Dijous em vaig enganxar a Youtube veient l’arribada del robot Perseverance a Mart. Totes les maniobres que va fer el sat\u00e8l\u00b7lit per entrar a l’atmosfera del planeta, la frenada per fricci\u00f3, el paracaigudes, la frenada per minicoets i la baixada del robot en ascensor amb 3 cables, m\u00e9s la desaparici\u00f3 del coet que el transportava, totes, es van fer de forma aut\u00f2noma, sense intervenci\u00f3 humana perqu\u00e8 la dist\u00e0ncia de qualsevol senyal de Mart fins la Terra dura 11 minuts. Meravellat per la quantitat de coneixement que hi havia en l’operaci\u00f3, em vaig recordar del meu avi que no va parar de dir que l’home no havia arribat mai a la Lluna, que tot era mentida. I aix\u00f2 que ell ja era un home tecnol\u00f2gic, amb la seva tecnologia rudiment\u00e0ria i mec\u00e0nica, \u00e9s clar.<\/p>\n
Per\u00f2, bocabadat amb la tecnologia que s’havia desenvolupat per la missi\u00f3 a Mart, vaig pensar que al m\u00f3n hi ha molta gent amb gran capacitat per crear, per desenvolupar coneixement, per pactar, per negociar… i que cal obrir l’oportunitat perqu\u00e8 una quantitat determinada d’aquesta gent arribi a ajuntar-se i a desenvolupar un projecte important. Llavors, per qu\u00e8 no tenim les millors ments en el m\u00f3n de l’economia p\u00fablica, de la sociologia o de la pol\u00edtica? Per qu\u00e8 els millors no arriben a dalt de la pol\u00edtica? Segurament perqu\u00e8 no hi ha les condicions adients. Fa molts anys que els millors joves formats en matem\u00e0tiques, telecomunicacions o inform\u00e0tica van al m\u00f3n financer, on els paguen b\u00e9 per fer funcions que acaben essent sovint especulatives. Per culpa d’aix\u00f2 no arriben prou llicenciats en matem\u00e0tiques a ensenyar a les escoles i instituts, car no en surten prou. Aix\u00f2 es deu poder fer extensible a la resta d’activitats empresarials: les altes finances s’emporten les ments brillants, quedant nom\u00e9s els joves que han triat la recerca i han aguantat una pila d’anys interins, cobrant sous rid\u00edculs, mentre fan el doctorat aqu\u00ed i desenvolupen una recerca determinada. O no han tingut paci\u00e8ncia i han marxat a un pa\u00eds que els estimi millor.<\/p>\n
Amb els aldarulls d’aquests dies a la nit es torna a visualitzar el problema dels joves: una situaci\u00f3 explosiva amb el 40% d’atur i sense cap perspectiva de futur. He explicat sovint aqu\u00ed que la societat necessita que cada persona tingui il\u00b7lusi\u00f3 per desenvolupar el seu projecte vital, sigui crear una fam\u00edlia, una empresa, un repte esportiu, una acci\u00f3 cultural, o qualsevol altre. La il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s l’energia potencial de la persona, la que permet que es transformi m\u00e9s endavant en treball, en creaci\u00f3, en coses tangibles. Doncs b\u00e9, fa anys que aquesta energia potencial est\u00e0 en nivells propers a zero, amb joves que estudien coses que despr\u00e9s no poden desenvolupar en la feina que faran, que no es poden independitzar perqu\u00e8 els habitatges no estan al seu abast, que veuen que el futur no els deixar\u00e0 cap paga de pensions, que noten com el canvi clim\u00e0tic els ho posar\u00e0 molt dif\u00edcil, en fi, que no veuen perspectiva en el futur i neden en la desesperan\u00e7a. I aix\u00ed estan, protestant aprofitant qualsevol avinentesa: va ser fa mesos la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem, \u00e9s ara amb la pres\u00f3 de Pablo Has\u00e9l i ser\u00e0 m\u00e9s endavant per una altra cosa. L’espurna no \u00e9s l’important, \u00e9s el fons.<\/p>\n
La pregunta que tots haur\u00edem de fer \u00e9s, per qu\u00e8 no arriba gent solvent a la pol\u00edtica? B\u00e9 que hi ha arribat la presidenta Angela Merkel o el president Emmanuel Macron, tot i que no agradi la ideologia… o s\u00ed. Els dos pa\u00efsos tenen una cultura pol\u00edtica m\u00e9s elevada que nosaltres, i a Fran\u00e7a \u00e9s impossible que una persona que no tingui un curr\u00edculum determinat arribi a un lloc de responsabilitat, sigui una gran empresa o alta pol\u00edtica. Per tant, aqu\u00ed ja tenim una primera aproximaci\u00f3, no tenim filtre pels que entren en pol\u00edtica. Ning\u00fa els demana si han treballat en el sector privat i l’experi\u00e8ncia que aporten, ni quina formaci\u00f3 tenen, ni quines capacitats presenten. La pol\u00edtica \u00e9s un colador de mediocritat, on qualsevol persona pot ser ministre de sanitat, d’ind\u00fastria, d’interior, de defensa, o primer ministre. Poseu-hi noms i veureu.<\/p>\n
Sabem que aix\u00f2 passa perqu\u00e8 el sistema electoral de llistes tancades tapen l’entrada de gent cr\u00edtica amb l’aparell del partit i aix\u00ed no es renova i queda ple de gent que nom\u00e9s sap dir am\u00e9n al que diu la c\u00fapula.<\/p>\n
Per\u00f2 encara hi ha l’exemple de Mario Draghi a It\u00e0lia, un home de consens amb prou reputaci\u00f3 per intentar resoldre el col\u00b7lapse del pa\u00eds quan els pol\u00edtics no troben la soluci\u00f3. Per qu\u00e8 no es pot posar de president a Catalunya a un home independent de consens? De gent amb aquest perfil n’hi ha, per\u00f2 no es pot fer perqu\u00e8 l’estatut de Catalunya ho prohibeix. No acabo d’entendre el prop\u00f2sit d’exigir que el president de la Generalitat de Catalunya hagi de ser un diputat. Endog\u00e0mia pol\u00edtica.<\/p>\n
L’augment de populisme a Catalunya t\u00e9 a veure amb la minva de lideratge pol\u00edtic. No pot ser que els dirigents no s\u00e0piguen dir no. Quan un partit, o alcaldessa, diu que est\u00e0 d’acord amb els okupes, no pot dir que est\u00e0 en desacord amb els desordres d’aquests dies perqu\u00e8 es malmet la propietat. Si un partit diu que est\u00e0 contra els bancs i contra el diner cal exigir que expliqui el seu model de societat de bescanvi. Quan els partits estan contra la implantaci\u00f3 de renovables cal que expliquin com farem la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Quan certa opini\u00f3 pressiona per foragitar certes empreses multinacionals, cal que expliquin quin treball crearan.<\/p>\n
En fi, \u00e9s urgent que un l\u00edder solvent exposi quin model d’economia i de societat tindrem en el futur. Es pot viure amb molt menys, per\u00f2 cal que alg\u00fa ho expliqui, com tamb\u00e9 el cam\u00ed que farem per arribar-hi.<\/p>\n
Sense posar l’objectiu de la societat per l’any 2030 i pel 2050 \u00e9s impossible que els joves no sentin que naveguen en el buit. M\u00e9s o menys com el robot Perseverance a Mart.<\/p>\n