El debat sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica que ens portar\u00e0 cap a una nova economia adaptada al canvi clim\u00e0tic ja es troba a velocitat de creuer: reunions aqu\u00ed i all\u00e0, debats p\u00fablics per tota la geografia, debats amb articles d’opini\u00f3 i debats a les xarxes socials, principalment a Twitter. En aquest moment detecto tres grups amb posicionaments diferenciats. Un primer grup diu que no hi ha res a fer, que el col\u00b7lapse vindr\u00e0 inevitablement perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 prou mat\u00e8ries primeres per fer la transici\u00f3, grup que encap\u00e7ala el f\u00edsic Antonio Turiel. Un segon grup diu que Catalunya no ha de fer l’esfor\u00e7 d’instal\u00b7lar parcs fotovoltaics a terra ni parcs e\u00f2lics que alteren el paisatge, que aix\u00f2 no ens aporta cap avantatge competitiu rellevant i que ja viurem b\u00e9 deixant que sigui Arag\u00f3 qui ho faci, important l’electricitat d’all\u00e0, grup en el qual hi ha els economistes Miquel Puig i Andreu Mas-Colell. Finalment hi ha el grup dels que estem a favor de treballar intensament per adequar l’economia de forma que transformi les pautes de consum per fer possible disminuir al 70% l’extracci\u00f3 de recursos i arribar a un equilibri que es pugui sostenir en el temps.<\/p>\n
Dissabte passat vaig tenir Antonio Turiel al costat en un debat a Figueres organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Turiel explica amb una an\u00e0lisi detallada que no hi haur\u00e0 prou mat\u00e8ries primeres al m\u00f3n per a fer la transici\u00f3, que no cal que fem m\u00e9s parcs fotovoltaics perqu\u00e8 no es podr\u00e0 fer el que fem nom\u00e9s amb electricitat. Ni es podran fabricar els 80 milions de cotxes al m\u00f3n nom\u00e9s el\u00e8ctrics, ni es podr\u00e0 electrificar tota l’activitat industrial, ni fa falta m\u00e9s pot\u00e8ncia de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica al sistema perqu\u00e8 ara ja hi ha 108 GW i nom\u00e9s en fem servir 32 GW. No entenc aquest discurs que embolica pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica amb generaci\u00f3 gestionable (que pot funcionar quan es necessita), amb una generaci\u00f3 que \u00e9s intermitent i que caldr\u00e0 emmagatzemar, ni per qu\u00e8 suma les dues, quan \u00e9s sabut que nom\u00e9s ha de quedar la generaci\u00f3 renovable. Diu coses sobre els cotxes el\u00e8ctrics fruit de desconeixement m\u00e9s prec\u00eds: aquesta setmana ja es poden obtenir cotxes el\u00e8ctrics solvents com el Renault ZOE i el Volkswagen ID3 per 25.000 \u20ac. En fi, el seu discurs es basa a agafar el consum actual de l’economia d’ara i passar-lo a renovable, sense caure que en el cam\u00ed cal fer una adaptaci\u00f3 profunda de la cultura de la societat d’avui. En el debat en vaig dir un nou ecosistema cultural, econ\u00f2mic i tecnol\u00f2gic.<\/p>\n
Justament aquesta adaptaci\u00f3 \u00e9s la que tampoc veuen els economistes Andreu Mas-Colell i Miquel Puig. Segons ells, no serveix de res posar parcs e\u00f2lics i fotovoltaics si no es fabriquen aqu\u00ed. Em sembla estrany que aquests economistes no s\u00e0piguen que la ind\u00fastria va on t\u00e9 m\u00e9s oportunitats de vendre. No serveix de res que Seat fabriqui cotxes el\u00e8ctrics si els catalans vulguin continuar conduint cotxes de gasolina, no serveix de res que ens dediquem a fabricar productes sostenibles diferents si el mercat catal\u00e0 no els accepta i cal enviar-los lluny, no serveix de res fabricar vacunes i que el que les dissenyi no se la vulgui posar esperant la immunitat dels altres. No, una societat avan\u00e7a quan \u00e9s coherent, quan s’estableix un equilibri amb el que desitgen els ciutadans i amb el que desenvolupa la seva economia. Tenir f\u00e0briques que construeixin aerogeneradors \u00e9s una fita que Catalunya va deixar escapar quan es va perdre l’empresa Ecot\u00e8cnia, pionera en aquesta construcci\u00f3 el 1984, ara sota General Electric. Avui encara queda una oficina amb 500 enginyers especialitzats en aerogeneradors de gran pot\u00e8ncia que podrien ser \u00fatils per a la fabricaci\u00f3 de tota la construcci\u00f3 dels 15 o 17 GW que caldr\u00e0 instal\u00b7lar aqu\u00ed. I pel que fa als 45 GW que necessitarem en fotovoltaica, nom\u00e9s cal explicar que aquesta setmana s’ha anunciat a Andalusia una nova f\u00e0brica d’oblees de silici per a la fabricaci\u00f3 de plaques, fabricaci\u00f3 que avui ve de la Xina.<\/p>\n
A Catalunya no sobra cap activitat i nom\u00e9s la construcci\u00f3 d’un aut\u00e8ntic ecosistema que es basi en la transformaci\u00f3 de la societat aportar\u00e0 guanys. \u00c9s com si en el cam\u00ed d’introducci\u00f3 d’energies renovables ens dediqu\u00e9ssim a construir motors de vapor amb carb\u00f3. La societat i l’economia van fent aproximacions a mesura que van avan\u00e7ant, ra\u00f3 per la qual \u00e9s b\u00e0sic posar els objectius ben definits en el futur a mitj\u00e0 i llarg termini. \u00c9s fent aquest cam\u00ed que es troben les oportunitats i neixen noves idees, noves tecnologies, noves activitats econ\u00f2miques que acaben aportant riquesa a la societat.<\/p>\n
Divendres vam veure com s’esgotaven les roses perqu\u00e8 el mal temps a Col\u00f2mbia, junt amb els problemes de transport (derivats del efectes de la pand\u00e8mia), han frenat la importaci\u00f3. Un s\u00edmptoma que el consum baixar\u00e0 perqu\u00e8, o b\u00e9 ho fem a prop\u00f2sit, o ho farem per for\u00e7a amb el canvi clim\u00e0tic. Per\u00f2 disminuir\u00e0.<\/p>\n
Tant el grup dels apocal\u00edptics com el dels que diuen que ja comprarem l’energia fora, no veuen que la soluci\u00f3 a la transici\u00f3 passa per reduir dr\u00e0sticament el consum de mat\u00e8ries primeres a ra\u00f3 d’un 70% fins al 2050. Ara el m\u00f3n inverteix el 0,32% del seu PIB cada any en renovables i li caldria invertir m\u00e9s de l’1,12% del PIB, ra\u00f3 per la qual estalviar \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed que permet resoldre el problema de Turiel i que els economistes haurien de veure com a nou objectiu de l’economia.<\/p>\n
Per tot plegat, el paradigma a edificar hauria de ser aquest ecosistema basat en el canvi conductual en les formes de consum dels ciutadans, en una adaptaci\u00f3 de l’economia a menys consum material i m\u00e9s immaterial (control i efici\u00e8ncia), i en el desenvolupament de tecnologia que permeti assolir la nova societat renovable. Ser apocal\u00edptics o passotes (\u00abque ho facin els altres!\u00bb), segur que no s\u00f3n el cam\u00ed a seguir.<\/p>\n