El debat sobre la implantaci\u00f3 del parc mar\u00ed Tramuntana davant el golf de Roses ha anat agafant velocitat a les xarxes i als mitjans de comunicaci\u00f3 els darrers dies. Aquesta setmana s’ha publicat un article interessant de Josep Lloret a Diari de Girona i un v\u00eddeo contrari al projecte molt ben executat, en el qual es nota que s’hi ha dedicat un esfor\u00e7 i recursos importants.<\/p>\n
Els arguments dels que estan en contra dels projectes d’energies renovables sempre donen voltes entorn de les mateixes idees: estic a favor de les renovables, per\u00f2 aix\u00ed no. Per exemple, en l’article esmentat es pot llegir \u00abtot i que els beneficis dels parcs e\u00f2lics marins s\u00f3n quantificables […] els riscos no han estat encara ben avaluats\u00bb, \u00abtot i que els parcs flotants tenen un impacte menor, encara no hi ha avaluacions sobre les repercussions com el risc de col\u00b7lisi\u00f3 d’aus, mam\u00edfers i tortugues, l’efecte del soroll de les turbines en mam\u00edfers marins, la contaminaci\u00f3 per metalls pesants, l’impacte de les \u00e0ncores en els fons marins, l’impacte de camps electromagn\u00e8tics o l’impacte visual\u00bb, \u00ablamentablement el projecte no garanteix la soluci\u00f3 dels problemes\u00bb.<\/p>\n
O sigui, el projecte ni ha comen\u00e7at a caminar, no s’han demanat encara els estudis d’impacte ambiental, no se sap quina turbina ni quin sistema flotant hi anir\u00e0 i el que estem dient en la seva contra \u00e9s que aix\u00ed no, que ja estem a favor d’energies renovables, per\u00f2 que no en volem ni sentir a parlar, ni fa falta que els promotors presentin els estudis oportuns o que detallin quines mesures es prendran per minimitzar les externalitats ambientals. \u00c9s un \u00abno\u00bb preventiu.<\/p>\n
Els impulsors d’aquest pla han fet una cosa que no sol ser habitual: parlar amb el territori des d’una etapa molt embrion\u00e0ria del projecte per recollir les demandes en el tra\u00e7at del parc amb un cert consens, buscant un equilibri entre la protecci\u00f3 ambiental, les inquietuds dels pescadors i dels ciutadans per acabar fent una proposta de compensaci\u00f3 que incorpori al capital privat de la zona, que aporti suficients recursos monetaris per ajudar a transformar el turisme actual i que abarateixi el preu el\u00e8ctric de la fa\u00e7ana mar\u00edtima.<\/p>\n
Per\u00f2 no. Es continua dient que no ens fan falta m\u00e9s renovables que les que podrem posar als teulats. I aix\u00f2 \u00e9s una mentida dels defensors del col\u00b7lapse: a tot Catalunya els teulats dom\u00e8stics nom\u00e9s aportaran el 3% de l’electricitat que necessitarem el 2050, tot i que l’energia total ser\u00e0 un 71% inferior de la que ara estem utilitzant. El mateix article diu \u00abcal fer un pla seri\u00f3s de reducci\u00f3 de consum energ\u00e8tic a les llars i als negocis si no volem que en la mesura que passin els anys la terra i el mar vagin sent ocupades progressivament per instal\u00b7lacions d’energies renovables\u00bb.<\/p>\n
Podem reduir m\u00e9s el consum fins a arribar al neol\u00edtic, per\u00f2 cal explicar a la gent a quina esperan\u00e7a de vida es vol arribar decreixent l’economia: fins a 72 anys com al 1970, a 63 anys com al 1950, a 49 anys com al 1931, a 43 anys com al 1914, o a 29 anys com al 1881? \u00c9s molt f\u00e0cil dir que el model de societat actual \u00e9s un desastre i no recordar les aportacions que la civilitzaci\u00f3 fa en les nostres vides. Com amb la pand\u00e8mia, cal mesurar l’equilibri entre el que aporta el desenvolupament de la civilitzaci\u00f3 i els efectes negatius que t\u00e9, perqu\u00e8 jo estic segur que la civilitzaci\u00f3 d’avui ens aporta m\u00e9s beneficis que p\u00e8rdues, tot i sabent que cal corregir nombrosos aspectes. El model de transici\u00f3 energ\u00e8tica que proposem molts \u00e9s un model de desmaterialitzaci\u00f3, per\u00f2 mai un model que coqueteja amb el col\u00b7lapse. Un model que permeti resoldre l’impacte que t\u00e9 l’economia de consum en el medi ambient, que disminueixi dr\u00e0sticament l’extracci\u00f3 de recursos i que funcioni exclusivament amb energies renovables.<\/p>\n
Els antirenovables ens diuen que som ingenus, que aix\u00f2 no es pot resoldre, que l’\u00fanic cam\u00ed \u00e9s el del col\u00b7lapse, el de viure en petites comunitats que es produeixin el que consumeixen aut\u00e0rquicament. Sovint he citat aqu\u00ed que cal reprendre els h\u00e0bits que ten\u00edem en els anys 70, per\u00f2 afegint immediatament que cal fer-ho amb la tecnologia, i amb els serveis sanitaris i d’ensenyament d’avui. I aix\u00f2 demana uns ingressos p\u00fablics importants, car a Catalunya el 2020 s’han dedicat el 59,3% del pressupost, uns 15.140 milions, a despeses socials. Per cert, sovint els mateixos que demanen la Renda B\u00e0sica Universal s\u00f3n els mateixos que proposen el col\u00b7lapse.<\/p>\n
Mantenir la civilitzaci\u00f3 actual exigeix transformar-la amb tecnologia i enginy, no pas fer patir a la gent. La transformaci\u00f3 ha de ser continuada, progressiva, amb mecanismes que la pressionin a canviar, com modificacions fiscals que prioritzin la millora de l’efici\u00e8ncia i penalitzin l’extracci\u00f3 de recursos naturals.<\/p>\n
Que el petroli s’encarir\u00e0 molt els propers cinc anys? Factor de pressi\u00f3 cap al canvi. Que no hi haur\u00e0 prou liti, cobalt i altres minerals? Ra\u00f3 de m\u00e9s per reciclar-ho tot. Que no tindrem resolt tecnol\u00f2gicament viatjar lluny? No hi anirem, i el turisme ser\u00e0 local. El desenvolupament que ha de fer la humanitat per resoldre aquests reptes \u00e9s immens. Hi ha pa\u00efsos que ho han ent\u00e8s, per\u00f2 Catalunya sembla que no.<\/p>\n
El repte \u00e9s important i prefereixo lluitar per aconseguir aquesta transformaci\u00f3 en lloc d’anar pel m\u00f3n dient que no cal que fem res, que no posem cap parc fotovoltaic, ni e\u00f2lic, perqu\u00e8 igualment no serviran de res. No ens pot fer mandra pensar, debatre i treballar per un model sostenible que no passi pel col\u00b7lapse.<\/p>\n
El projecte Tramuntana demana la participaci\u00f3 de la gent, tant en la consecuci\u00f3 del capital com en la definici\u00f3 dels par\u00e0metres b\u00e0sics i les compensacions adients. Ens trobem davant una proposta que pot ser definitiva pel nou turisme sostenible de la costa i per l’equilibri energ\u00e8tic de les comarques de Girona, at\u00e8s que el parc podr\u00e0 aportar el 2050 el 44% de tota l’energia necess\u00e0ria. La resta caldr\u00e0 generar-la amb fotovoltaica i algun petit parc e\u00f2lic m\u00e9s. Que no ens faci mandra estudiar aquesta proposta perqu\u00e8 la mandra \u00e9s antirenovable.<\/p>\n