Aquesta setmana he recordat tres conceptes que tenen aplicaci\u00f3 en l’actualitat. El primer \u00e9s la paradoxa de Jevons. William Stanley Jevons era un f\u00edsic angl\u00e8s que l’any 1866 es va adonar que, com m\u00e9s milloraven les m\u00e0quines de vapor, m\u00e9s carb\u00f3 es consumia. Aquesta paradoxa s’ha anat repetint al llarg de la hist\u00f2ria i \u00e9s molt important per explicar coses que ens passen ara. Per exemple, quan els cotxes milloren la seva efici\u00e8ncia i el seu preu, se’n compren m\u00e9s i es va m\u00e9s lluny. Ha passat amb els cotxes de gasolina i gasoil i passar\u00e0 tamb\u00e9 amb els el\u00e8ctrics. Si la tecnologia ens pot oferir cotxes amb consums de 13 kWh\/100 km front els 50 kWh\/100 km dels cotxes di\u00e8sel, el mercat no s’aturar\u00e0 fins que els cotxes el\u00e8ctrics arribin a consums propers a 50 kWh\/100 km, sigui augmentant el volum i el pes o les prestacions energ\u00e8tiques. Una cosa semblant va passar amb els avions, on la reducci\u00f3 de consum de queros\u00e8 ens va portar a volar m\u00e9s lluny i m\u00e9s gent, en una espiral de reducci\u00f3 de costos. El que aix\u00f2 vol dir \u00e9s que la tecnologia no ho pot resoldre tot, i d’una millora del consum no se’n pot deduir necess\u00e0riament una reducci\u00f3 de consum energ\u00e8tic global, essent necess\u00e0ria la intervenci\u00f3 de l’home per reconduir-ho.<\/p>\n
Aix\u00f2 ens introdueix al segon concepte, la BAU, sigles de \u00abbusiness as usual\u00bb (el negoci habitual). Ho explicar\u00e9 en termes d’emissions de CO2 a Catalunya. L’any 2018, les emissions de CO2 van ser de 44 MtCO2 (milions de tones de CO2). Segons la UE, haur\u00edem d’abaixar-les un 55% a partir de les emissions de 2005, \u00e9s a dir, fins a 25,8 MtCO2, xifra a la qual estic conven\u00e7ut que no arribarem. La Generalitat ha posat el nivell a 36 MtCO2, per\u00f2 l’estudi de les mesures que es poden realitzar porten al fet que, for\u00e7ant la m\u00e0quina, invertint en tots els sectors de l’economia, es podrien arribar a estalviar 11,6 MtCO2 i encara uns 4,6 MtCO2 m\u00e9s si es canvien els usos conductuals. Per tant, es podrien arribar a estalviar 16,2 MtCO2, i si els dedu\u00efm de les emissions actuals donarien 27,8 Mt CO2, una xifra molt propera als 25,8 MtCO2 que proposa la UE. Doncs no ser\u00e0 aix\u00ed. L’economia t\u00e9 una din\u00e0mica que fa que el creixement sigui positiu gaireb\u00e9 sempre, que indueix a l’endeutament, que alhora comporta m\u00e9s consum. No sap fer altra cosa i aix\u00f2 es transmet a un augment de consum d’energia i d’emissions. Aquesta manera de fer BAU significa que l’any 2030 les emissions actuals de 44 MtCO2 s’haurien convertit en 48,8 MtCO2. Per aquesta ra\u00f3, les emissions que tindrem aquell any (si fem els deures) seran de 32,6 MtCO2 en lloc de les 27,8 MtCO2 que podr\u00edem tenir si el model de l’economia no continua amb el BAU.<\/p>\n
I aix\u00f2 ens condueix a la tercera reflexi\u00f3: la de l’absurd, que Albert Camus va vincular al mite de S\u00edsif. S\u00edsif va ser condemnat pels D\u00e9us grecs a perdre la vista i a pujar perp\u00e8tuament una roca gegantina muntanya amunt. Mentre anava pujant, S\u00edsif mantenia la il\u00b7lusi\u00f3 d’arribar a dalt, de la feina ben feta, des d’on podria imaginar albirar un bonic paisatge. Per\u00f2, quan arribava a dalt, la roca tornava a caure muntanya avall, des d’on l’havia de recollir i tornar-la a emp\u00e8nyer novament muntanya amunt. \u00c9s baixant la muntanya que S\u00edsif experimenta la idea de l’absurditat, de la inutilitat de la seva vida, la incapacitat d’entendre el m\u00f3n. Camus diu que S\u00edsif \u00e9s l’heroi de l’absurd definitiu.<\/p>\n
La vida est\u00e0 plena de situacions absurdes i l’economia sembla que sigui el paradigma perfecte de l’absurditat. Recordeu durant la crisi immobili\u00e0ria quan d\u00e8iem que era absurd que els preus pugessin d’aquella manera? Ho vam dir anys seguits, fins que va petar, i ara veiem les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest fenomen que \u00e9s l’especulaci\u00f3 desbocada que no permet a molta gent resoldre el seu habitatge: es construeix perqu\u00e8 la gent no hi pugui habitar. Absurd! La mateixa cosa passa amb els productes de consum: es produeix per llen\u00e7ar. Absurd!<\/p>\n
El mite de S\u00edsif de Camus reflexiona sobre el su\u00efcidi i el valor de la vida front a l’absurditat de viure, per la qual cosa proposa escapar de l’home absurd, que \u00e9s conscient de la inutilitat de la seva vida, sent rebel, fent front al m\u00f3n. El rebel no nega la hist\u00f2ria del lloc on viu, per\u00f2 es nega a deixar-la que faci el seu cam\u00ed, vol modificar-la sense desaprendre-se’n.<\/p>\n
S\u00edsif ens porta a pensar que la humanitat s’est\u00e0 su\u00efcidant, ens diu que, seguint fent el Business as Usual, estem sotmesos a la m\u00e9s gran absurditat, que cal trencar amb les maneres de fer, q\u00fcestionant la ra\u00f3 de viure i els esquemes que hem desenvolupat per fer-ho possible, retornant a la simplicitat de la vida: cal construir per viure-hi, cal fabricar per menjar i per satisfer el confort, cal ensenyar per desenvolupar el nivell intel\u00b7lectual de la societat, cal invertir en sanitat i en acompanyament senil per garantir una vida digna. Per\u00f2 no cal fabricar per llen\u00e7ar, no cal invertir per impossibilitar el retorn de la inversi\u00f3. El que \u00e9s absurd ho hem de deixar pel mite de S\u00edsif, no cal portar la societat al su\u00efcidi col\u00b7lectiu.<\/p>\n