Actuar contra el canvi clim\u00e0tic \u00e9s un repte molt m\u00e9s gran del que ens pensem. No significa nom\u00e9s canviar un combustible per un altre, no n\u2019hi haur\u00e0 prou. El canvi, a m\u00e9s, haur\u00e0 de ser transformador, deixant de fer unes coses per fer-ne unes altres de noves.<\/p>\n
A Tarragona els canvis seran possiblement els m\u00e9s importants de Catalunya. Al tancament de les centrals nuclears entre 2025 i 2035 s\u2019hi afegir\u00e0 la disminuci\u00f3 del consum de combustible per transport, tant terrestre com mar\u00edtim i aeri, i la disminuci\u00f3 del pl\u00e0stic. El canvi substancial de la demanda de productes petroliers s\u2019ha pogut copsar aquests dies de pand\u00e8mia, amb una caiguda del consum el mes d\u2019abril del 80% de gasolines, d\u2019un 90% de querosens i del 94% dels gasoils. \u00c9s un senyal del que ve. Estimem que l\u2019any 2030 hi haur\u00e0 a Catalunya un 10% de cotxes el\u00e8ctrics (ara \u00e9s del 0,31%), un 12% h\u00edbrids endollables i un 23% h\u00edbrids convencionals. Aquest mix comporta una disminuci\u00f3 del 25% del consum de gasolines i gasoils, que deixaran de produir les refineries amb una tend\u00e8ncia a la baixa continuada. Una cosa semblant passar\u00e0 amb el pl\u00e0stic per l\u2019eliminaci\u00f3 del pl\u00e0stic d\u2019un sol \u00fas i per la prohibici\u00f3 de fabricar pl\u00e0stics multicomponents, que dificulten l\u2019operaci\u00f3 de reciclar.<\/p>\n
Un altre repte de la ind\u00fastria \u00e9s consumir nom\u00e9s energia renovable. De les dades d\u2019autoritzacions ambientals de les empreses del pol\u00edgon petroqu\u00edmic s\u2019extreu que el consum d\u2019electricitat de la ind\u00fastria dels pol\u00edgons de Tarragona \u00e9s de 2.890 GWh en electricitat, 1.712 GWh en combustibles per obtenir calor i 100 GWh en forma d\u2019hidrogen. Si aquesta energia s\u2019ha de produir amb electricitat, es necessitar\u00e0 una energia de 4.702 GWh. Aquesta xifra \u00e9s la que consumirien 1.300.000 de llars, equivalent a la meitat de les llars de Catalunya. I, si s\u2019ha de generar amb energia renovable, caldria una pot\u00e8ncia de 1.600 MW en parcs e\u00f2lics o b\u00e9 2.650 MW en parcs fotovoltaics, amb l\u2019emmagatzemament corresponent. O una barreja d\u2019ambdues solucions. Cal triar.<\/p>\n
A Tarragona els canvisseran possiblement els m\u00e9s importants de Catalunya amb el tancament de les nuclears i el menys consum de combustible i de pl\u00e0stic<\/p><\/blockquote>\n
La resposta no t\u00e9 per qu\u00e8 ser totalment el\u00e8ctrica. Per exemple es pot emprar la biomassa i la valoritzaci\u00f3 de residus per produir vapor. L\u2019hidrogen es percep clau en la transformaci\u00f3 de la ind\u00fastria petroqu\u00edmica, amb uns rendiments de generaci\u00f3 superiors al 70%. Per aix\u00f2 la transformaci\u00f3 energ\u00e8tica de les comarques de Tarragona ser\u00e0 impressionant, tant pel tancament de les 3 centrals nuclears, com per la quantitat de centrals e\u00f2liques i fotovoltaiques, aix\u00ed com pel repte de liderar una producci\u00f3 d\u2019hidrogen important. \u00c9s clar que, encara m\u00e9s dur ser\u00e0 reorientar tota la producci\u00f3 petroqu\u00edmica cap a una nova qu\u00edmica basada en l\u2019hidrogen, erradicant progressivament gasolines i gasoil.<\/p>\n
Les comarques de Tarragona tenen una poblaci\u00f3 de 796.000 persones. En les empreses petroqu\u00edmiques hi treballen 5.162 persones directament, m\u00e9s 8.930 indirectes i 9.442 llocs de treball indu\u00efts. Amb l\u2019efecte multiplicador d\u20191,73 i 0,67 que utilitza FEIQUE s\u2019arribaria a una afectaci\u00f3 total de 23.500 treballadors. Si el 25% de p\u00e8rdua de demanda es trasllada directament al treball, aix\u00f2 pot suposar una p\u00e8rdua de 5.900 llocs de treball. Si hi afegim l\u2019impacte pel tancament de les centrals nuclears, hi haur\u00e0 2.190 llocs de treball menys, que repercuteixen en 2.844 llocs de treball m\u00e9s per efecte multiplicador.<\/p>\n
Qu\u00e8 pot fer l\u2019economia tarragonina per adequar-se al canvi? Ser el pol d\u2019energies renovables i d\u2019hidrogen de Catalunya. Ambdues q\u00fcestions van lligades. El complex petroqu\u00edmic t\u00e9 la capacitat per transformar-se cap a una nova qu\u00edmica, i els tres grups nuclears s\u00f3n nusos el\u00e8ctrics b\u00e0sics pel sistema el\u00e8ctric espanyol. La producci\u00f3 d\u2019hidrogen al pol\u00edgon, per ser transformat internament i per servir a la resta d\u2019usos de mobilitat, s\u2019ha de combinar amb la producci\u00f3 d\u2019hidrogen als empla\u00e7aments de les centrals nuclears un cop tancades, indrets que esdevindran b\u00e0sics en el suport derivat de la intermit\u00e8ncia del sistema el\u00e8ctric. En la mateixa direcci\u00f3 va la central de turbina-bomba de Riba-roja. En aquest sentit cal felicitar la URV que ha impulsat la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud cercant fons europeus per liderar el cam\u00ed.<\/p>\n
Adaptar-se a aquesta nova situaci\u00f3 demana decisi\u00f3 i valentia. Construir parcs e\u00f2lics per 1.500 MW i fotovoltaics per 2.000 MW pot suposar la creaci\u00f3 de 3.750 llocs de treball. Si de les centrals nuclears es pot mantenir la meitat del treball i l\u2019activitat petroqu\u00edmica aguanta gran part per la nova qu\u00edmica, el nou escenari per les comarques tarragonines es pot salvar. No \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 la transici\u00f3 clim\u00e0tica, amb una nova economia, no ho ser\u00e0 per a ning\u00fa.<\/p>\n
Per tant, no s\u2019hi val a amagar el cap sota l\u2019ala i esperar que les patacades vinguin fruit de la improvisaci\u00f3. Conv\u00e8ncer les multinacionals del pol\u00edgon s\u2019ha de fer mostrant que la infraestructura renovable s\u2019est\u00e0 fent amb decisi\u00f3. El debat cal fer-lo amb valentia. Hi va el futur.<\/p>\n