{"id":2059,"date":"2021-02-07T17:48:30","date_gmt":"2021-02-07T16:48:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2059"},"modified":"2021-02-07T18:01:40","modified_gmt":"2021-02-07T17:01:40","slug":"catalunya-pais-de-xauxa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2059","title":{"rendered":"Catalunya, pa\u00eds de Xauxa"},"content":{"rendered":"

En q\u00fcesti\u00f3 de poques setmanes han aparegut a la premsa dos articles d’Andreu Mas Colell<\/strong> i de Miquel Puig<\/strong> proposant que l’electricitat del futur de Catalunya es generi als Monegros per evitar modificar el paisatge del pa\u00eds. \u00c9s una coincid\u00e8ncia que fa pensar que algun lobby el\u00e8ctric ha coordinat un missatge influent. Per\u00f2 la negativa a implantar parcs renovables, siguin fotovoltaics o e\u00f2lics, \u00e9s ja estesa a la societat. Aquesta setmana en Jordi Altesa<\/strong> em va preguntar a La Ser per qu\u00e8 Ra\u00fal Dominguez<\/strong> d’Iaeden afirma que l’energia produ\u00efda pel parc mar\u00ed e\u00f2lic davant el cap de Creus no es consumir\u00e0 a les comarques de Girona; per qu\u00e8 l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan<\/strong>, diu que tindr\u00e0 un impacte paisatg\u00edstic important, i per qu\u00e8 Anna Barnadas<\/strong> des de la Diputaci\u00f3 de Girona, diu que no s’han de fer grans parcs d’energies renovables, que s’ha d’empoderar a la gent perqu\u00e8 ho faci a casa seva a petita escala. L’hostilitat envers aquesta mena de projectes de transici\u00f3 energ\u00e8tica ve de tots els fronts. En primer lloc, el parc del cap de Creus es projecta pensant en una pot\u00e8ncia futura de 1.000 MW, quan la pot\u00e8ncia m\u00e0xima de consum el\u00e8ctric a les comarques de Girona el 2050, quan h\u00e0gim incorporat la mobilitat el\u00e8ctrica, ser\u00e0 de 4.400 MW. Per tant \u00e9s una gran not\u00edcia: per fi tenim una soluci\u00f3 dimensionada pel consum que vindr\u00e0. Pel que fa a l’impacte visual, quin impacte ha de tenir un parc situat a 20 quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia? M\u00e9s aviat hi veig el naixement d’una atracci\u00f3 tur\u00edstica de gent que vulgui aproximar-se al parc per veure’l. Caldr\u00e0 una ruta d’una bona estona en vaixell. Finalment, l’empoderament de la gent perqu\u00e8 es dediqui a produir l’energia que necessitar\u00e0 la societat que reclama la regidora d’Olot, \u00e9s un argument destinat a frenar l’entrada de renovables. Si Catalunya posa plaques fotovoltaiques als teulats pot assolir una superf\u00edcie de 22.000 ha que permetrien una generaci\u00f3 de 8.000 MW, suposant que tothom ho fes. Mentrestant, la necessitat de generaci\u00f3 per completar la transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s de 41.000 MW. Per tant, deixem d’enganyar la gent dient que tothom podr\u00e0 ser autosuficient perqu\u00e8, a m\u00e9s de l’electricitat i la calor que es consumeixen a les cases, tamb\u00e9 s’haur\u00e0 de produir l’energia per la mobilitat i per la ind\u00fastria i serveis de productes que utilitzem per viure.<\/p>\n

\u00c9s sorprenent com la resist\u00e8ncia a la implantaci\u00f3 de renovables i de l\u00ednies el\u00e8ctriques ha quallat a Catalunya de forma transversal per totes les ideologies independentistes JxCat, ERC i CUP, m\u00e9s els comuns. Aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed amb el PSC, Cs i PP. \u00c9s per pensar-hi, perqu\u00e8 l’oposici\u00f3 als parcs renovables \u00e9s fruit d’un conservadorisme barrejat amb una certa falta de maduresa. Tot a la vida t\u00e9 un cost, una externalitat, i sovint en les decisions di\u00e0ries hem de prendre part per una cosa o altra. Per exemple, si anem de Girona a Olot hem de decidir si \u00e9s m\u00e9s important el viatge o les emissions que farem en el trajecte. No som conscients d’aquesta decisi\u00f3 perqu\u00e8 ni ens hem q\u00fcestionat que les emissions siguin perilloses. Per\u00f2 si al costat diem que el trajecte ajuda a augmentar el nivell del mar de forma que moltes platges desapareixeran d’aqu\u00ed 20 anys, o que les vinyes i molta producci\u00f3 agr\u00edcola baixar\u00e0 de rendiment i el cost del menjar haur\u00e0 d’apujar… potser s\u00ed que arribar\u00edem a prendre les decisions b\u00e9.<\/p>\n

El cost d’abaixar les emissions de CO2, i evitar que al 2027 no arribem a un augment d’1,5\u00baC a la Terra, \u00e9s un cost important a l’altura del problema. Que aquest cost sigui un impacte visual, em sembla que \u00e9s acceptable davant la qualitat de vida que tindran els catalans d’aqu\u00ed pocs decennis. El paisatge s’ha modificat al llarg de la hist\u00f2ria i continuar\u00e0 fent-ho. O no ser\u00e0 un canvi important la desaparici\u00f3 de la glacera d’Aneto, o del Delta de l’Ebre? Per qu\u00e8 aquest canvi no ens interessa i l’impacte visual d’un parc s\u00ed?<\/p>\n

La resposta \u00e9s molt complexa. L’hem de buscar amb la facilitat que la gent demana que tots els seus problemes siguin resolts per l’administraci\u00f3. Si hem deixat de voler ser responsables traslladant la soluci\u00f3 de tots els problemes a l’administraci\u00f3, si creiem que els recursos financers baixen del cel, sense fer cap esfor\u00e7 de treball ni de responsabilitat personal, vol dir que hem decidit viure a la terra de Xauxa. Al pa\u00eds de Xauxa surts al carrer i pots collir un fruit per menjar, surt Coca-Cola de les fonts i en algunes hi surt vi. Al pa\u00eds de Xauxa pots estar tombat tot el dia perqu\u00e8 no has de fer cap esfor\u00e7. Al pa\u00eds de Xauxa l’individu ho t\u00e9 tot resolt per part d’una administraci\u00f3 que vetlla per ell fent-li vent amb un pai-pai.<\/p>\n

El problema de Catalunya \u00e9s que una part de la poblaci\u00f3 viu com si aix\u00f2 fos Xauxa. Els partits pol\u00edtics, mancats de l\u00edders forts i carism\u00e0tics, cedeixen a aquestes pretensions, fent-se m\u00e9s i m\u00e9s populistes, i aix\u00f2 no t\u00e9 soluci\u00f3. Calen l\u00edders que facin front a aquests arguments infantils i poc madurs i que faci entrar a la gent en la ra\u00f3 que, si es vol benestar, s’ha de pagar un cost. \u00c9s una reflexi\u00f3 en per\u00edode electoral que crec que \u00e9s pertinent pels partits pol\u00edtics.<\/p>\n

Tornem al principi. Pot sobreviure Catalunya important l’electricitat dels Monegros? Per un costat, sobta que hi hagi economistes que vulguin desfer-se d’una activitat que aportar\u00e0 a Catalunya 4.600 milions d’euros, que vulguin produir i inventar lluny, que facilitin el trasllat de grans ind\u00fastries i que pensin en debilitar la relaci\u00f3 de forces Catalunya-Madrid fent Catalunya depenent el\u00e8ctricament. Ells possiblement deslliguen la decisi\u00f3 d’externalitzar l’abastiment energ\u00e8tic d’aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies que menciono. El model d’importar des d’Arag\u00f3 \u00e9s un model impossible per la quantitat de xarxes el\u00e8ctriques necess\u00e0ries i aix\u00f2 facilita l’argument de continu\u00eftat de les centrals nuclears existents. En aix\u00f2 ens trobem: uns a Xauxa i altres caient en les mans del lobby nuclear.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t