{"id":2038,"date":"2020-12-13T15:59:07","date_gmt":"2020-12-13T14:59:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2038"},"modified":"2020-12-13T15:59:07","modified_gmt":"2020-12-13T14:59:07","slug":"la-variant-dolot-o-com-morir-dexit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2038","title":{"rendered":"La variant d\u2019Olot, o com morir d\u2019\u00e8xit"},"content":{"rendered":"

Dijous vaig anar a la presentaci\u00f3 del llibre “Catalunya, pot\u00e8ncia log\u00edstica natural” del conseller Ramon Tremosa<\/strong>. El conseller explica les raons per les quals Catalunya, malgrat les crisis, continua tenint un gran potencial per desenvolupar gr\u00e0cies a l\u00b4estabilitat que dona l\u00b4euro i a la gran obertura internacional que ha fet la seva economia. Va citar tamb\u00e9 els entrebancs en forma de \u00abNimbys\u00bb i de frens administratius impedeixen que es desenvolupin grans projectes industrials. Aquesta \u00e9s la realitat del pa\u00eds: un potencial enorme amb un esperit emprenedor que competeix b\u00e9 als mercats internacionals (avui es ven el 67% fora d\u00b4Espanya), contraposat per un moviment conservador que no vol que es facin infraestructures i que es pensa que els diners cauen del cel. Aquesta oposici\u00f3 a la competitivitat es nega a entendre que el benestar prov\u00e9 de la creaci\u00f3 de valor afegit, del treball, la inversi\u00f3 i el risc.<\/p>\n

El cas de Catalunya, amb els seus 7,72 milions d\u00b4habitants, combina una \u00e0rea metropolitana de 3,7 milions (48%) amb zones com la Garrotxa, de tan sols 57.590 habitants amb capital Olot, que en t\u00e9 35.228, un 61% del total. Els casos de desenvolupament del potencial s\u00f3n semblants. Quan Catalunya ha tingut l\u00b4euro com a seguretat i les portes obertes per exportar ha fet un salt considerable endavant, malgrat el d\u00e8ficit permanent de l\u00b4estat que actua com una inefici\u00e8ncia de l\u00b4economia, avui uns 20.000 milions anuals.<\/p>\n

La Garrotxa va tenir una estructura industrial tancada per manca de comunicacions durant segles. Quan a finals del segle XX es van obrir les comunicacions cap a Besal\u00fa, cap a Ripoll i cap a Vic, la comarca va fer un salt impressionant. Tot i tancar la major part de la ind\u00fastria t\u00e8xtil, la comarca es va recuperar amb altres sectors com l’agroalimentari, la injecci\u00f3 de pl\u00e0stic, la mec\u00e0nica i el paper. I ho va fer exportant de forma principal. Qu\u00e8 \u00e9s el que va possibilitar aquesta explosi\u00f3 econ\u00f2mica d\u00b4\u00e8xit que va provocar que la crisi del 2009 i la d\u00b4ara siguin poca cosa? Un ambient laboral responsable, una formaci\u00f3 professional d\u00b4excel\u00b7l\u00e8ncia, una gesti\u00f3 de les empreses familiars lluny de l\u00b4especulaci\u00f3 i una col\u00b7laboraci\u00f3 estreta entre empreses i administraci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed ha estat com la Garrotxa ha arribat a tenir un 48% del seu PIB provinent de la ind\u00fastria, que ocupa el 38% de la poblaci\u00f3, i que permet un PIB per habitant de 31.033 \u20ac\/habitant, un 16,6% per sobre de la mitjana de les comarques de Girona. Aquest model permet una certa integraci\u00f3 de les 91 nacionalitats que hi ha a la comarca, un servei sanitari de nivell, un atur de tan sols el 7% i un frac\u00e0s escolar baix, del 6,2%. Sovint parlem del laboratori de la Garrotxa per explicar el grau de consens i l\u00b4elevada percepci\u00f3 de benestar de la comarca, mostrant un orgull pal\u00e8s.<\/p>\n

Ara, per\u00f2, s\u00b4est\u00e0 arribant a un fre en aquest cam\u00ed d\u00b4\u00e8xit. Per un costat comen\u00e7a a mancar s\u00f2l industrial per continuar creixent les ind\u00fastries, tamb\u00e9 manca personal qualificat de tots els nivells i comencen a notar-se frens que actuen per impedir l\u00b4activitat, sigui amb retic\u00e8ncies a determinats projectes econ\u00f2mics (un cas paradigm\u00e0tic \u00e9s el de les energies renovables), sigui pel fre a la variant d\u00b4Olot. Avui el tr\u00e0nsit de mercaderies que creua la ciutat es fa pel carrer Vial Sant Jordi. Aquest carrer ha de suportar els milers de camions que creuen el centre, siguin els camions d\u00b4Olot i de la Garrotxa que van cap a Barcelona o cap a la resta d\u00b4Espanya, o a la inversa, les mercaderies d\u00b4arreu que van a la Garrotxa. Es dona la caracter\u00edstica que les ind\u00fastries de la Garrotxa es troben al costat est d\u00b4Olot i transiten totes cap a l\u00b4oest, fent el tr\u00e0nsit per la ciutat impossible.<\/p>\n

Fa anys que hi ha sobre la taula el projecte de desviament de la carretera pel costat nord. El projecte no t\u00e9 problemes quan passa pel territori de la ciutat d\u00b4Olot, per\u00f2 s\u00ed que el t\u00e9 quan arriba a les Preses i quan enlla\u00e7a amb la carretera que ve de Bracons. Aqu\u00ed els ve\u00efns de la Vall d\u00b4en Bas han pres una actitud de fre al projecte, demanant que es faci amb bistur\u00ed, i en darrer terme impedint que s\u00b4acabi construint. Encara abans d\u00b4ahir a la Vall d\u00b4en Bas es va repetir que \u00abno cal la variant, si es t\u00e9 en compte que, a Olot, s\u00b4est\u00e0 a 20 minuts a peu i a 10 en bicicleta d\u00b4on hi ha tots els serveis essencials i si s\u00b4impulsa un pla de mobilitat de les empreses i un de transport p\u00fablic\u00bb.<\/p>\n

<\/div>\n

De nou aflora l\u00b4esperit Nimby: es vol conv\u00e8ncer la gent de la comarca que pot anar a treballar en bicicleta, acci\u00f3 que aplaudim i impulsem, oblidant que els productes que es produeixen amb el seu esfor\u00e7 no sortiran de les f\u00e0briques perqu\u00e8 no podran viatjar. El model de la Garrotxa est\u00e0 arribant al l\u00edmit de morir d\u00b4\u00e8xit. La bombolla que ha preservat els llocs de treball ha fet que la gent se senti confortable amb el que t\u00e9 i amb una actitud passiva deixa que els grups de Salvem les Valls i altres frenin la soluci\u00f3 a la sortida de mercaderies.<\/p>\n

Quan temps tardarem a veure un bloqueig dels camions pel centre d\u00b4Olot? Si els camions han d\u00b4anar a Barcelona per Girona han de fer 50 km m\u00e9s, i fins a Lleida, 126 km m\u00e9s. Si no hi ha tr\u00e0nsit de mercaderies a Olot els iogurts de La Fageda (la bandera de les empreses sostenibles de la Garrotxa) no podran anar a les comarques de Girona, per exemple.<\/p>\n

Heus aqu\u00ed com el model Garrotxa entra en perill perqu\u00e8 ha oblidat qu\u00e8 \u00e9s una crisi, qu\u00e8 \u00e9s estar a l\u00b4atur i d\u00b4on prov\u00e9 el benestar assolit. Si no es resol la variant ser\u00e0 q\u00fcesti\u00f3 de pocs anys veure el trasllat d\u00b4empreses fora de la comarca i recordar novament qu\u00e8 significa no tenir feina.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t