Les eleccions d’avui arriben en un moment delicat. La gent est\u00e0 cansada de la pand\u00e8mia, per\u00f2 tamb\u00e9 fastiguejada per les cont\u00ednues batalletes dels partits pol\u00edtics, incapa\u00e7os d’arribar a acords de govern estables. \u00c9s una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 el moment en qu\u00e8 entrem \u00e9s transcendent.<\/p>\n
Per un costat, tenim una pand\u00e8mia de la qual hem de sortir o que hem de transformar perqu\u00e8 sigui portable per fer una vida m\u00e9s o menys normal. El passaport v\u00edric digital amb tecnologia blockchain, que es posa en marxa d’aqu\u00ed a dues setmanes com a prova pilot a Girona, \u00e9s una oportunitat. Haurem d’anar trobant els canvis personals i socials per possibilitar un cert retorn a l’activitat social i laboral d’abans. Per\u00f2 el gran repte que vindr\u00e0 ser\u00e0 la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds, amb un munt d’empreses tancades i llocs de treball perduts. Espanya tornar\u00e0 a tenir 5 milions d’aturats, amb m\u00e9s del 25% de l’atur. \u00c9s cert que est\u00e0 per venir el pla Marshall, aquests fons europeus NextGeneration que haurien de servir per a resoldre aquesta reconstrucci\u00f3. Per\u00f2 jo no les tinc totes i em temo que el que far\u00e0 ser\u00e0 enfonsar m\u00e9s el conflicte entre Catalunya i Espanya, \u00e9s a dir, la inversi\u00f3 asim\u00e8trica, invertint menys a Catalunya del que seria just per la poblaci\u00f3 o pel PIB.<\/p>\n
La gravetat que aix\u00f2 succeeixi \u00e9s que el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya s’incrementar\u00e0 encara m\u00e9s per culpa de la crisi. Si ha quedat demostrat que el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya \u00e9s del 8%, amb un PIB d’ara de 250.000 milions d’euros, vol dir que la xifra que no retorna a Catalunya \u00e9s d’uns 20.000 milions d’euros (per comparar, el pressupost de la Generalitat \u00e9s de 30.000 milions). Del d\u00e8ficit actual, un grup d’economistes de Catalunya la setmana passada van indicar que, si Catalunya tingu\u00e9s el mateix concert que el Pa\u00eds Basc, disposaria de 9.000 milions m\u00e9s. Diu Joan B. Casas: \u00ab\u00c9s equitatiu que el Pa\u00eds Basc tingui per habitant un 85% m\u00e9s de recursos que Catalunya, tenint el mateix marc constitucional? \u00c9s racional que Madrid, que hem estimat nosaltres que t\u00e9 un impacte (com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’efecte capitalitat) d’uns 28.000 milions l’any, a sobre practiqui dumping fiscal?\u00bb Aquest havia de ser el cor del debat de les eleccions. De qu\u00e8 serveix discutir que no tenim prou inversi\u00f3 en sanitat ni en ensenyament, que no tenim el corredor Mediterrani, que no podem fer l’estaci\u00f3 intermodal de Vilamalla perqu\u00e8 a Adif no li dona la gana de fer la connexi\u00f3 de vies, de qu\u00e8 serveix parlar de rodalies, de qu\u00e8 serveix parlar d’impostos de renda i de successions quan Catalunya t\u00e9 la pressi\u00f3 fiscal m\u00e9s elevada d’Europa?<\/p>\n
Aquest havia de ser el debat. Han portat Catalunya a la inanici\u00f3 i esperen que la protesta d’aix\u00f2, que va acabar amb el refer\u00e8ndum de l’1-O, acabi amb rendici\u00f3. \u00c9s impossible que el conflicte desaparegui mentre continu\u00efn els efectes de la inanici\u00f3. Per\u00f2 la cosa encara \u00e9s m\u00e9s greu, perqu\u00e8 als 9.000 milions d’infrainversi\u00f3 hi hem d’afegir encara la quantitat que ens toca cada any per retornar el deute de l’Estat. Aquesta quantitat creix amb el PIB perqu\u00e8 el deute espanyol s’ha mantingut constant en percentatge al 100%. Per tant, avui el deute del pressupost de l’Estat que toca a Catalunya deu ser de m\u00e9s de 7.000 milions anuals que, amb el creixement de deute per la crisi de la pand\u00e8mia fins el 140%, creixer\u00e0 uns 4.500 milions m\u00e9s. I aix\u00f2 voldr\u00e0 dir que arribaran menys recursos. Per tant, \u00e9s b\u00e0sic insistir que no es pot continuar amb el finan\u00e7ament injust de Catalunya si es vol continuar l’autonomia en qualsevol aspecte: si no es pot finan\u00e7ar no hi ha sobirania, ni autonomia, ni serveis a oferir, no hi ha res. I aquest discurs \u00e9s fonamental a l’hora de reclamar els fons europeus. Cal tornar a la batalla de l’espoli fiscal per justificar la necessitat dels fons.<\/p>\n
Per\u00f2 el moment actual encara \u00e9s m\u00e9s greu perqu\u00e8 per sortir de la crisi no es far\u00e0 amb el consum intern d’Espanya. Igual com va passar amb la crisi de 2008, la sortida es far\u00e0 amb l’exportaci\u00f3. I aqu\u00ed el teixit industrial catal\u00e0 hi t\u00e9 molt a dir. Si avui exportem el 67% i venem a Espanya el 33%, aquest percentatge exportador anir\u00e0 en augment. Espanya necessita m\u00e9s que mai l’exportaci\u00f3 catalana per equilibrar els n\u00fameros. Si has agafat m\u00e9s deute a l’exterior l’has de compensar amb m\u00e9s ingressos externs, \u00e9s de lli\u00e7\u00f3 d’economia dom\u00e8stica. Per tant, Catalunya torna a tenir for\u00e7a en la soluci\u00f3 econ\u00f2mica, for\u00e7a que cal mantenir amb el pols que es ve fent des de fa m\u00e9s de 10 anys. I aix\u00f2 demana mantenir el conflicte que porten els pol\u00edtics presos i exiliats i fer-la present en qualsevol negociaci\u00f3 que es faci. Si Catalunya entra un altre cop en un marc insurreccional (retornen els CDRs) i baixa l’exportaci\u00f3, Espanya no se’n sortir\u00e0. La for\u00e7a negociadora \u00e9s aquesta, la guerra freda. No es pot passar p\u00e0gina com vol el Govern del PSOE, ni s\u00f3n cre\u00efbles les inversions que faran. Ho seran si mantenim la pressi\u00f3 negociadora i retornem a la frase que ha mancat durant la campanya electoral: espoli fiscal.<\/p>\n
No s\u00e9 si els resultats de dem\u00e0 permetran formar govern, per\u00f2 hauria de ser aix\u00ed. Caldr\u00e0 que aquest futur Govern enforteixi la pressi\u00f3 inversora i en els fons EU NextG: necessitem invertir m\u00e9s en sanitat i en formaci\u00f3 professional (crear el doble de places), com tamb\u00e9 ho ser\u00e0 millorar la log\u00edstica i el llan\u00e7ament de pol\u00edtiques de rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica i programes d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i digitalitzaci\u00f3 a les empreses. Tot el que sigui estalvi \u00e9s millorar la societat catalana. Per tot aix\u00f2 no es pot passar p\u00e0gina al conflicte de Catalunya i fer cas als partits unionistes perqu\u00e8 volen liquidar l’autonomia. Aquest \u00e9s el Momentum: aprendre a fer la guerra freda.<\/p>\n