M\u00e9s d’un any despr\u00e9s de l’inici de la pand\u00e8mia del Coronavirus, el panorama davant nostre no \u00e9s gaire agradable. Tot i els enormes aven\u00e7os cient\u00edfics que la humanitat ha fet sobre el coneixement del virus i els possibles tractaments, el m\u00f3n continua sense superar la situaci\u00f3. Nom\u00e9s un pa\u00eds ha sabut fer-ho: Xina, amb el seu confinament quasi militar per erradicar el virus. La resta del m\u00f3n, no capa\u00e7 de confinar estrictament com ho va fer Xina, est\u00e0 immers en una carrera d’equilibris entre les vacunes i l’apuntalament de l’economia, totalment malmesa per la inactivitat.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha mostrat tamb\u00e9 les febleses de la gesti\u00f3 p\u00fablica. La m\u00e9s recent la tenim amb la passada Setmana Santa. El dia 18 de mar\u00e7 ja sab\u00edem que la tend\u00e8ncia de la tercera ona havia canviat de sentit i tornava a expandir-se, tot i que en aquell moment les UCIs encara anaven de baixa. Sabem que hi ha un decalatge de per\u00edode en el comportament dels contagis respecte al de les UCIs. Amb la tercera onada, aquest despla\u00e7ament va ser de 18 dies i amb aquesta quarta \u00e9s de 15 dies. Per tant, el dia 18 ja sab\u00edem que hav\u00edem comen\u00e7at el quart ascens del contagi per\u00f2 \u00e9rem davant les vacances de Setmana Santa i no semblava oport\u00fa espatllar les expectatives del sector tur\u00edstic. Es podia haver confinat per prov\u00edncies o no fer res, com es va fer, per\u00f2 el que s\u00ed calia haver fet era dir que el dimarts dia 6 d’abril es tornaria a un escenari restrictiu per frenar en sec l’expansi\u00f3. S’ha tornat a actuar 18 dies tard i sense prou contund\u00e8ncia per frenar el virus despr\u00e9s del retard i ara tocar\u00e0 patir novament per UCIs plenes.<\/p>\n
L’altre aspecte s\u00f3n els dubtes amb la vacuna AstraZeneca. Aquesta vacuna \u00e9s l’\u00fanica disponible en quantitat per protegir tota la poblaci\u00f3 en un temps raonable de mesos. Els seus efectes secundaris han fet dubtar la seva aplicaci\u00f3, frenant la vacunaci\u00f3 en un moment que es necessita m\u00e9s que mai. Tornem a estar davant un problema de valentia de qui ha de prendre decisions. Si el risc per les persones de 60 a 69 anys de passar per la UCI \u00e9s de 1.500 per cada 100.000 persones, i el de morir per covid-19 \u00e9s de 1.000 per cada 100.000 persones, el risc de desenvolupar un trombo amb la vacuna \u00e9s de 0,5 per cada 100.000. \u00c9s a dir, per aquesta franja d’edat el risc de caure malalt per la vacuna AstraZeneca \u00e9s de 3.000 vegades inferior que no pas si no es posa la vacuna, i per la franja d’edat inferior de 50 a 59 anys aquesta probabilitat \u00e9s de 1.375 vegades.<\/p>\n
No s’entenen els dubtes dels qui han de prendre decisions, car no ser\u00e0 que no tenen a la seva disposici\u00f3 una quantitat enorme d’entitats i persones que treballen per assessorar-los. Com va dir Josep Lagares, si alguns pol\u00edtics haguessin treballat en el sector privat faria temps que estarien acomiadats. \u00c9s justament el resultat de posar perfils als nivells m\u00e9s alts de la pol\u00edtica sense cap mena d’experi\u00e8ncia pr\u00e8via en el m\u00f3n de la gesti\u00f3. Prendre decisions no \u00e9s f\u00e0cil, cal coratge i una certa visi\u00f3 transversal de les coses, aspectes que sembla que no reuneixen molts dels que avui manen.<\/p>\n
Imaginem que al mes de juny hi ha prou gent vacunada i que la calor ajuda que la pand\u00e8mia estigui m\u00e9s controlada. Llavors haurem de posar tot el focus en recuperar l’economia. Fins ara hem aguantat com hem pogut les empreses, creant zombis que no sabem si ressuscitaran quan engegui novament l’activitat. Tampoc sabem si les empreses que continuaran podran tornar els seus deutes, fortament incrementats durant la crisi. Ni si l’estat espanyol podr\u00e0 fer front al 130% de deute sobre PIB, ni si Estats Units podr\u00e0 normalitzar l’activitat amb un deute avui tamb\u00e9 del 130%. La conseq\u00fc\u00e8ncia per a Espanya ser\u00e0 un cost pel pa\u00eds que minvar\u00e0 els guanys, per tant la riquesa de les empreses i de l’administraci\u00f3, per la qual cosa hi haur\u00e0 menys recursos per disposar, sigui directament com en inversions. Per\u00f2 per Estats Units la sortida significa caure en un d\u00e8ficit comercial important, actualment del 4%, el 34% del qual \u00e9s en mans de Xina.<\/p>\n
Aquest d\u00e8ficit l’hem de veure com una oportunitat per a Europa donat que aqu\u00ed els est\u00edmuls per impulsar l’economia s\u00f3n irrisoris: de 0,75 bilions d’euros front els 5,9 bilions de d\u00f2lars d’Estats Units, unes 6,7 vegades menys. No sabem la xifra que Xina va impulsar l’any passat a la seva economia, per\u00f2 per la observaci\u00f3 que es fa de les conseq\u00fc\u00e8ncies deu ser molt m\u00e9s superior a l’americana. El resultat ser\u00e0 que l’ortod\u00f2xia europea en les finances conduir\u00e0 a l’economia a ser subsidi\u00e0ria de la xinesa. Ens trobem clarament davant una operaci\u00f3 de colonitzaci\u00f3 econ\u00f2mica per part de Xina que Alemanya no vol veure perqu\u00e8 tamb\u00e9 n’\u00e9s benefici\u00e0ria amb l’exportaci\u00f3 de cotxes i m\u00e0quines all\u00e0.<\/p>\n
El desprop\u00f2sit comercial de Xina \u00e9s ara mateix el principal problema del m\u00f3n: nom\u00e9s el 2020 Xina ha posat m\u00e9s centrals el\u00e8ctriques de carb\u00f3 que les que han tancat a Europa i a Estats Units junts. Mentre que el m\u00f3n occidental fa deures i actua amb una certa responsabilitat, Xina aprofita aquestes accions per agafar quota de mercat global, fent cas om\u00eds de qualsevol tractat que freni la seva activitat colonitzadora.<\/p>\n
Els efectes sanitaris de la pand\u00e8mia poden ser una engruna davant del drama econ\u00f2mic que apareix. El 1990 Xina va comen\u00e7ar a xuclar riquesa occidental, emportant-se llocs de treball. Ara ja ens xucla la salut. Cal que la classe pol\u00edtica canvi\u00ef de manera de fer; els reptes s\u00f3n importants. Si no ens en sortim, caldr\u00e0 canviar els pol\u00edtics.<\/p>\n