Vagi per endavant que em defineixo com un tecn\u00f2leg. Durant els 42 anys que treballo m’he dedicat a desenvolupar circuits, m\u00e0quines, processos i productes, un feina enriquidora i creativa com a enginyer que m’agrada molt. En tots aquests anys tamb\u00e9 m’he dedicat a l’estalvi industrial, aspecte que vaig refor\u00e7ar a partir de l’any 1993 amb la construcci\u00f3 d’una central de cogeneraci\u00f3 i es va impulsar definitivament a partir de l’any 2009, aportant un munt d’innovacions en processos de fabricaci\u00f3 orientades a reduir consums.
\nEn tots aquests anys he estat un defensor i un esperan\u00e7at que la tecnologia pot resoldre gaireb\u00e9 tots els nostres problemes fins que he estudiat com podem resoldre certs l\u00edmits de l’economia, com el canvi clim\u00e0tic o l’esgotament de recursos. O la mateixa pand\u00e8mia, quan molta gent espera, sense prendre cap responsabilitat, que la tecnologia i la ci\u00e8ncia, les vacunes, acabin amb el conflicte. Les vacunes ajudaran el dia que hi siguin, cert, per\u00f2 caldr\u00e0 fer els deures per reduir els contagis. Fer-ho asseguts esperant que alg\u00fa ho resolgui \u00e9s fer \u00abvirus-washing\u00bb, la mateixa cosa que fan els que lluiten contra el canvi clim\u00e0tic comprant drets aqu\u00ed i all\u00e0, sense fer deures, fent greenwashing.
\nThomas Malthus el 1798 va predir que la humanitat entraria en col\u00b7lapse perqu\u00e8 no tindria prou menjar per subministrar al creixement de la poblaci\u00f3. Ell va descobrir la tend\u00e8ncia exponencial i, a partir d’aqu\u00ed va treure les seves conclusions. Va fallar estrepitosament per culpa de la tecnologia. Si en l’any que va fer la predicci\u00f3 la poblaci\u00f3 mundial era de 990 milions, 280 anys m\u00e9s tard arribar\u00e0 a 9.000 milions i hi haur\u00e0 hagut menjar per a tothom. La tecnologia en la millora de la productivitat del camp ho ha resolt.
\nLa tecnologia sap fer aix\u00f2, augmentar la productivitat del capital i del treball, per\u00f2 ho fa a base d’extreure recursos de la Terra. L’economia s’ha acostumat a aquesta circumst\u00e0ncia tecnol\u00f2gica per esdevenir golafre, per no tenir-ne mai prou. Hi ha una paradoxa feta tamb\u00e9 pel brit\u00e0nic William Stanley Jevons, que al 1865 va dir que quan m\u00e9s es millorava l’efici\u00e8ncia tecnol\u00f2gica de les m\u00e0quines de vapor consumint menys carb\u00f3, es constatava que el sistema consumia encara m\u00e9s carb\u00f3. L’efici\u00e8ncia en la millora del consum en les m\u00e0quines portava a fabricar m\u00e9s i m\u00e9s m\u00e0quines, i a fer-les servir m\u00e9s temps. La paradoxa de Jevons la trobem avui amb els cotxes (els SUV han suplert els utilitaris) o als avions (cada vegada es vola m\u00e9s, i m\u00e9s lluny) o encara en una altra paradoxa dels nostres dies: quan m\u00e9s petroli s’ha consumit, m\u00e9s ha millorat l’extracci\u00f3 i m\u00e9s ha baixat el preu, contradient totes les teories de l’economia cl\u00e0ssica.
\nLa tecnologia \u00e9s un vector que ajuda a la humanitat si se li d\u00f3na l’objectiu correcte. Per ella sola ens porta a m\u00e9s i m\u00e9s consum, a emprar m\u00e9s recursos, a esgotar tantes mat\u00e8ries primeres com hi hagi: una vegada esgotada una, en troba una altra que la substitueixi, i aix\u00ed anar fent.
\nLa crisi del Covid-19 i el canvi clim\u00e0tic s’han de resoldre fent deures per conduir a la tecnologia cap als objectius d’estalvi correctes. Si a cada problema o esgotament la resposta de la societat \u00e9s, ja ho resoldr\u00e0 la tecnologia, la soluci\u00f3 ser\u00e0 cercar m\u00e9s mat\u00e8ries primeres per dilapidar.
\nAix\u00ed, amb l’esgotament de recursos (l’aigua, els combustibles f\u00f2ssils, el coure, el ferro, l’alumini, el liti, el ciment, o el pl\u00e0stic), cal adoptar pol\u00edtiques diferents, fent que la tecnologia els vagi disminuint, fent que deixi de resoldre el benestar produint m\u00e9s i m\u00e9s. Per aix\u00f2 cal canviar l’esl\u00f2gan de \u00abmenys \u00e9s m\u00e9s\u00bb per un altre que digui \u00abmenys continua sent menys\u00bb.
\nEl fil\u00f2sof Daniel Innerarity deia aquesta setmana que la pand\u00e8mia posa els sistemes pol\u00edtics enfront de la incertesa que la ci\u00e8ncia no pot resoldre. \u00c9s exactament aix\u00ed, i davant aquesta situaci\u00f3 el que no es pot fer \u00e9s restar passiu i esperar que la ci\u00e8ncia ens ho resolgui un dia. Cal actuar socialment per frenar la propagaci\u00f3, esperan\u00e7ats que un dia arribar\u00e0 la vacuna. La mateixa cosa s’ha de fer amb el canvi clim\u00e0tic i amb l’esgotament de mat\u00e8ries primeres. Cal actuar frenant tend\u00e8ncies culturals de consumir per consumir, de consumir per obtenir m\u00e9s benestar, veient que aquesta soluci\u00f3 no \u00e9s bona.
\nNo \u00e9s cert que puguem continuar el ritme de creixement de consum que porta la humanitat canviant l’energia f\u00f2ssil per una de renovable. Per exemple a la f\u00e0brica de Besal\u00fa tenim un consum potencial d’energia de 120.000 MWh. El parc solar de 3 MW que construirem generar\u00e0 nom\u00e9s 4.800 MWh. Si hagu\u00e9ssim de generar tota l’energia amb fotovoltaica necessitar\u00edem 75 hect\u00e0rees enlloc de les 3 que tindr\u00e0 el parc. Per\u00f2 si modifiquem processos i adaptem el producte (esperant que el consumidor ho accepti), podem disminuir la xifra a 40.000 MWh. Si estenem aquest exemple a tota l’economia, veureu el drama que es presenta davant nostre: cal reduir la producci\u00f3 de b\u00e9ns que consumim fins at\u00e8nyer al que \u00e9s estrictament necessari. I aix\u00f2 no ho pot fer la tecnologia sola, ho hem de fer els homes. Una vegada tra\u00e7at el cam\u00ed, la tecnologia hi ajudar\u00e0, per\u00f2 els canvis d’h\u00e0bits, la filosofia de viure, determinar que el que aporta benestar \u00e9s sentir-se ben acceptat en el teu grup social, \u00e9s decisi\u00f3 exclusivament humana.
\nNo cal ser radicalment maltusi\u00e0, entre altres coses perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 mundial deixar\u00e0 de cr\u00e9ixer aquest segle, per\u00f2 tampoc cal deixar-se arrossegar per la fe cega que la tecnologia ho resoldr\u00e0 tot. Aquesta actitud \u00e9s m\u00e9s fruit de la mandra a canviar que de la reflexi\u00f3: el confort ens tenalla.<\/p>\n