{"id":2036,"date":"2020-12-06T19:55:57","date_gmt":"2020-12-06T18:55:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2036"},"modified":"2020-12-07T19:57:43","modified_gmt":"2020-12-07T18:57:43","slug":"el-significat-de-sostenibilitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2036","title":{"rendered":"El significat de \u00absostenibilitat\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>Ens trobem en una societat que no ent\u00e9n la paraula sostenibilitat. Una societat sostenible \u00e9s la que perdura durant generacions i generacions, i \u00e9s suficientment previsora, flexible i enginyosa per no fragilitzar els sistemes f\u00edsics o socials que la sustenten. Segons l\u00b4ONU, una societat sostenible \u00e9s una societat que respon a les necessitats del present sense comprometre la possibilitat que les generacions que vindran no puguin satisfer les seves.<\/p>\n<p>Si apliquem la sostenibilitat a la pand\u00e8mia, la societat hauria de prendre mesures per aconseguir que cada individu sigui prou responsable per tal que el virus no s\u00b4escampi. Una prova que aquest missatge no s\u00b4ha ent\u00e8s \u00e9s la fugida de gent de la ciutat cap a la muntanya per fer el pont de la Pur\u00edssima. En aquest cas, ser sostenible \u00e9s evitar que hi hagi contactes entre persones i aix\u00f2 implica accions d\u00b4a\u00efllament. Sento dir que molta gent necessita sortir, que t\u00e9 dret a vacances. Qu\u00e8 diuen? Quin dret? Del confort, de la manca d\u00b4esfor\u00e7, n\u00b4inventen un dret. El dret es deriva de la sostenibilitat de la societat i, si aquesta no es pot mantenir en el temps, pel fet que mor la gent o perqu\u00e8 l\u00b4economia se\u00b4n va en orris, un no t\u00e9 dret a escaquejar-se a la m\u00ednima oportunitat.<\/p>\n<p>Un altre aspecte no sostenible des de fa 45 anys \u00e9s l\u00b4endeutament. Des de Reagan i la Tatcher l\u00b4economia ha entrat en un per\u00edode d\u00b4endeutament infinit, sense l\u00edmit. Fins llavors l\u00b4economia mundial s\u00b4havia regulat de forma que totes les monedes es referenciaven amb el d\u00f2lar, i aquest mantenia una relaci\u00f3 amb l\u00b4or. Aix\u00f2 era fruit del pacte de 1945 de Bretton Woods. Doncs b\u00e9, arran de la guerra del Vietnam Estats Units va trencar la paritat amb l\u00b4or per poder tenir m\u00e9s finan\u00e7ament. Va fer anar m\u00e9s la m\u00e0quina de fabricar d\u00f2lars i aix\u00ed ho va resoldre. A partir d\u00b4aquell moment, cada cr\u00e8dit que concedeix qualsevol banc crea moneda i nom\u00e9s necessita apuntar-ho en una llibreta. L\u00b4economia ha apr\u00e8s que pot crear deute sense fer cap esfor\u00e7, que aquest deute implica alhora un efecte de compra que augmenta el consum i aix\u00ed fa cr\u00e9ixer l\u00b4economia. El PIB mundial \u00e9s de 87 bilions de d\u00f2lars i el diner en circulaci\u00f3 \u00e9s de 106 bilions. A la borsa mundial hi ha 80 milions de d\u00f2lars, el deute mundial \u00e9s de 66 bilions en deutes dels estats i de 130 bilions privats, i el mercat de derivats \u00e9s entre 600 milions i 1.000 milions. En resum, el m\u00f3n t\u00e9 un deute 13 vegades m\u00e9s gran que el que produeix, sabent que aquest deute no es pot reduir, de forma que el que es fa \u00e9s emetre m\u00e9s deute per pagar l\u00b4anterior. El pagaran les generacions futures&#8230; o no, perqu\u00e8 a aquest pas hi haur\u00e0 un col\u00b7lapse.<\/p>\n<p>Va ser aquest cam\u00ed cap al deute perpetu i infinit el que va provocar que la relaci\u00f3 entre la humanitat i la Terra es trenqu\u00e9s definitivament a partir de la meitat dels anys 70. Fins llavors el creixement del PIB es feia amb \u00fas dels recursos suficient per deixar que la Terra es pogu\u00e9s recuperar en certa manera. A partir de l\u00b4any 1975 aquesta relaci\u00f3 es va anar espatllant de forma que avui l\u00b4extracci\u00f3 de recursos ens porta a tenir un canvi clim\u00e0tic greu que comporta efectes naturals greus, com la mateixa pand\u00e8mia o a l\u00b4augment de fen\u00f2mens naturals catastr\u00f2fics, com el tif\u00f3 d\u00b4Eti\u00f2pia, mai vist en la hist\u00f2ria. La conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 la pen\u00faria d\u00b4aigua, problemes en les collites agr\u00edcoles que comportaran un augment de la fam al m\u00f3n, que alhora for\u00e7aran fen\u00f2mens migratoris&#8230;<\/p>\n<p>Per explicar la predaci\u00f3 que fa l\u00b4economia del medi natural Mathis Wackernagel va idear l\u00b4indicador \u00abempremta ecol\u00f2gica de la humanitat\u00bb com la superf\u00edcie de la Terra necess\u00e0ria per subministrar els recursos necessaris (cereals, alimentaci\u00f3 animal, fusta, peix, superf\u00edcies urbanes&#8230;), i tamb\u00e9 la superf\u00edcie per absorbir les emissions (di\u00f2xid de carboni) de la societat mundial.<\/p>\n<p>L\u00b4empremta ecol\u00f2gica no para d\u00b4augmentar i, si la biocapacitat de la Terra \u00e9s de 2,1 hect\u00e0rees per c\u00e0pita, Estats Units est\u00e0 a 9,5, Noruega a 7 i Espanya a 2,6 ha. Per fer-ho m\u00e9s entenedor, Wackernagel va definir quantes superf\u00edcies de la Terra serien necess\u00e0ries per absorbir la demanda mundial. Va trobar que ara el m\u00f3n necessita 1,75 vegades la Terra, que no pot regenerar-se. Estats Units necessita 5 vegades la seva superf\u00edcie, Austr\u00e0lia 4,1 vegades, R\u00fassia 3,3, Alemanya 3,0, Fran\u00e7a 2,8, Espanya 2,3 vegades. A internet hi ha una calculadora per facilitar que cada persona calculi la seva petjada. La meva \u00e9s de 2 vegades la Terra, que vol dir que el meu consum l\u00b4hauria de reduir a la meitat, tot i que la meva mobilitat ja \u00e9s de nom\u00e9s 640 kg CO2 a l\u00b4any, un repte dif\u00edcil.<\/p>\n<div id=\"quantum-intext-1\"><\/div>\n<p>Aleshores, cal reduir la petjada m\u00e9s de la meitat si realment es vol que els nostres fills i nets visquin aproximadament com ho hem fet nosaltres, com a m\u00ednim a com viv\u00edem durant els anys 70. Si no som capa\u00e7os ni tan sols de fer l\u00b4esfor\u00e7 col\u00b7lectiu de no sortir un pont de vacances, com serem capa\u00e7os de fer aquesta transici\u00f3 que requereix una disminuci\u00f3 de consum significativa?<\/p>\n<p>Com veieu, la sostenibilitat \u00e9s un concepte transversal. La sostenibilitat pand\u00e8mica est\u00e0 lligada a la clim\u00e0tica, com tamb\u00e9 ho est\u00e0 la sostenibilitat de l\u00b4aigua. I totes elles estan lligades a la sostenibilitat energ\u00e8tica. En canvi, la sostenibilitat que mana \u00e9s la financera, que \u00e9s la locomotora que arrossega les altres al precipici. La humanitat es troba davant un ampli i \u00fanic sistema on tot est\u00e0 lligat i, per tant, es fa dif\u00edcil de resoldre.<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2036\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ens trobem en una societat que no ent\u00e9n la paraula sostenibilitat. Una societat sostenible \u00e9s la que perdura durant generacions i generacions, i \u00e9s suficientment previsora, flexible i enginyosa per no fragilitzar els sistemes f\u00edsics o socials que la sustenten. Segons l\u00b4ONU, una societat sostenible \u00e9s una societat que respon a les necessitats del present sense comprometre la possibilitat que les generacions que vindran no puguin satisfer les seves. Si apliquem la sostenibilitat a la pand\u00e8mia, la societat hauria de&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2036\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2036","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2036"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2036\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2037,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2036\/revisions\/2037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}