La setmana passada parl\u00e0vem en aquestes mateixes p\u00e0gines del cotxe el\u00e8ctric com a disrupci\u00f3 necess\u00e0ria per a poder fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica, perqu\u00e8 l\u2019estalvi en consum de combustible que suposa m\u00e9s del 200% en comparaci\u00f3 amb els cotxes de combusti\u00f3. Canviar tots els cotxes a el\u00e8ctrics suposar\u00e0 reptes immensos, tant en la part del finan\u00e7ament del cotxe, com en la infraestructura de c\u00e0rrega, com en la substituci\u00f3 de materials dif\u00edcils de trobar, com el cobalt o el liti.<\/p>\n
Hi ha una altra tecnologia que tamb\u00e9 \u00e9s disruptora i que necessitarem entendre i aplicar per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica: la bomba de calor. El principi d\u2019una bomba de calor \u00e9s el d\u2019agafar calor de l\u2019aire exterior, del subs\u00f2l, de l\u2019aigua o del sol (amb plaques t\u00e8rmiques), per augmentar-ne la temperatura amb un compressor i proporcionar aigua calenta per la calefacci\u00f3. A l\u2019estiu el circuit s\u2019inverteix i pren la calor de l\u2019interior de l\u2019habitatge, o del lloc de treball, per expulsar-lo a l\u2019exterior. Per qu\u00e8 \u00e9s una tecnologia disruptora? Perqu\u00e8 el seu rendiment \u00e9s del 300 al 500%. Aix\u00f2 es mesura amb un n\u00famero que en diem Coeficient of Performance (COP). \u00c9s normal trobar COPs de 3, 4, 5 i fins i tot 7, que vol dir que per cada kWh el\u00e8ctric que hi aportem, la m\u00e0quina ens en d\u00f3na 3,4, o 5 kWh en forma de calor. Una estufa el\u00e8ctrica qualsevol per un kWh que entra en d\u00f3na un de calor, una caldera de gas o de gasoil per cada kWh ens en d\u00f3na 0,8 a 1,1 dep\u00e8n del tipus de caldera.<\/p>\n
La bomba de calor \u00e9s m\u00e9s eficient com menys difer\u00e8ncia de temperatura hi hagi entre el focus exterior i el recinte que volem condicionar. Aix\u00ed, si a l\u2019exterior hi ha 15 \u00baC i la bomba ha de donar 55\u00baC, el COP ser\u00e0 aproximadament de 2,5. En canvi si la temperatura de l\u2019aigua \u00e9s per a un terra radiant, amb 35\u00baC, el COP pot ser de 5.<\/p>\n
Si la bomba de calor \u00e9s amb geot\u00e8rmia, pren el calor del subs\u00f2l amb uns tubs que penetren a gran fond\u00e0ria, depenent del tipus de subs\u00f2l, anant fins a 100 m de profunditat. D\u2019Aquesta geot\u00e8rmia en diem \u201cde baixa entalpia\u201d. El COP per aquesta situaci\u00f3 \u00e9s de 6 per calefacci\u00f3 a 35\u00baC i de 2,8 per una calefacci\u00f3 a 55\u00baC. Ara a Estats Units intenten desenvolupar una geot\u00e8rmia d\u2019alta entalpia anant a 3.000 m. de profunditat, que aportaria temperatures de 200\u00baC per a les ind\u00fastries.<\/p>\n
Si la bomba de calor pren la temperatura de l\u2019aire exterior, a l\u2019hivern ha de treballar molts dies amb temperatures de fins a 0\u00ba. En el pitjor dels casos, el COP arriba a 2,5.<\/p>\n
En tots els casos es produeix una situaci\u00f3 no volguda, que \u00e9s que quan es necessita la calefacci\u00f3 \u00e9s quan a fora fa fred i quan el preu de l\u2019electricitat \u00e9s m\u00e9s alt. Per resoldre-ho es pot emmagatzemar l\u2019aigua calenta o l\u2019electricitat.<\/p>\n
Les noves tarifes el\u00e8ctriques que entraran en vigor el mes vinent ens obligaran a utilitzar l\u2019electricitat de forma diferent segons les hores del dia, per la qual cosa cal evitar el consum el\u00e8ctric en hores punta: entorn del migdia i al vespre. Per altra banda, el canvi tarifari permet que un habitatge pugui tenir dues pot\u00e8ncies contractades segons la franja hor\u00e0ria, per exemple de 4 kW en hores punta i de 8 kW en hores vall. Aix\u00f2 obliga que les bombes de calor hagin de tenir emmagatzemament d\u2019aigua, d\u2019electricitat o d\u2019ambdues tecnologies. La m\u00e9s f\u00e0cil i barata \u00e9s la de tenir una bateria de calor, un dip\u00f2sit ben a\u00efllat o soterrat amb capacitat de fins a 7 m3<\/sup>. Emmagatzemar l\u2019electricitat per una bomba de calor de 5 o 10 kW no \u00e9s una acci\u00f3 f\u00e0cil ni barata, com tampoc generar tota l\u2019electricitat necess\u00e0ria amb plaques fotovoltaiques. Emmagatzemar calor en forma d\u2019aigua calenta \u00e9s una tecnologia que tenim f\u00e0cilment a l\u2019abast, nom\u00e9s cal introduir-la quan es fa el projecte.<\/p>\n Fa uns deu anys vaig impartir una assignatura a la UdG que es titulava \u201cL\u2019energia de dem\u00e0\u201d. Per avaluar els meus pocs alumnes els hi posava un exercici que consistia en desenvolupar una calefacci\u00f3 solar a la Vall de Camprodon al mes de gener. Els donava el registre de temperatura cada hora d\u2019un mes de gener i havien de trobar un sistema completament solar. Sempre els havia d\u2019ajudar, per\u00f2 l\u2019objectiu era demostrar que era possible fer les coses de forma diferent si es domina la tecnologia i l\u2019enginyeria. La soluci\u00f3 consistia en escalfar aigua d\u2019un tanc amb plaques solars t\u00e8rmiques a baixa temperatura. Llavors, aquesta aigua a 15\u00baC s\u2019havia de pujar fins a 35\u00baC amb una bomba de calor i l\u2019electricitat s\u2019havia de captar del sol amb plaques fotovoltaiques i emmagatzemar, o b\u00e9 l\u2019electricitat, o b\u00e9 l\u2019aigua calenta de calefacci\u00f3. Encara ning\u00fa ha posat en pr\u00e0ctica aquest examen te\u00f2ric d\u2019aquella assignatura, per\u00f2 aquell any vaig descobrir Franc Comino<\/strong> que a Wattia, pime d\u2019Olot, feia una cosa semblant tot combinant geot\u00e8rmia, bateria d\u2019aigua calenta i bateria el\u00e8ctrica.<\/p>\n Amb el cotxe el\u00e8ctric, la bomba de calor i les renovables, serem capa\u00e7os d\u2019abaixar les emissions de CO2<\/sub> de Catalunya des de 6 fins a 1,7 t CO2<\/sub>\/c\u00e0pita, llindar per mantenir el clima constant. Ambdues tecnologies son a l\u2019abast de la societat catalana. Nom\u00e9s falta con\u00e8ixer-ho i posar-nos mans a l\u2019obra.<\/p>\n