Fa setmanes el president Quim Torra va dir que el fre m\u00e9s gran per al desenvolupament de la societat catalana avui era l’autonomia. Ho deia per les dificultats de legislar sense caure en els l\u00edmits permanents amb l’Estat, sigui amb el govern de Madrid, o sigui amb el poder judicial, encara m\u00e9s restrictiu. El desplegament auton\u00f2mic de Catalunya no s’assembla gens amb el que es va negociar durant la transici\u00f3 ni amb el potencial que es projectava durant els anys 80. Despr\u00e9s del cop d’estat de Tejero tot va comen\u00e7ar a anar enrere: primer amb la Loapa i despr\u00e9s amb tots els recursos que es van anant desplegant a mesura que la hist\u00f2ria avan\u00e7ava. Per\u00f2 el president tamb\u00e9 ho deia per la conformitat del sottogoverno, pel conservadorisme d’alts c\u00e0rrecs de la Generalitat, m\u00e9s atents a no perdre el seu lloc de treball que no pas a pensar en el futur del pa\u00eds.
\nAquesta setmana vaig sentir una frase interessant del jove economista Roger Medina a l’espai d’economia d’en Xavier Graset. Deia que no s’havia d’haver acceptat la compet\u00e8ncia de control de la pand\u00e8mia sense obtenir els recursos financers adients. Ho va dir arran de l’episodi de les ajudes de 2.000 euros als aut\u00f2noms. El vergony\u00f3s disseny del procediment s’afegia al fet que la Generalitat nom\u00e9s disposava de recursos per ajudar 10.000 aut\u00f2noms dels 500.000 que hi ha. Aquesta f\u00f3rmula de concessi\u00f3 d’ajudes \u00e9s un cl\u00e0ssic a la Generalitat: o b\u00e9 es dona l’ajuda fins que s’esgota, o b\u00e9 es reparteix entre tots els que la demanen. Si s’hagu\u00e9s fet aix\u00f2 \u00faltim, sobre els aproximadament 100.000 aut\u00f2noms que tenien dret a demanar l’ajuda hagu\u00e9s tocat a 200 euros per aut\u00f2nom. Qu\u00e8 podia fer la Generalitat? Emetre deute? No. Fabricar bitllets, com la gent es pensa? No. Nom\u00e9s podia rascar en un pressupost que no arriba enlloc i treure diners d’alguna altra partida.
\nEl drama de Catalunya \u00e9s un finan\u00e7ament que la condueix a la ru\u00efna. I aix\u00f2 ve de lluny, s’inicia el primer dia que va comen\u00e7ar a rutllar l’autonomia. Quan Jordi Pujol va gestionar les transfer\u00e8ncies de compet\u00e8ncies, no va for\u00e7ar el finan\u00e7ament adequat pel fet que la capacitat d’endeutament de la Generalitat en aquell temps era infinita. Quan arrenques de zero, la capacitat d’endeutament \u00e9s molt elevada. I aix\u00f2 va continuar amb una fugida endavant que era la d’obtenir m\u00e9s compet\u00e8ncies a fi que el pressupost fos m\u00e9s elevat i aix\u00ed permetre encara m\u00e9s endeutament. El deute d’avui a Catalunya \u00e9s de 80.000 milions, que \u00e9s el 33,4% del PIB, mentre que el 2000 (quan Aznar va governar sol) era del 8,3%, mostrant clarament el cam\u00ed recorregut. La major part d’aquest deute avui est\u00e0 en mans de l’FLA espanyol.
\nEl pressupost de la Generalitat del 2018 comptava amb una despesa de 31.138 milions que feia que el d\u00e8ficit fos de 1.005 milions d’euros, un 0,44% del PIB. El sistema sanitari tenia un pressupost de 7.230 milions, un 23% del total. Les despeses de personal, descomptades les derivades de salut, van ser d’11.909 milions. Les despeses corrents de b\u00e9ns i serveis van ser de 8.537 milions i la partida de transfer\u00e8ncies corrents que inclou sanitat, ajuts, beques i subvencions, de 11.631 milions.
\nPoca cosa pot fer la Generalitat per millorar la seva capacitat financera i adequar-la als nous temps que venen perqu\u00e8 no t\u00e9 capacitat per augmentar pressupost sense que els recursos no vinguin de Madrid, amb la qual cosa no es podr\u00e0 augmentar la qualitat sanit\u00e0ria ni la d’ense\u00adnyament, dos aspectes b\u00e0sics de futur. Nom\u00e9s pot reduir la seva despesa en personal fent una revoluci\u00f3 administrativa digital.
\nPer\u00f2 all\u00e0 on vull arribar \u00e9s a dir que l’autonomia ha caigut en un lloc de mis\u00e8ria i descr\u00e8dit del qual no se’n pot sortir. Si no es pot fer m\u00e9s pol\u00edtica social perqu\u00e8 no hi ha capacitat pressupost\u00e0ria, quin \u00e9s el projecte de futur? Quina base independentista es vol abra\u00e7ar sense possibilitat d’executar les pol\u00edtiques socials que es plantegen sobre el marc te\u00f2ric? Com expliquem als ciutadans i al m\u00f3n que no tenim cap radi d’acci\u00f3 auton\u00f2mic perqu\u00e8 no hi ha els recursos financers adients? S’ha venut la idea que Espanya \u00e9s un pa\u00eds descentralitzat \u2013resultar\u00e0 complicat conv\u00e8ncer que aix\u00f2 \u00e9s mentida perqu\u00e8 no hi ha la suficient descentralitzaci\u00f3 pressupost\u00e0ria per fer front a les compet\u00e8ncies cedides. El descr\u00e8dit de la instituci\u00f3 no far\u00e0 m\u00e9s que cr\u00e9ixer a mesura que passi el temps i cal posar fre a la tend\u00e8ncia urgentment. Per aix\u00f2, una de les possibilitats \u00e9s la de proposar retornar alguna compet\u00e8ncia al Govern central. Si, com deia en Roger, la com\u00adpet\u00e8ncia de la pand\u00e8mia hagu\u00e9s estat relegada al Govern central, almenys avui quedaria clar contra qui hem de cridar i demanar solucions. Amb la compet\u00e8ncia cedida, la ciutadania reclamar\u00e0 explicacions a la Generalitat, que no ho pot resoldre.
\nSi no \u00e9s possible la independ\u00e8ncia, si no es poden obtenir els recursos que toquen a Catalunya fruit del bloqueig permanent a Madrid, si continuadament s’incompleixen les inversions a Catalunya, no queda m\u00e9s cam\u00ed que rebutjar les compet\u00e8ncies sense recursos pertinents (s\u00f3n un regal enverinat!) i fer un front pol\u00edtic que bloquegi el funcionament d’Espanya. Esperar una negociaci\u00f3 que resolgui el problema fa anys que sembla una quimera. Per exemple, podem comen\u00e7ar per retornar les compet\u00e8ncies de just\u00edcia i rodalies, tret que s’acompanyin de les transfer\u00e8ncies pressupost\u00e0ries necess\u00e0ries per al seu funcionament. Seria un cop de puny a la taula per iniciar un nou relat.<\/p>\n