer. Si no volem fer una mala passada a la nostra descend\u00e8ncia cal actuar i no s\u2019hi val aixoplugar-se sota el lema d\u2019\u00abaix\u00ed no\u00bb, perqu\u00e8 el que suposadament \u00e9s \u00abaix\u00ed s\u00ed\u00bb no ha tingut cap mena de desenvolupament t\u00e8cnic ni num\u00e8ric que il\u00b7lustri la seva viabilitat. I no oblidem que si els nostres descendents no veuen necessaris els parcs e\u00f2lics i fotovoltaics, els poden desmuntar i deixar el territori com era abans, cosa que no podrem fer ni amb Susqueda ni amb les centrals nuclears de Tarragona!<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t