Fa quinze dies vaig tenir ocasi\u00f3 d’anar al Senat a fer una pon\u00e8ncia sobre transici\u00f3 energ\u00e8tica en l’\u00e0mbit de la llei sobre canvi clim\u00e0tic que s’est\u00e0 elaborant. Els vaig suggerir que la transici\u00f3 que hem de fer ha de ser econ\u00f2mica i cultural, que la tecnologia ja hi \u00e9s des de fa anys, per\u00f2 que la seva entrada troba moltes barreres, des de financeres a socials.<\/p>\n
Vaig comentar que el canvi ha de ser disruptor perqu\u00e8 la dist\u00e0ncia a rec\u00f3rrer per arribar a unes emissions inferiors a 1,7 tCO2 per c\u00e0pita, nivell per sota el qual el m\u00f3n \u00e9s sostenible, \u00e9s enorme. Cal pensar que Singapur t\u00e9 unes emissions de 29 tCO2\/c, Estats Units 18 tCO2\/c, Jap\u00f3 11,5 tCO2\/c, Alemanya 10 tCO2\/c, Xina 6,7 tCO2\/c i Espanya 7,8 tCO2\/c. Si hem de baixar des de 7,8 fins a 1,7 tCO2\/c, significa un salt del 78%, que no el podem fer seguint amb el ritme econ\u00f2mic i social com aquell que no passa res.<\/p>\n
Per narrar les dificultats d’un cam\u00ed com aquest, cal recordar que una millora energ\u00e8tica del 15% \u00e9s senzilla de fer. Canviant el cotxe de gasoil per un de nou segur que ja t\u00e9 aquesta millora, o canviant les bombetes de casa, posant millor a\u00efllament a les finestres, ajustant les velocitats dels motors i de les bombes, separant les escombraries selectivament… tot aix\u00f2 porta a una millora immediata del 15%. Quan es vol anar m\u00e9s lluny la cosa ja es complica i s’ha de q\u00fcestionar a fons la tecnologia, dissenyant nous circuits amb menys dip\u00f2sits i menys canonades, augmentant la tensi\u00f3 dels motors, fent tots els processos a velocitat variable, innovant en l’\u00fas i la recuperaci\u00f3 de calor, a\u00efllant de forma contundent… cam\u00ed que ens porta a assolir millores de fins al 30%. Per\u00f2 si el que volem \u00e9s arribar a nivells d’estalvi superiors al 60%, llavors cal ser disruptors i canviar el mateix concepte del producte, dissenyant-lo per aconseguir l’objectiu. De tot aquest cam\u00ed a la nostra empresa en tenim experi\u00e8ncia, i sabem que no s’arriba al final si abans no es comen\u00e7a pel primer esgla\u00f3, i despr\u00e9s pel segon.<\/p>\n
\u00c9s per aix\u00f2 que el que \u00e9s m\u00e9s important avui \u00e9s que aquest objectiu final de 1,7 tCO2\/c\u00e0pita es fixi de forma clara com a horitz\u00f3 a assolir i es faci veure la dificultat de fer el cam\u00ed. Diumenge passat posava com exemple que Figueres, amb 46.654 habitants, t\u00e9 una necessitat de 1.028.570 MWh que, si s’ha de generar amb energia fotovoltaica (per veure la grand\u00e0ria del problema) necessitaria de 1.189 ha, de les que 53 ha podrien ser als teulats. Sense saber-ho, dilluns l’Ajuntament de Figueres presentava un pla estrat\u00e8gic pel canvi clim\u00e0tic amb un pressupost de 40 milions d’euros. Genial, vaig pensar, per fi un ajuntament que es mou i estableix un objectiu! Per\u00f2 el problema \u00e9s que generar l’energia que ara empra la ciutat necessitaria una inversi\u00f3 de 380 milions, la qual cosa ens mostra el que he dit abans: resoldre el 15% del problema \u00e9s gaireb\u00e9 evident, per\u00f2 no suficient, cal anar molt m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n
Algunes disrupcions les facilita l’evoluci\u00f3 mateixa de la tecnologia. El cotxe el\u00e8ctric, que va n\u00e9ixer fa 140 anys amb la primera revoluci\u00f3 industrial, ha acabat resolent els problemes d’inserci\u00f3 a la societat (i els que falten, com els carregadors a les gasolineres, es resoldran quan s’aprovi la llei corresponent), permetent un salt substancial que ha perm\u00e8s moure l’efici\u00e8ncia del cotxe des del 26% fins al 80%, de 50 kWh\/100 km a 14 kWh\/100 km, una millora del 250% i m\u00e9s, si el trajecte \u00e9s urb\u00e0. En un altre \u00e0mbit, la geot\u00e8rmia i l’aerot\u00e8rmia amb bombes de calor eficients tamb\u00e9 ens aporten millores del 100 al 200% segons l’aplicaci\u00f3, per\u00f2 queden molts aspectes que exigeixen mesures fiscals i reglament\u00e0ries per fer possible que es facin. Als enginyers ens \u00e9s f\u00e0cil pensar en nous processos i noves m\u00e0quines perqu\u00e8 \u00e9s la nostra feina, per\u00f2 demanar a un equip comercial que introdueixi un producte modificat substancialment al mercat per poder assolir nous reptes en sostenibilitat, ja \u00e9s un repte diferent, car el receptor final, sigui la xarxa de distribuci\u00f3 o el client final, s\u00f3n molt reticents a grans canvis.<\/p>\n
\u00c9s aqu\u00ed on tenim el principal problema, en v\u00e8ncer la retic\u00e8ncia a qualsevol canvi. Vivim en una societat mig adormida que es deixa anar per la in\u00e8rcia i que tendeix a afavorir les idees m\u00e9s c\u00f2modes i conservadores. \u00c9s una conseq\u00fc\u00e8ncia d’haver assumit que el benestar que tenim ja ens est\u00e0 b\u00e9, que no s’ha de tocar, que el que passa arreu del m\u00f3n \u00e9s cosa d’altres, que els problemes ja els resoldr\u00e0 algun pol\u00edtic o ja sortir\u00e0 un enginyer que trobar\u00e0 la soluci\u00f3. A mi que no em demanin cap esfor\u00e7 d’adaptaci\u00f3; no emprenyin, si us plau.<\/p>\n
Amb aquesta actitud de trobar sempre un culpable per evitar fer el cam\u00ed, ho tindrem dif\u00edcil per avan\u00e7ar. El cotxe el\u00e8ctric no agrada perqu\u00e8 un dia a la vida potser no tindr\u00e9 prou bateria per anar on voldria anar, fer reformes a casa \u00e9s car i molest, anar en transport p\u00fablic \u00e9s empipador i exigeix planificar horaris, els aerogeneradors i les plaques fotovoltaiques em canvien el paisatge. El clam \u00e9s: no em toqueu el que tinc, que visc molt b\u00e9!<\/p>\n
Amb aquesta posici\u00f3 \u00e9s impossible ser disruptor i aprofitar el coneixement que la societat t\u00e9 per resoldre el canvi clim\u00e0tic. Per aix\u00f2 al Senat els vaig insistir que el canvi ha de ser fiscal i regulatori: fiscal per fer rendibles els canvis tecnol\u00f2gics, regulatori perqu\u00e8 cal introduir mecanismes que forcin el cam\u00ed, per exemple en el canvi d’h\u00e0bits en menjar carn, en l’etiquetatge de productes o en la publicitat de productes no sostenibles. Fer la societat disruptora \u00e9s gaireb\u00e9 com fer una revoluci\u00f3, i avui la societat no est\u00e0 per aquestes coses. Dorm prou b\u00e9.<\/p>\n