Aquesta setmana el meu amic Jaume em va enviar un article acompanyat del missatge \u00abt’agradar\u00e0\u00bb. I tant que em va agradar! El seu t\u00edtol \u00e9s \u00abLa sostenibilitat no nom\u00e9s \u00e9s compatible amb el creixement, sin\u00f3 que ho requereix amb una innovaci\u00f3 dirigida\u00bb. Em va recordar les paraules d’Emmanuel Macron quan el grup de la Convenci\u00f3 Ciutadana pel Clima li va anar a presentar les seves conclusions: necessitem els recursos que dona l’economia actual per poder fer la transici\u00f3 clim\u00e0tica.<\/p>\n
Tant Macron com l’article de la revista Forbes proposen posar l’objectiu de descarbonitzaci\u00f3 a l’economia de forma que aquesta es vagi adaptant a la nova situaci\u00f3 de neutralitat de CO2. D’aquesta manera, les inversions que es van fer als anys 2000 impulsant les energies e\u00f2liques i fotovoltaiques, o les inversions en els anys 2010 en els vehicles el\u00e8ctrics, amb gran finan\u00e7ament p\u00fablic, ara donen fruits en forma de coneixements adients, experi\u00e8ncia i economies d’escala en producci\u00f3, que han perm\u00e8s un abaratiment d’aquestes tecnologies i les posen a disposici\u00f3 del gruix de la societat per fer el cam\u00ed. Per\u00f2 sense aquell primer esfor\u00e7 inversor per la innovaci\u00f3, sense recursos, el cam\u00ed renovable no hauria estat possible. Aix\u00f2 mostra que els rendiments de les idees superen els rendiments decreixents dels factors, com el treball i el capital f\u00edsic. Aquest \u00e9s el cam\u00ed: l’economia de les idees, del coneixement, que porta a una nova economia de l’efici\u00e8ncia. El coneixement engendra coneixement i no s’esgota quan s’utilitza. A m\u00e9s, a mesura que ens enriquim valorem els serveis personals, l’art, el servei d’atenci\u00f3 i la socialitzaci\u00f3, per sobre dels b\u00e9ns materials, fent pal\u00e8s que la prosperitat no dep\u00e8n de l’\u00fas creixent dels recursos materials. I aix\u00f2 ens porta que el que \u00e9s important \u00e9s la descarbonitzaci\u00f3 i la desmaterialitzaci\u00f3, no pas el decreixement per si mateix, essent la innovaci\u00f3 la principal via cap a la desmaterialitzaci\u00f3.<\/p>\n
Tots sabem que la quantitat d’energia que tingui la societat condiciona quin nivell de benestar tindr\u00e0. Dep\u00e8n de com es faci aquest proc\u00e9s, la societat tindr\u00e0 un nivell o un altre. Per exemple, Dinamarca t\u00e9 el 14% de la poblaci\u00f3 amb menys ingressos disponibles de 30 $\/dia. Eti\u00f2pia, al contrari, t\u00e9 el 99% de la poblaci\u00f3 amb menys ingressos de 30 $\/dia. A Fran\u00e7a aquest percentatge \u00e9s del 22%, a Espanya \u00e9s del 40%. Brasil el t\u00e9 al 84%, Turquia al 85% i Xina al 94%. Decidir a quin nivell de generaci\u00f3 i consum d’energia anirem \u00e9s decidir a quin nivell de pobresa ens posarem en el futur.<\/p>\n
Al llarg de la hist\u00f2ria els salts de civilitzaci\u00f3 s’han fet majorit\u00e0riament arran d’haver fet descobriments que han portat a millores productives considerables. Des del descobriment del foc, a la domesticaci\u00f3 d’animals i plantes, a la roda, a l’escriptura, al bronze, al ferro, a la impremta… tots aquests descobriments van anar augmentant el coneixement de la societat i fent, m\u00e9s o menys, millor el benestar. Per\u00f2 no va ser fins a la revoluci\u00f3 industrial al segle XIX quan el salt va ser major, degut a l’augment del consum d’energia. Aix\u00ed, si en temps dels romans el consum era de 5,7 kWh\/$ de 1990, el 1800 aquest consum havia pujat fins a 12,5 kWh\/$ a Europa, tot i que l’economia encara era b\u00e0sicament agr\u00edcola. El 1900 aquesta intensitat havia baixat fins a 1,34 kWh\/$ per la revoluci\u00f3 industrial i el 2000 va ser de 1,53 kWh\/$. A Espanya avui \u00e9s d’1,16 kWh\/$. \u00c9s important observar el salt des de 1800 fins a 1900, anant des d’un consum de 12,5 kWh\/$ a 1,34 kWh\/$. Qu\u00e8 havia passat? Que l’economia s’havia desenvolupat enormement. Va ser dolent aquell salt social? Tothom estar\u00e0 en acord en el fet que la vida al 1800 no era millor que la del 1900 i molt menys que la de l’any 2000.<\/p>\n
Per qu\u00e8 diem tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 el consum d’energia espec\u00edfic previst per al 2050 ser\u00e0 de 0,4 kWh\/$, un 65% inferior a l’actual. Aquest cam\u00ed \u00e9s el resultat d’electrificar l’economia, augmentar enormement l’efici\u00e8ncia i generar aquesta electricitat de forma renovable, cosa que implica instal\u00b7lar plaques fotovoltaiques als teulats, parcs e\u00f2lics on hi hagi vent i parcs fotovoltaics a terra. Hi ha gent que q\u00fcestiona la implantaci\u00f3 dels parcs posant com a argument que encara caldr\u00e0 consumir menys. Si l’objectiu de CO2 es posa a l’economia, la desmaterialitzaci\u00f3 ser\u00e0 autom\u00e0tica, per\u00f2 ens caldr\u00e0 energia per desenvolupar la nova economia que sorgir\u00e0, aquella economia que hem dit d’idees, de processos, de programari, de bases de dades, de noves biblioteques, de literatura, de m\u00fasica, d’oci, de museus i de serveis en l\u00ednia.<\/p>\n
Evitar el desplegament renovable t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. La primera \u00e9s conceptual, car el que frena el desplegament es converteix t\u00e0citament en antirenovable i possiblement, sense saber-ho, en pronuclear. La segona \u00e9s que renuncia a una activitat econ\u00f2mica pel pa\u00eds de m\u00e9s de 4.000 milions d’euros que aniran a altres regions, amb els llocs de treball corresponents i la ind\u00fastria associada. La tercera \u00e9s que fent l’oposici\u00f3 es renuncia a fer un canvi cultural m\u00e9s sostenible, necessari per transformar la ind\u00fastria, el turisme i el consum dom\u00e8stic.<\/p>\n
El benestar de la societat actual va lligat directament a la disponibilitat d’energia. Passar d’un \u00fas energ\u00e8tic de 167 TWh d’avui a 81 TWh al 2050 \u00e9s un salt considerable en efici\u00e8ncia. Bloquejar el cam\u00ed \u00e9s posar ruta cap a Eti\u00f2pia, quan la que necessitem \u00e9s la de cap a Dinamarca. L’\u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 d’Eti\u00f2pia \u00e9s de 0,485, mentre que el de Dinamarca \u00e9s de 0,945. El nostre \u00e9s de 0,891. Tenim a la nostra m\u00e0 la direcci\u00f3 que agafem.<\/p>\n