L’economia moderna fa servir el Producte Interior Brut, el PIB, per mesurar la creaci\u00f3 de riquesa durant un any. \u00c9s com el compte d’explotaci\u00f3 d’una \u00e0rea geogr\u00e0fica determinada. Si \u00e9s positiu t\u00e9 beneficis, si \u00e9s negatiu t\u00e9 p\u00e8rdues. El creixement del PIB \u00e9s la base en qu\u00e8 l’economia calcula els pressupostos i en la qual es basen tots els mecanismes financers.<\/p>\n
El PIB t\u00e9 moltes mancances, algunes de molt serioses pel fet que en el c\u00e0lcul nom\u00e9s t\u00e9 en compte els increments, i no els decrements. Per exemple, amb l’hurac\u00e0\u00a0Iota<\/em>, que va devastar aquesta setmana Nicaragua i Hondures, el PIB no imputar\u00e0 els danys, i podria ser que aquests dos pa\u00efsos tinguin aquest any un PIB positiu malgrat la destrossa que han patit. Una cosa semblant va passar a casa nostra amb la tempesta\u00a0Gloria<\/em>. Un altre exemple \u00e9s la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries a Barcelona: la seva construcci\u00f3 va fer augmentar el PIB, i el seu enderrocament, tamb\u00e9. \u00c9s a dir, ens podr\u00edem passar el temps construint i enderrocant continuadament per fer apujar el PIB. No t\u00e9 sentit. Un altre exemple \u00e9s el vessament de fangs de l’empresa Ercros a Flix. Durant els anys del vessament el PIB no es va imputar cap valor negatiu d’afectaci\u00f3 al riu. El dia que es va decidir extreure els fangs del riu llavors el PIB va tenir una entrada positiva. Veiem, doncs, que el PIB no imputa l’afectaci\u00f3 al medi natural. Si s’extreu m\u00e9s aigua del que es pot i s’eixuga un llac, com el mar d’Aral, per exemple, el PIB ho compta com a positiu, quan en qualsevol comptabilitat s’hauria d’haver posat l’afectaci\u00f3 al llac a despeses. Tampoc imputa com a negatius els delictes, els divorcis, la droga, l’endeutament extern, ni com a positius el treball voluntari no remunerat. I en canvi imputa com a positius els advocats, els jutges i els policies.<\/p>\n Per resoldre aquesta mancan\u00e7a es va dissenyar el Genuine Progress Indicator (GPI) per comptabilitzar els valors que no estima el PIB. Es va observar que els valors de PIB i de GPI evolucionaven any a any de forma proporcional fins arribar a l’any 1975, any a partir del qual el GPI va quedar estancat i el PIB va continuar pujant. \u00c9s una indicaci\u00f3 que mostra que l’economia mundial va entrar en una nova fase arran de les pol\u00edtiques de\u00a0Ronald Reagan<\/strong>\u00a0i\u00a0Margaret Thatcher<\/strong>, quan l’economia es va fer m\u00e9s financera i extractiva.<\/p>\n Malgrat aquesta observaci\u00f3, la realitat ens diu que el benestar hum\u00e0 millora amb el PIB. Un \u00edndex calculat per l’ONU, que ens mostra aquest benestar, es diu \u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (HDI), que mesura l’esperan\u00e7a de vida, els anys d’escolaritzaci\u00f3 i el PIB per c\u00e0pita. Aquest \u00edndex va de 0 a 1, i els pa\u00efsos dits desenvolupats estan tots per sobre de 0,8. El millor pa\u00eds \u00e9s Noruega, amb 0,953, i Espanya el t\u00e9 de 0,891. Per\u00f2, de la mateixa manera que el PIB obvia l’afectaci\u00f3 al medi natural, a l’HDI tamb\u00e9 li passa una cosa semblant. Si aquest \u00edndex el dividim per la petjada dels materials que extraiem de la Terra i per les emissions, obtenim el Sustainable Development Index (SDI). Aquest valor mostra com Estats Units decreix des del 1990, com el m\u00f3n millora lleugerament des de llavors, com Costa Rica l’incrementa de forma constant, o com Espanya el va empitjorar notablement des de 1990 fins al 2007, el va millorar fins al 2013 i el continua empitjorant a partir de llavors.<\/p>\n Basant-nos en aquesta observaci\u00f3, per fer els deures i que el m\u00f3n es pugui regenerar, els pa\u00efsos desenvolupats hauran de disminuir el consum de mat\u00e8ries primeres per c\u00e0pita fins a 6,8 tones per c\u00e0pita i el CO2 em\u00e8s fins a un nivell d’1,7 tones CO2\/c\u00e0pita. Espanya t\u00e9 un consum de 23 tones\/c\u00e0pita i de 7,8 t CO2\/c\u00e0pita, amb una dist\u00e0ncia considerable respecte on cal anar.<\/p>\n Per tot aix\u00f2 no n’hi haur\u00e0 prou de canviar l’energia prim\u00e0ria per una altra que no sigui f\u00f2ssil. Caldr\u00e0 consumir menys mat\u00e8ries primeres, menys aigua, menys minerals, menys mat\u00e8ries no renovables, i aquesta revoluci\u00f3 ning\u00fa la diu, ens quedem en canviar els cotxes per uns altres d’el\u00e8ctrics i per generar l’electricitat renovable en lloc de f\u00f2ssil. No, el canvi ser\u00e0 m\u00e9s profund, perqu\u00e8 aquelles disfuncions que el PIB no mesurava a partir de 1975 ara ja afloren, augmenten desastres naturals i fan que la vida humana estigui en perill aquest segle.<\/p>\n Consumir menys aigua implica canviar bona part de la jardineria i dels usos dom\u00e8stics, per\u00f2 sobretot implica canviar l’\u00fas que en fa l’agricultura, i aix\u00f2 es fa posant el preu que faci falta a l’aigua fins que en disminueixi l’\u00fas. Consumir menys ciment i acer es fa construint de forma diferent, amb m\u00e9s fusta i prohibint enderrocar estructures com la de les Gl\u00f2ries durant 100 anys. Consumir menys paper es fa abaixant la superf\u00edcie de les caixes i el gramatge del paper. Consumir menys pl\u00e0stic es fa prohibint el d’un sol \u00fas, apujant el seu preu per impulsar menys embalatge individual i prohibint els pl\u00e0stics multicomponents que impedeixen el reciclatge. Consumir menys coure, alumini, liti, cobalt es fa apujant el preu d’aquestes mat\u00e8ries primeres (per exemple, per mitj\u00e0 d’impostos pigouvians). Emetre menys CO2 es fa posant una taxa que obligui a la seva reducci\u00f3 i a l’\u00fas de menys combustibles f\u00f2ssils.<\/p>\n Per tot el que vaig explicant s’extreu que la revoluci\u00f3 no ser\u00e0 tecnol\u00f2gica, ser\u00e0 fiscal. Cal taxar les mat\u00e8ries primeres i les emissions, deixant de taxar el que ve de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, com el teatre, la m\u00fasica, el cinema, els llibres, les xerrades, els debats, els programes d’ordinador, els jocs, els esports… Un canvi en profunditat que portar\u00e0 altres conseq\u00fc\u00e8ncies, sobretot en el repartiment del treball i en la capacitat adquisitiva. Far\u00edem b\u00e9 d’anar-ho preveient.<\/p>\n <\/p>\n