Diumenge passat explic\u00e0vem com l’economia Keynesiana de la postguerra, que va donar els 30 anys gloriosos a Europa des de 1945 fins a 1975, va ser substitu\u00efda per una nova economia neoliberal fruit dels treballs i la influ\u00e8ncia de la Societat Mont Pelerin. Hyman Minsky afirma que l’economia \u00e9s inestable de forma inherent, per la qual cosa hi ha d’haver mecanismes que contrarestin aquesta tend\u00e8ncia natural, estabilitzant-la. Tots aquests mecanismes per avui es basen en el control monetari o fiscal per obtenir sempre un augment del consum que resolgui la crisi.<\/p>\n
D\u00e8iem diumenge que quan el setembre de 2008 hi va haver la caiguda de Lehman Brothers, i va estar a punt de col\u00b7lapsar el sistema econ\u00f2mic mundial, molta gent, pol\u00edtics, economistes i pensadors de tots tipus, van dir que havia arribat el final d’aquest capitalisme, que calia repensar-lo, que no es podia permetre fer trampes continuadament amb el deute. El president franc\u00e8s Nicolas Sarkozy, econ\u00f2micament liberal, va fer un discurs on va dir: \u00abAquesta crisi sense comparaci\u00f3 des dels anys 30 marca la fi d’un m\u00f3n que s’estava construint sobre les runes del Mur de Berl\u00edn i la fi de la guerra freda. Era vist com un gran somni de llibertat i prosperitat. La generaci\u00f3 que havia ven\u00e7ut el comunisme havia somniat un m\u00f3n on la democr\u00e0cia i el mercat resoldrien tots els problemes de la humanitat. Havia somniat una globalitzaci\u00f3 feli\u00e7 que venceria la pobresa i la guerra… Una certa idea de la globalitzaci\u00f3 s’acaba amb la fi del capitalisme financer que havia imposat la seva l\u00f2gica a tota l’economia i ha contribu\u00eft a pervertir-la. La idea del mercat que no devia ser contrariat per cap regle, per cap intervenci\u00f3 pol\u00edtica, era una idea boja. La idea que els mercats sempre tenen ra\u00f3 \u00e9s una idea boja… Aquesta bogeria la paguem avui… Podem sortir d’aquesta crisi si acceptem canviar les nostres maneres de pensar i els nostres comportaments, si fem l’esfor\u00e7 necessari per adaptar-nos a les noves realitats que s’imposen, si actuem en lloc de patir\u00bb.<\/p>\n
La crisi del 2008 va ser provocada pel mal \u00fas d’un producte financer que es deia subprime, on certs valors d’hipoteques escombraria, que no es podien tornar, eren empaquetats amb altres valors d’hipoteques de qualitat i venuts pel m\u00f3n financer com a productes de m\u00e0xima solv\u00e8ncia. L’abs\u00e8ncia de suficients regles havien portat a la generalitzaci\u00f3 de trampes. La m\u00e0xima de no posar regles havia tastat el seu frac\u00e0s. Per posar ordre al desgavell, el president Barack Obama va signar el 2010 la Llei de Reforma de Wall Street i Protecci\u00f3 al Consumidor, dita llei Dodd-Frank, que intentava aportar m\u00e9s estabilitat financera amb mesures que proporcionen transpar\u00e8ncia i estabilitat, separant els bancs comercials dels bancs d’inversi\u00f3, eliminant el risc d’entitats massa grans (too big to fail), protegint els consumidors de pr\u00e0ctiques abusives en cr\u00e8dits i hipoteques, en fi, mesures que volien evitar nous casos com el de Lehman Brothers.<\/p>\n
12 anys despr\u00e9s d’aquella crisi ens trobem davant d’una de nova, amagada sota la pand\u00e8mia. La crisi actual ja era una crisi de sobreoferta que s’observava abans de l’extensi\u00f3 del virus arreu del m\u00f3n. La pand\u00e8mia ha enfortit i accelerat la crisi. Com llavors, com sempre, la recepta ser\u00e0 aportar m\u00e9s diner al sistema per augmentar el consum, fer treballar els bancs centrals a tota m\u00e0quina per aportar m\u00e9s combustible: m\u00e9s fusta que \u00e9s la guerra!, deia Buster Keaton.<\/p>\n
Aquesta setmana hem vist un episodi nou del funcionament pervers del sistema financer. Uns brokers estaven invertint a curt per fer baixar el valor de l’empresa Game Stop (distribu\u00efdor de videojocs i electr\u00f2nica de consum) fins al punt de fer perillar la seva exist\u00e8ncia. La inversi\u00f3 a curt \u00e9s un mecanisme especulatiu de forma que un inversor demana prestades unes accions (per exemple a 20), les fa baixar de valor (per exemple a 10) i finalment les compra per retornar al propietari que les havia prestat. Doncs b\u00e9, uns joves clients de Game Stop van decidir que no podia ser que l’empresa desapareix\u00e9s per una acci\u00f3 d’aquesta mena i van organitzar una compra massiva d’accions. L’efecte ha estat que el 12 de gener el valor de GME valia 20 $ i dijous va arribar a un pic de 429 $, que va arru\u00efnar els inversors (que perdien fins a 409 $ per acci\u00f3). Els clients de Game Stop s’havien agrupat en f\u00f2rums de petits inversors que, veient l’\u00e8xit, van estendre l’atac a altres valors com AMC, Nokia i Blackberry. El resultat \u00e9s que els fons baixistes (Citron i Melvin Capital) van perdre fins a 6.000 milions, demanant (molt liberals ells) amb urg\u00e8ncia protecci\u00f3 al regulador. L’organitzaci\u00f3 dels inversors minoritaris s’ha fet a trav\u00e9s del grup WallStreetBets i de Reddit, creant un ex\u00e8rcit de petits inversors YOLO (You Only Live Once), nom\u00e9s es viu una vegada. \u00c9s l’arribada de la just\u00edcia social a la borsa, l’agrupaci\u00f3 de petits inversors per defensar-se de les males pr\u00e0ctiques dels carronyaires del sistema, tota una novetat de les xarxes socials, que s’han decidit a defensar els seus interessos a m\u00e9s de fer v\u00eddeos per passar el temps.<\/p>\n
L’economia \u00e9s inestable i ho ser\u00e0 encara m\u00e9s perqu\u00e8 la crisi actual no es resoldr\u00e0 amb m\u00e9s consum, havent de fer-ho ara amb menys, fet que exigeix tota una revoluci\u00f3. Potser les xarxes socials ajudaran a fer el cam\u00ed, ara que han vist la seva for\u00e7a front el poder financer. Segur que tamb\u00e9 ho poden fer davant el poder pol\u00edtic i fins i tot de cara al poder judicial. No creieu? \u00c9s all\u00f2 del poble unit, ara per les xarxes socials.<\/p>\n