La pol\u00edtica neoliberal va comen\u00e7ar a prendre forma a l’any 1947 quan el fil\u00f2sof austr\u00edac Fiedrich Hayek i l’economista americ\u00e0 Milton Friedman es van trobar per defensar les seves idees, reinventant el liberalisme. \u00abHem d’aconseguir novament que la construcci\u00f3 d’una societat lliure sigui una aventura intel\u00b7lectual. El que falta \u00e9s una utopia lliberal\u00bb, deien.<\/p>\n
Eren una minoria i es van dedicar a triturar totes les idees establertes en aquells moments de forma contundent. Sobretot van fer miques les idees i propostes del seu enemic, l’economista brit\u00e0nic John Maynard Keynes. L’1 d’abril de 1947, un any despr\u00e9s de la mort de Keynes, uns quaranta fil\u00f2sofs, historiadors i economistes es van reunir a Mont Pelerin, un petit poble su\u00eds. En aquell temps es viatjava per l’Atl\u00e0ntic en vaixell i es necessitaven setmanes. La reuni\u00f3 es va con\u00e8ixer m\u00e9s endavant com la Societat Mont Pelerin.<\/p>\n
Aquella gent es va conjurar a treballar conjuntament per combatre les idees del socialisme, conscients que tothom en aquell temps optava per les idees socialistes. Almenys 8 dels membres de la societat van ser premis Nobel en algun any.<\/p>\n
A Europa es posaven en marxa les idees keynesianes per a la reconstrucci\u00f3 del territori devastat per la guerra mundial. Era molt dif\u00edcil estar en contra d’una ideologia pensada per restaurar la riquesa anterior a la guerra. Aquella ideologia era un pacte de la societat, la socialdemocr\u00e0cia en vam dir a Europa, que volia frenar l’avan\u00e7 del comunisme irradiant amb les idees i el far de R\u00fassia. Es basava en propiciar treball per a tothom, en la contenci\u00f3 del mercat i en la regulaci\u00f3 banc\u00e0ria. Aix\u00ed va ser com es va passar de la guerra a l’estat del benestar. La societat Mont Pelerin va anar dibuixant amb el seu laboratori nous conceptes per desmuntar l’economia socialista de postguerra. Els primers anys van ser presidits per Hayek fins que a mitjan anys seixanta la presid\u00e8ncia va passar a Friedman, que va radicalitzar molt m\u00e9s les accions. Va comen\u00e7ar a culpar de tot el que passava el govern de torn. Atur? Treure el salari m\u00ednim. Desastre natural? Posar empreses privades a organitzar l’ajuda d’emerg\u00e8ncia. Escoles deficients? Privatitzar l’ensenyament. Sanitat insuficient? Privatitzar-la. Drogues? Legalitzar-les i deixar que el mercat faci la seva. I aix\u00f2 ho va fer posant en marxa una maquin\u00e0ria potent d’opini\u00f3, amb confer\u00e8ncies, articles, entrevistes de r\u00e0dio i televisi\u00f3, i llibres.<\/p>\n
Nom\u00e9s calia esperar el moment propici perqu\u00e8 les idees fossin acceptades. I aquest moment va arribar primer amb la guerra de Vietnam, que va obligar Estats Units a sortir del patr\u00f3 or per finan\u00e7ar la guerra, i m\u00e9s endavant amb la crisi del petroli de 1973.<\/p>\n
Pocs anys abans, el 1968, el president Richard Nixon va estar a punt d’implantar la renda b\u00e0sica als Estats Units. En aquell any revolucionari, amb tots els joves del m\u00f3n al carrer protestant per la societat anquilosada en qu\u00e8 vivien, cinc famosos economistes (John Kenneth Galbraith, Harold Watts, James Tobin, Paul Samuelson i Robert Lampman) van enviar una carta oberta al Congr\u00e9s d’EUA i en un article al New York Times deien: \u00abEl pa\u00eds no haur\u00e0 complert amb la seva responsabilitat fins que tots els ciutadans tinguin assegurada una renda no inferior al que es defineix oficialment com a llindar de pobresa\u00bb. Per ells els costos serien considerables, per\u00f2 assumibles amb la capacitat econ\u00f2mica i fiscal del pa\u00eds.<\/p>\n
En aquest ambient Nixon va estar a punt d’aprovar l’any 1969 la llei de la renda b\u00e0sica, que garantia a les fam\u00edlies de quatre membres uns ingressos de 1.600 d\u00f2lars anuals, equivalents a 11.580 d\u00f2lars el 2020. La llei va ser aprovada al Congr\u00e9s i discutida i suspesa al Senat, embolicats entre uns que pensaven que era insuficient i altres que era excessiva. Al final la llei va quedar aparcada. Milton Friedman, assessor del president, afirmava que la pobresa \u00e9s nom\u00e9s un problema d’escassetat de tresoreria i poca cosa m\u00e9s. Quan la llei va fracassar finalment al Senat, els pensadors conservadors van comen\u00e7ar una batalla a fons contra l’estat del benestar, amb les idees impreses en el llibre Riquesa i pobresa de Georges Gilder el 1981, que va acabar essent el llibre de cap\u00e7alera de Ronald Reagan.<\/p>\n
Precisament Ronald Reagan i Margaret Thatcher van ser els que van posar en marxa el canvi liberal, seguit per tots els pa\u00efsos occidentals. Es va estrenar tamb\u00e9 un mecanisme de transmissi\u00f3 diab\u00f2lic: dels laboratoris d’idees els arguments passaven als periodistes que alhora els entregaven als pol\u00edtics, en una estrat\u00e8gia ben definida.<\/p>\n
L’\u00e8xit dels neoliberals va ser preparar durant molts anys, vint-i-set, un argumentari de les seves idees tot esperant el momentum adequat per posar-les a la pr\u00e0ctica. Qualsevol crisi podia servir.<\/p>\n
Quan el setembre de 2008 hi va haver la caiguda de Lehman Brothers, i va estar a punt de col\u00b7lapsar el sistema econ\u00f2mic mundial, molta gent, pol\u00edtics, economistes i pensadors de tot tipus, van dir que havia arribat el final d’aquest capitalisme neoliberal, que calia repensar-lo, que el mecanisme estava derivant a una depend\u00e8ncia excessiva del deute. Per\u00f2 tot va continuar igual, m\u00e9s intensament si cap, pel fet que en aquell moment de la caiguda no hi havia cap alternativa preparada per un altre model.<\/p>\n
No hi havia cap altre model, ni encara hi \u00e9s avui.<\/p>\n