Aquests dies he pogut llegir la novel\u00b7la La casa de foc de Francesc Ser\u00e9s. El relat se situa a la vall del Ser, entre Santa Pau i Mieres a la fi de la primera d\u00e8cada d’aquest segle. El llibre va desgranant la complexitat de les relacions entre els membres que viuen a la vall, endinsant-se en el moviment neorural i en unes implicacions en el m\u00f3n de la marihuana, fruit de la dificultat de sobreviure nom\u00e9s amb l’activitat rural. Mentre l’he anat llegint he anat pensant com aquest relat \u00e9s representatiu de diversos problemes de la societat catalana. Els moviments neorurals van comen\u00e7ar en els anys 70 per\u00f2 es van accentuar en les d\u00e8cades posteriors. Eren fruit de la conclusi\u00f3 que molts joves havien arribat que la societat industrial era nefasta i se n’havia de fugir. Calia marxar del consumisme per retrobar la pau en un mateix a trav\u00e9s de la meditaci\u00f3, encara que fos vivint de forma prec\u00e0ria, sovint a\u00efllats sense aigua ni electricitat. Aquell moviment es va estendre per totes les valls de la Garrotxa i he estat espectador dels de l’Alta Garrotxa entre la Gurata, Monars i Meians. He vist com han anat i vingut, com han aguantat uns anys i han marxat davant la dificultat de viure en aquelles condicions.<\/p>\n
Aquest moviment neorural ha anat de la m\u00e0 del convenciment que tothom t\u00e9 dret a viure b\u00e9 sense aportar massa esfor\u00e7, que pel fet d’haver nascut ja s’adquireixen autom\u00e0ticament la majoria de drets. Recordo en un rescat a Monars escoltar un membre que vivia all\u00e0, quan l’helic\u00f2pter va venir, dir, \u00abper aix\u00f2 paguem els impostos\u00bb, quan ell no en devia haver pagat mai cap. Aquest \u00e9s el concepte: tenim dret a tots els serveis i l’administraci\u00f3 ens ha de resoldre tots els problemes mentre nosaltres podem no aportar res a la societat.<\/p>\n
Davant el debat de la variant d’Olot i de les Preses dilluns va apar\u00e8ixer a Diari de Girona un article de Ra\u00fcl Valls que argumenta que en Daniel Tarradellas i jo mateix som \u00abnegacionistes passius\u00bb, que no volem veure el canvi clim\u00e0tic, que aix\u00f2 que jo predico, el p\u00e0nic clim\u00e0tic, hauria de frenar la construcci\u00f3 de la variant. Est\u00e0 clar que no ens podem entendre, perqu\u00e8 ell defensa que s’aturi l’economia, que l’estat al qual hem de convergir \u00e9s el de la meditaci\u00f3 transcendental, a viure com els neorurals que esmentava abans. Aquest \u00e9s el seu horitz\u00f3. El meu objectiu, en canvi, \u00e9s el de transici\u00f3, d’anar des d’aqu\u00ed on som fins a una economia descarbonitzada de mercat, repeteixo, de mercat, fent deures i transformant la societat. Ell hi vol anar per la via del col\u00b7lapse i jo hi vull anar per la via de la transformaci\u00f3.<\/p>\n
Col\u00b7lapsar l’economia t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants, com arribar a la pobresa m\u00e9s absoluta fins al punt de passar gana. La societat actual no est\u00e0 preparada per ser tota ella neorural, ni ho pot ser. Pot arribar a tenir bona part del mercat local, per\u00f2 necessitar\u00e0 infraestructura industrial, xarxes el\u00e8ctriques i comunicaci\u00f3 amb altres parts de Catalunya i, com no, tamb\u00e9 del m\u00f3n. Per arribar-hi cal fer la transici\u00f3, cal aprofitar els guanys del valor afegit de l’activitat actual per destinar-los a fer el canvi. Per fer aquest cam\u00ed Herman Daly, un economista nord-americ\u00e0, defineix tres condicions: primer, la utilitzaci\u00f3 sostenible de les fonts renovables no ha de sobrepassar el ritme en el qual les fonts es regeneren; segon, la utilitzaci\u00f3 de les fonts no renovables no ha de sobrepassar el ritme en el qual una altre font renovable la pugui reempla\u00e7ar; i tercer, pels contaminants, la taxa d’emissions sostenibles no han de sobrepassar el ritme que aquests contaminants puguin ser reciclats, absorbits o tornats inofensius en el seu abocador.<\/p>\n
La variant d’Olot i de les Preses \u00e9s imprescindible per resoldre el tr\u00e0nsit de mercaderies pel centre d’Olot i per les Preses. Aquestes mercaderies s\u00f3n origen i dest\u00ed de la comarca de la Garrotxa i fan la vida impossible als ciutadans del carrer Sant Jordi d’Olot i de les Preses. Aquesta gent no pot esperar que s’acabi la transici\u00f3 energ\u00e8tica, com tampoc els treballadors de les empreses de la Garrotxa poden esperar que l’economia es transformi dem\u00e0 mateix en un horari de treballar 3 dies a la setmana i cobrar just per viure. Cal que els que defensen aquest model de viure del cel expliquin el seu model, que diguin en quina economia viurem, quins seran els recursos de menjar, energ\u00e8tics i d’habitatge, i com es definiran les relacions entre persones. Per\u00f2, de moment, estem on estem.<\/p>\n
La Garrotxa fins ara \u00e9s un model d’\u00e8xit. El PIB per c\u00e0pita el 2018 va ser de 31.033 \u20ac, amb un augment del 22,7% en els \u00faltims 5 anys. La renda per c\u00e0pita va ser de 21.714 \u20ac, tamb\u00e9 amb un augment del 22,1%. La difer\u00e8ncia entre el PIB i la renda per c\u00e0pita es deu al fet que el valor de la mat\u00e8ria primera, la carn, \u00e9s car, per\u00f2 el valor afegit no \u00e9s alt. La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest \u00e8xit \u00e9s el baix atur de la comarca avui i durant la d\u00e8cada de crisi anterior. Per aix\u00f2 va cr\u00e9ixer l’activitat. I una dada que ning\u00fa la diu: la renda disponible, la difer\u00e8ncia entre el que es cobra i el que s’ha de pagar per l’habitatge \u00e9s de les millors de Catalunya. El lloguer mitj\u00e0 de la Garrotxa \u00e9s de 413 \u20ac\/mes, mentre que el de Catalunya \u00e9s de 672 \u20ac\/mes i el del Giron\u00e8s de 534 \u20ac\/mes. Per canviar el model d’\u00e8xit cal transformaci\u00f3, dibuixar Olot amb carrers de vianants i bicicletes, aportar l’energia renovable necess\u00e0ria, reduir la mobilitat a l’estricte necessari i esperar que el cami\u00f3 renovable sigui una realitat potser d’aqu\u00ed a 10 o 20 anys.<\/p>\n
El que passa \u00e9s que, paradoxalment, la gent que ara ens diu negacionistes s\u00f3n els mateixos que frenen la implantaci\u00f3 de parcs solars fotovoltaics i de parcs e\u00f2lics. Aquesta \u00e9s l’esquizofr\u00e8nia de Catalunya, vol i dol, no sap el que vol, un moviment que va arrencar en els anys 70 amb els neorurals i que alguns partits com la CUP i una part d’ERC abanderen.<\/p>\n