La pand\u00e8mia ha afectat de forma important l’economia, tot i que a uns sectors m\u00e9s que a d’altres. Tots coneixem com ha incidit en el m\u00f3n de la restauraci\u00f3 i l’hostaleria, amb tancaments for\u00e7ats i amb la desaparici\u00f3 dels turistes internacionals. Tamb\u00e9 hem vist com el comer\u00e7 local ha perdut vendes front al comer\u00e7 electr\u00f2nic, per\u00f2 poca cosa s’ha dit sobre la ind\u00fastria. Aquest sector ha capejat com ha pogut la situaci\u00f3, abaixant activitat, posant gent en l’atur temporal (ERTO), reinventant-se on era possible, exportant… en fi, aguantant sense haver de tancar definitivament l’activitat, esperant que l’economia es reactivi un dia d’aquests. Aix\u00ed ha passat l’any que ha anat des de mar\u00e7 de 2020 fins avui, amb l’esperan\u00e7a d’un retorn progressiu a l’activitat.<\/p>\n
Quan encara les vendes de la ind\u00fastria estan congelades per una activitat que no creix, de cop i volta comen\u00e7a un moviment de creixement de preus de les mat\u00e8ries primeres. La pand\u00e8mia ha deixat tocada tota la ruta de subministrament de materials, siguin mat\u00e8ries primeres o productes tecnol\u00f2gics. La premsa ha anat dient alguna not\u00edcia al respecte, com la manca de xips que ha fet aturar la ind\u00fastria automobil\u00edstica, per\u00f2 el subministrament de productes ha patit una aturada de tal consideraci\u00f3 que faltaran anys per recuperar la xarxa de subministraments anterior a la pand\u00e8mia, si \u00e9s que arriba a ser igual, cosa que dubto.<\/p>\n
L’aturada comercial del m\u00f3n va frenar l’extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres i la producci\u00f3 de b\u00e9ns entremitjos, fent molt dif\u00edcil tornar a la situaci\u00f3 anterior. Aix\u00ed s’han apujat productes agr\u00edcoles, com el cautx\u00fa, que ha pujat un 73% en un any, la soja en un 57%, la fusta ha augmentat un 36%, la pasta de paper de pi en un 24%, el rodi en un 225%, el ferro un 29%, el coure en un 50%, l’alumini en un 33%, el n\u00edquel un 35%, l’estir\u00e8 amb un 240%, el petroli amb un 62%… en fi, l’\u00edndex Kairos de mat\u00e8ries primeres acumula una pujada de 2020 i 2021 del 24%.<\/p>\n
Les raons de la pujada de mat\u00e8ries primeres s\u00f3n diverses. Per un costat, hi va haver una caiguda de preus arran de la pand\u00e8mia l’any 2020, caiguda que ara es recupera. D’altra banda, la pand\u00e8mia va trencar part del sistema extractiu de mat\u00e8ries primeres, fent que ara no puguin subministrar tota la demanda que arriba. Despr\u00e9s hi ha el punt m\u00e9s important, que \u00e9s la recuperaci\u00f3 de l’economia xinesa, expandint-se en el seu immens mercat interior, amb una forta demanda que el m\u00f3n no pot subministrar. Finalment hi ha l’aspecte monetari, l’astron\u00f2mica injecci\u00f3 monet\u00e0ria que han fet els bancs centrals per aguantar les economies, fet que s’ha transformat en bombolles especulatives sobre les mat\u00e8ries primeres. Aix\u00ed, augments que haurien sigut raonables i progressius en una situaci\u00f3 convencional, l’especulaci\u00f3 els amplifica, fent-los m\u00e9s r\u00e0pids i vol\u00e0tils. I en aix\u00f2 els xinesos s\u00f3n els majors especialistes mundials, car tenen la tresoreria del seu banc central ajudant a comprar quantitats fora del normal, fent apujar (i abaixar despr\u00e9s) els preus de forma important.<\/p>\n
Per\u00f2 encara hi ha molts altres fen\u00f2mens que no es deuen nom\u00e9s a l’acci\u00f3 de la Xina. El cartr\u00f3 recuperat, per exemple, un material que \u00e9s circular i no surt de la UE, ha pujat un 170% en un any, fruit d’una mala recollida, i de previsions dolentes d’Alemanya. Tot plegat \u00e9s un immens embolic que obliga les ind\u00fastries a reaccionar, redissenyant els seus productes per mantenir els m\u00ednims marges en un mercat que encara no demana i no accepta ni parlar d’un augment de preus. El resultat ser\u00e0 el potencial tancament d’algunes ind\u00fastries per manca de rendibilitat m\u00ednima, una modificaci\u00f3 en la cadena de producci\u00f3 emprant menys productes o substituint els que es puguin per altres i, a la fi, un augment dels preus finals al consumidor, amb un repunt important de la inflaci\u00f3.<\/p>\n
De cop veiem com una frase que jo deia fa un any, que era possible que la inflaci\u00f3 no pug\u00e9s mai m\u00e9s degut a la xarxa de subministrament mundial, s’esfuma del tot, amb un repunt inflacionari que pot obligar els bancs centrals a actuar tancant l’aixeta del s\u00e8rum monetari que ha mantingut viva l’economia, complicant-ho tot encara molt m\u00e9s<\/p>\n
Per\u00f2 no n’hi ha prou amb la pujada de les mat\u00e8ries primeres. A aix\u00f2 cal afegir-hi la caiguda de la log\u00edstica marina oce\u00e0nica, la mancan\u00e7a de contenidors i l’augment dels preus dels viatges oce\u00e0nics en m\u00e9s del 700% en segons quines rutes. El caos del transport mar\u00edtim \u00e9s total, amb mancan\u00e7a de contenidors, amb ports que no poden descarregar tots els vaixells, en fi, creant una barrera f\u00edsica a l’exportaci\u00f3 de molta magnitud.<\/p>\n
La conseq\u00fc\u00e8ncia de tot plegat \u00e9s que ve un per\u00edode perill\u00f3s on cal que el sistema de producci\u00f3 s’adapti a les noves circumst\u00e0ncies, apujant preus, refent els productes amb menys mat\u00e8ries primeres i estant a l’aguait d’un tancament dels cr\u00e8dits que ara han perm\u00e8s sobreviure a moltes empreses.<\/p>\n
La part positiva, si el moviment continua durant molts mesos, \u00e9s que s’accelerar\u00e0 una de les transformacions que exigeix el canvi clim\u00e0tic: la redefinici\u00f3 industrial per la via de l’estalvi de mat\u00e8ries primeres. Produir menys amb molt menys.<\/p>\n
El problema no \u00e9s tant si les mat\u00e8ries primeres pugen o baixen, el problema \u00e9s la velocitat amb qu\u00e8 ho fan, posant en perill el teixit industrial, velocitat impulsada per un exc\u00e9s d’especulaci\u00f3 sobre qualsevol cosa, fruit d’una sobreabund\u00e0ncia de diner al mercat, una conseq\u00fc\u00e8ncia que patirem durant molts anys.<\/p>\n
Crec que \u00e9s important que avui la classe pol\u00edtica catalana segueixi aquest esdeveniment de risc per a la ind\u00fastria del pa\u00eds, i vegi que mirar-se el melic, discutir el sexe dels \u00e0ngels, porta a no presenciar que els ciutadans poden perdre el benestar que encara tenen. La necessitat del pa\u00eds \u00e9s una adaptaci\u00f3 del teixit industrial, la seva transformaci\u00f3 en sostenible, no pas el seu declivi. I aquesta acci\u00f3 demana canvis econ\u00f2mics, fiscals i regulatoris, fets que arrenquen de la pol\u00edtica.<\/p>\n