[flv:http:\/\/diobma.udg.edu\/bitstream\/10256.1\/1774\/1\/1774.flv 540 320]<\/p>\n
Fa un parell de setmanes es van celebrar a l’escola polit\u00e8cnica de la UdG les terceres jornades sobre energia. Les jornades les organitza la c\u00e0tedra de Processos industrials sostenibles que dirigeix el professor \u00c0ngel L\u00f3pez. La c\u00e0tedra organitza cursos sobre dessalaci\u00f3 amb osmosi inversa, generaci\u00f3 i distribuci\u00f3 d’aire comprimit, gesti\u00f3 informatitzada de manteniment, energies del futur, a\u00efllament t\u00e8rmic a la ind\u00fastria, i tractament de dades en processos qu\u00edmics, biol\u00f2gics i ambientals. A m\u00e9s d’aquests cursos, la c\u00e0tedra ha fet nombroses confer\u00e8ncies i xerrades a professors d’institut i a estudiants de batxillerat. L’objectiu \u00e9s la difusi\u00f3 de t\u00e8cniques i principis que permetien a la ind\u00fastria ser sostenible en el futur. Amb el mateix caire cada any ha organitzat unes jornades sobre l’energia. Enguany era el tercer i el tema era l’estalvi energ\u00e8tic a la ind\u00fastria, a la vivenda i al transport.<\/p>\n
En s\u00edntesi es tractava de fer veure que l’energia \u00e9s un b\u00e9 delicat, del qual sabem que ni es crea ni es destrueix, que nom\u00e9s es transforma. Per exemple, quan turbinem aigua del pant\u00e0 de Susqueda transformem el salt d’aigua (la seva energia potencial) en electricitat, una transformaci\u00f3 que t\u00e9 un rendiment del 90%.
\nEl problema \u00e9s que l’energia, cada vegada que es transforma, es degrada de forma tal que sovint l’energia resultant de la degradaci\u00f3 no es pot aprofitar o b\u00e9 \u00e9s molt dif\u00edcil fer-ho. Per exemple, quan es frena en un cotxe es transforma l’energia cin\u00e8tica, que t\u00e9 per la velocitat, en calor en els ferodes i discos dels frens. \u00d2bviament la calor dels frens no \u00e9s aprofitable… a menys que el cotxe sigui h\u00edbrid i en lloc de frenar amb frens ho faci amb un generador el\u00e8ctric i emmagatzemi l’energia obtinguda en una bateria. \u00c9s el que fa el meu Prius des de fa 6 anys i 240.000 km.
\nPer tant \u00e9s obligaci\u00f3 de qualsevol enginyer dissenyar projectes que tinguin en compte la degradaci\u00f3 de l’energia. Ha de tenir present que l’estalvi i l’efici\u00e8ncia han de ser els primers objectius a assolir, sabent que la millor energia \u00e9s la que no es necessita, la negaenergia. Si no fa falta ?energia \u00e9s ben sobrer capficar-se sobre si \u00e9s renovable o no.
\nNo \u00e9s f\u00e0cil reduir el consum energ\u00e8tic en un proc\u00e9s industrial. Primer es requereix con\u00e8ixer amb precisi\u00f3 el proc\u00e9s. Despr\u00e9s cal estudiar si les tecnologies disponibles permeten la seva aplicaci\u00f3. Amb els coneixements actuals hi ha t\u00e8cniques que esdevenen un cl\u00e0ssic, com els a\u00efllaments, la variaci\u00f3 de velocitat en les m\u00e0quines centr\u00edfugues, el control prec\u00eds de par\u00e0metres fent-lo intel\u00b7ligent, i la cogeneraci\u00f3.
\nNo \u00e9s f\u00e0cil captar amb facilitat la necessitat de la cogeneraci\u00f3. Per entendre-ho cal con\u00e8ixer les dificultats per obtenir l’electricitat. Hem comentat m\u00e9s amunt que es pot generar electricitat a partir de l’aigua amb rendiments del 90%. El problema \u00e9s que no hi ha prou salts ni aigua per produir tota l’electricitat que necessitem. Llavors hem de rec\u00f3rrer al vent i al sol amb les limitacions meteorol\u00f2giques corresponents. Finalment hem de rec\u00f3rrer a la combusti\u00f3 d’energies f\u00f2ssils i a l’energia nuclear. Totes aquestes tecnologies tenen rendiments baixos.<\/p>\n
El m\u00e9s alt \u00e9s el del cicle combinat amb gas natural, que t\u00e9 un rendiment del 55%. Totes les altres formes de combusti\u00f3 f\u00f2ssil i la generaci\u00f3 nuclear tenen rendiments del 35%. Per tant ja es veu que malbaratar electricitat \u00e9s molt car. A Espanya, a l’any 2008, generar electricitat va costar una mitjana del 40,9% (un 38,2% l’any 2007), cosa que vol dir que per cada kWh que consumim necessitem posar-hi 2,45 kWh en forma d’energia prim\u00e0ria. Aquest fet determina que \u00e9s molt important estalviar, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s afavorir la producci\u00f3 el\u00e8ctrica amb el millor rendiment possible. \u00c9s aqu\u00ed on entra la cogeneraci\u00f3. En efecte, la cogeneraci\u00f3 \u00e9s una activitat que genera calor i electricitat al mateix temps, aprofita el fet de necessitar calor per produir pr\u00e8viament electricitat. L’aprofitament del calor de degradaci\u00f3 de la producci\u00f3 d’electricitat \u00e9s de gran valor. El calor \u00e9s la part degradada de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, \u00e9s la part menys noble de la transformaci\u00f3 de l’energia. El seu aprofitament eleva el conjunt de la transformaci\u00f3 de forma important.<\/p>\n
Sovint no \u00e9s f\u00e0cil recuperar calor residual. L’energia de l’aire d’una habitaci\u00f3 a 21\u00baC no la podem recuperar de forma f\u00e0cil. En canvi \u00e9s relativament senzill recuperar l’energia dels fums que hi ha a la sortida d’una turbina o d’un motor de gas. Aix\u00ed, els fums a 400 o 500\u00baC d’una m\u00e0quina de combusti\u00f3 interna permeten generar vapor d’aigua si els fem passar per una caldera. A la seva sortida els fums poden tenir una temperatura de 150\u00baC i encara podem generar vapor a baixa pressi\u00f3 o aigua calenta aprofitant l’energia dels fums per deixar-los finalment a una temperatura de 120\u00baC. D’aquesta forma el rendiment d’una central de cogeneraci\u00f3 pot tenir equival\u00e8ncies del 86%, essent una activitat bona per a l’usuari i per la col\u00b7lectivitat, en necessitar importar menys energia de l’exterior.
\nLa jornada la va concloure en Pere Macias, diputat per Converg\u00e8ncia al Parlament de Madrid i membre de la comissi\u00f3 d’energia. Va explicar els detalls de la negociaci\u00f3 sobre el nou decret d’energia el\u00e8ctrica, insistint en el problema del d\u00e8ficit tarifari el\u00e8ctric i en la manca de valor del govern per resoldre un problema greu que ens afectar\u00e0 en els propers anys.
\nAquestes terceres jornades d’energia poden ser les darreres perqu\u00e8 el director de la c\u00e0tedra s’ha jubilat com a professor de la UdG, no sabent si podr\u00e0 continuar amb la c\u00e0tedra o no. Seria un desastre acabar aix\u00ed, de sobte, una din\u00e0mica que tot just es va engegar fa tres anys i a la qual els alumnes han respost amb total inter\u00e8s. La sala era plena a vessar.<\/p>\n