Sovint he explicat que per resoldre el canvi clim\u00e0tic no n’hi haur\u00e0 prou introduint noves tecnologies com les energies renovables, sin\u00f3 que caldr\u00e0 tamb\u00e9 un canvi en el consum de productes, disminuint-lo en els casos que es puguin considerar superflus. Es tracta de transicionar des de l’economia tal com \u00e9s ara (business as usual) cap a una altra de diferent, nova.<\/p>\n
Si les emissions de Catalunya s\u00f3n 44 MtCO2 i amb les mesures de canvi tecnol\u00f2giques i de conducta podem fer una reducci\u00f3 de 16,2 MtCO2 fins al 2030, les emissions quedarien en 27,8 MtCO2. Per\u00f2 l’economia durant aquest temps continua creixent i, si no fem res, a l’any 2030 les emissions serien de 48,8 MtCO2. Per tant, si apliquem les mesures del que \u00e9s possible practicar ens trobem que les emissions finals al 2030 serien de 32,6 MtCO2. \u00c9s un clar exemple que mostra que continuar amb l’economia com est\u00e0 organitzada fins ara \u00e9s el fre m\u00e9s gran per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p>\n
Per aix\u00f2, per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica, \u00e9s m\u00e9s important canviar la forma de com funciona l’economia que les mesures d’estalvi. Hem dit sovint que la millor forma d’energia \u00e9s la negaenergia, fet pel qual no n’hi ha prou en disminuir el contingut energ\u00e8tic d’un producte, \u00e9s molt millor suprimir-lo si es pot. El primer objectiu, doncs, hauria de ser disminuir el consum superflu, no necessari, amb mesures destinades a aix\u00f2. Algunes mesures per aconseguir-ho serien la reducci\u00f3 dels cr\u00e8dits al consum o la introducci\u00f3 d’un impost a les mat\u00e8ries primeres com a l’aigua de rec, als \u00e0rids, al ferro, al coure, a l’alumini, a la fusta i, com no, al petroli en forma de taxa de CO2. Aquests impostos caldria compensar-los amb una baixada de l’IVA que taxa coses que no s\u00f3n cap problema per la sostenibilitat del planeta. Per qu\u00e8 taxar la m\u00fasica i no el ferro? No t\u00e9 cap sentit. Disminuir progressivament el consum de productes t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants per a una economia basada en l’endeutament continu per fer possible el consum: vol dir que, si no es consumeix, no es produeix i sobren llocs de treball, ra\u00f3 per la qual ens porta a una situaci\u00f3 de repartiment del treball i a un nou reequilibri important de rendes.<\/p>\n
Mentre he llegit el llibre Utop\u00eda para realistas de Rutger Bregman, he apr\u00e8s que, a m\u00e9s del consum, hi ha altres aspectes de l’economia as usual que tamb\u00e9 caldr\u00e0 eliminar: els llocs de treball absurds, els assessors de qualsevol cosa, les enginyeries per nom\u00e9s presentar projectes davant una administraci\u00f3, les empreses que viuen de la influ\u00e8ncia i de les comissions, els funcionaris que nom\u00e9s hi s\u00f3n per posar un segell, els advocats que nom\u00e9s tenen per objectiu complicar la vida al sistema… en fi, en podr\u00edem dir la gal\u00e0xia de Madrid.<\/p>\n
Per explicar-ho, l’autor cita dos exemples. El primer \u00e9s la vaga d’escombriaires a Nova York el 1968. L’alcaldia de la ciutat va menystenir la vaga i al cap de dos dies ja hi havia 10.000 tones d’escombraries a la ciutat. Al nov\u00e8 dia ja hi havia 100.000 tones d’escombraries i l’alcalde va haver de cedir a les demandes dels treballadors de recollida, que avui cobren 70.000 d\u00f2lars anuals. El segon exemple \u00e9s el d’una vaga dels treballadors dels bancs a Irlanda el 1970. De cop i volta el 85% del diner del pa\u00eds va quedar bloquejat i tothom es va pensar que all\u00f2 no podria continuar. Doncs b\u00e9, la vaga va durar sis mesos perqu\u00e8 la gent es va espavilar a fer les coses sense els bancs. Les empreses pagaven als treballadors amb uns pagar\u00e9s que aquests entregaven a les botigues i aquestes als seus prove\u00efdors, refent la cadena de diner. La societat es va inventar immediatament una forma de diner i de cr\u00e8dit en base al seu coneixement.<\/p>\n
Els dos exemples els cita per explicar que hi ha productes i serveis a la societat que s\u00f3n \u00fatils i altres que no. I, si podem prescindir dels productes que no s\u00f3n necessaris, tamb\u00e9 hem de prescindir dels serveis que no ho s\u00f3n.<\/p>\n
Fins avui un dels recursos de les administracions \u00e9s el de crear llocs de treball no necessaris, en una carrera per fer abaixar l’atur. Per\u00f2 resulta que aquest mecanisme \u00e9s pervers, perqu\u00e8 obliga la societat a treballar m\u00e9s per poder pagar els llocs ineficients.<\/p>\n
Una nova economia ha de crear el model per consumir just el que es necessita, tant de serveis com de productes. Es tracta de posar el coneixement i la intel\u00b7lig\u00e8ncia per davant de tot, cercant l’estalvi de tot, de mat\u00e8ries primeres, d’energia i de serveis. Aquest cam\u00ed obliga a treballar menys, a destinar m\u00e9s temps a la natura, a fer tert\u00falia amb els amics, a llegir, a escoltar m\u00fasica, a contemplar museus. L’economia del que \u00e9s necessari va durar fins als anys 70 trencant-se en la d\u00e8cada dels 80 quan va entrar definitivament en el culte del cr\u00e8dit. A partir d’aquells anys totes les millores de tecnologia, tota l’electr\u00f2nica i la digitalitzaci\u00f3, tots els guanys de productivitat, no han servit per treballar menys, sin\u00f3 per treballar m\u00e9s.<\/p>\n
Per aix\u00f2 cal retornar a definir el que \u00e9s important del que no ho \u00e9s: com refor\u00e7arem la sanitat, l’ensenyament i l’atenci\u00f3 de la gent gran i com eliminem part dels serveis bancaris (quina ra\u00f3 tenen de viure quan l’inter\u00e8s \u00e9s a zero?), el control administratiu superflu, una just\u00edcia convertida en enginyeria de la complexitat.<\/p>\n
No \u00e9s un cam\u00ed f\u00e0cil, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que \u00e9s un cam\u00ed que es pot fer amb temps abans que el sistema caigui perqu\u00e8 ha ?entrat en col\u00b7lapse. Els homes hi s\u00f3n des de fa 2.000.000 anys. En fa 200.000 que van inventar el foc, una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 que va portar a millorar el cervell i a fer la revoluci\u00f3 de l’agricultura i ramaderia fa 20.000 anys. En fa 200 que va fer la revoluci\u00f3 industrial. No farem la revoluci\u00f3 de l’efici\u00e8ncia en els propers 20 anys?<\/p>\n