Dimecres el vaixell portacontenidors Evergiven va quedar bloquejat al canal de Suez i va provocar un greu problema mundial de transport. L’Evergiven porta 20.000 contenidors i t\u00e9 una llargada de 400 m. El canal t\u00e9 una amplada en el fons de 210 m i en superf\u00edcie pot arribar a tenir 339 m.<\/p>\n
Conduir un vaixell d’aquestes dimensions, amb un pes de 400.000 tones, amb una in\u00e8rcia imparable, exigeix una gran precisi\u00f3. Sembla que una forta tempesta de sorra va fer perdre el control del vaixell dintre el canal i el va dirigir a la riba, on va quedar bloquejat. El problema \u00e9s que no n’hi ha prou d’extreure 10 m de terra a la proa del vaixell per fer-lo tornar a flotar, car en aquell costat est del canal es necessiten 77 m per arribar a una fond\u00e0ria d’11 m, la qual cosa demana una operaci\u00f3 de draga al voltant de l’aparell considerable.<\/p>\n
Per Suez hi passa el 13% del comer\u00e7 mundial, sobretot el que fa la ruta Xina-Europa i tamb\u00e9 la major part del tr\u00e0fic de petroli des d’Orient mitj\u00e0 fins a Europa i Am\u00e8rica en uns 600.000 barrils diaris. En sentit contrari, uns 400.000 barrils de nafta van des d’Occident a Orient. El bloqueig del canal obliga a tot el tr\u00e0nsit que hi passava a fer la volta a \u00c0frica, afegint 10 dies m\u00e9s al transport des de Xina fins a Europa, alliberant el Mediterrani del comer\u00e7 global.<\/p>\n
Tot plegat incorpora m\u00e9s conflicte a la recuperaci\u00f3 de l’economia mundial. La pand\u00e8mia ha portat una greu aturada a l’economia de tot el m\u00f3n perqu\u00e8 el retard a assolir la immunitat general aporta m\u00e9s i m\u00e9s incertesa a la normalitzaci\u00f3 dels fluxos econ\u00f2mics. Xina va ser el pa\u00eds que millor va gestionar la situaci\u00f3, fent un confinament estricte i quasi militar a tota la poblaci\u00f3 per, 3 mesos m\u00e9s tard, arrencar l’economia amb fortes injeccions monet\u00e0ries al seu sistema. El resultat va ser que al mes d’abril l’economia ja es tornava a aixecar, de forma tan brusca, que al mes de juny ja estava amb un creixement del 5% sobre el mateix mes de l’any anterior, arribant a un m\u00e0xim al mes de novembre. A partir d’aqu\u00ed les autoritats monet\u00e0ries xineses van decidir que havien entrat en una bombolla i van comen\u00e7ar a retirar diner del sistema, per\u00f2 el mal ja estava fet. La bombolla xinesa ha fet malb\u00e9 tots els mercats de mat\u00e8ries primeres, amb augments dif\u00edcils de traslladar als productes finals, fent m\u00e9s llarga la recuperaci\u00f3 de les economies de la resta del m\u00f3n. Estats Units i Europa tamb\u00e9 han injectat liquiditat als seus sistemes. Es parla que Estats Units ha arribat a injectar amb la pand\u00e8mia un 23% del PIB a la seva economia en diferents formes, tant en ajudes a les empreses com en les que han fet arribar en forma d’helicopter money a les fam\u00edlies. A Europa aquesta injecci\u00f3 sembla que no passa de l’11% i ja veurem qu\u00e8 passa amb els 750.000 milions que havien de sortir de l’endeutament de la comissi\u00f3 de Brussel\u00b7les despr\u00e9s que el Tribunal Constitucional alemany digui que no ho pot permetre.<\/p>\n
Vist des del costat de la conspiraci\u00f3, tenint en compte que el guanyador mundial de la crisi del 2008 va ser Xina, avui ja podem saber que aquesta vegada ho tornar\u00e0 a ser per golejada. La crisi passa factura arreu del m\u00f3n, a Europa ho fa amb perill de trencament de la UE. La setmana passada a Fran\u00e7a es van aixecar veus per sortir de la uni\u00f3 davant la inoper\u00e0ncia en resoldre les vacunes, emmirallant-se amb Gran Bretanya. A It\u00e0lia fa anys que la opini\u00f3 per sortir de la UE \u00e9s important, tot i que l’arribada de Mario Draghi haur\u00e0 calmat els \u00e0nims. Per\u00f2, si les ajudes aprovades per la UE no arriben per culpa d’un tribunal alemany, el trencament \u00e9s possible.<\/p>\n
El m\u00f3n va dur a terme una globalitzaci\u00f3 sense regles i el resultat va ser que la Xina ha xuclat els recursos de la resta. Des de 1990 fins a 2018 el PIB xin\u00e8s ha pujat un 3.472%, mentre que la seva moneda s’ha revaluat respecte el d\u00f2lar nom\u00e9s un 82%: per mantenir el valor est\u00e0 injectant diner permanentment al sistema. Xina ha desenvolupat una economia capitalista amb direcci\u00f3 centralitzada, capitalista en el m\u00f3n exterior, per\u00f2 fortament dirigida des de l’interior, i aix\u00f2 li ha donat forts avantatges a l’hora de donar velocitat a les seves accions: no cal que hagin de fer grans debats interns a l’hora de construir infraestructures. Es fan per necessitat col\u00b7lectiva i prou. Per\u00f2 la seva activitat, continuant en un m\u00f3n global sense regles, ha esdevingut un perill per a tot el m\u00f3n. La seva manera d’actuar, tan brusca i potent, malmet qualsevol regla dels mercats, la seva magnitud \u00e9s un perill pel clima (nom\u00e9s a l’any 2020 ha posat en marxa 34 GW de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica amb carb\u00f3) i, en fi, les seves formes financeres obliguen al m\u00f3n a fer les mateixes coses, entrant en una espiral competitiva que rebenta totes les costures de les ortod\u00f2xies de l’economia. Xina \u00e9s com el vaixell Evergiven, al qual no li haurien de permetre el pas pel canal perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s llarg que l’amplada de la via. D’aix\u00f2 es tracta, de posar regles al comer\u00e7 global, evitar que Xina o Alemanya augmentin la seva riquesa exportant sense que aix\u00f2 tingui una regulaci\u00f3 de tipus de canvi. Ara m\u00e9s que mai (en la soluci\u00f3 clim\u00e0tica igualment) cal un nou pacte global com el de Bretton Woods del 1945, reprenent la soluci\u00f3 que havia proposat John Maynard Keynes i que els americans no van acceptar: constituci\u00f3 d’una moneda global, el bancor, cistella de totes les monedes, i penalitzacions pels pa\u00efsos amb super\u00e0vit i amb d\u00e8ficit comercial.<\/p>\n
Cal treballar per fer que aquestes coses, que tenen exc\u00e9s d’in\u00e8rcia i s\u00f3n sist\u00e8miques, no ens arrosseguin a tots a un col\u00b7lapse que pot ser fins i tot de fam. O no hem vist que no som sobirans en medicines, en xips, en energia, ni en aliments? Estem jugant amb foc i cal repensar-ho tot. El m\u00f3n global mai ha d’anar en contra de la sobirania econ\u00f2mica de cap pa\u00eds. Aquesta hauria de ser la lli\u00e7\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\n
<\/p>\n