Quan parlem de frenar el consum per frenar el canvi clim\u00e0tic, sovint topem amb la idea que cal que l’economia creixi, fet que impedeix impulsar certes accions. Des que vaig comen\u00e7ar a treballar a finals dels 70, la gent em pregunta la ra\u00f3 per la que els enginyers i empresaris no deixem mai d’invertir per apujar la producci\u00f3. \u00c9s una fugida endavant, els responc, correm i no sabem per qu\u00e8, si no ho fem quedem enrere i tanquem.
\nLa veritat \u00e9s que l’economia creix per raons ben concretes. Una \u00e9s per remunerar m\u00e9s el capital. El PIB se cita sovint referit al seu creixement en %. Poca gent sap que Espanya t\u00e9 un PIB de 1,419 bilions d’euros. En canvi, tothom sap que aquest any el PIB caur\u00e0 un 12% o m\u00e9s, i que el PIB per c\u00e0pita \u00e9s de 25.960 euros. Que el PIB d’un pa\u00eds creixi vol dir que el capital rebr\u00e0 m\u00e9s remuneracions i que el PIB per c\u00e0pita creixi tamb\u00e9 vol dir que els salaris podran cr\u00e9ixer. La vertadera ra\u00f3 per la qual es for\u00e7a que l’economia creixi \u00e9s perqu\u00e8 el creixement augmenta el benestar general i perqu\u00e8 \u00e9s la pol\u00edtica a l’\u00fas per augmentar els recursos dels que tenen menys, evitant haver de transferir molt.
\nEs fa servir el creixement de l’economia per no fer pol\u00edtiques de repartiment adequades. Aix\u00ed, enlloc d’apujar impostos a les rendes m\u00e9s elevades per destinar-los a les rendes m\u00e9s baixes i igualar, el que es fa \u00e9s cr\u00e9ixer tota l’economia de forma que les rendes m\u00e9s baixes tinguin augment. Per\u00f2 aquesta soluci\u00f3 alhora comporta que les rendes m\u00e9s altes tamb\u00e9 creixin, i m\u00e9s encara que les baixes.
\nHe mirat el creixement de salaris m\u00ednims i mitjans d’Espanya des de l’any 2000 i els resultats s\u00f3n ben clars. L’any 2000 el salari m\u00ednim era de 5.940 \u20ac, mentre que el salari mitj\u00e0 era de 17.319 \u20ac. La difer\u00e8ncia fou d’11.379 \u20ac. L’any 2018 el salari m\u00ednim era de 10.308 \u20ac i el mitj\u00e0, de 26.922 \u20ac, amb una difer\u00e8ncia de 16.614 \u20ac. Com veiem, les rendes m\u00e9s baixes han millorat els seus ingressos, per\u00f2 aix\u00f2 ho fan a canvi d’augmentar la difer\u00e8ncia amb les rendes altes. Si esperem que les rendes baixes igualin les rendes mitjanes de l’any 2000, haur\u00edem d’esperar fins a l’any 2043. Aquell any els salaris m\u00ednims haurien recuperat els 11.520 \u20ac que els distanciaven de la renda mitjana, per\u00f2, ai las, el mateix any 2043 la renda mitjana ja estar\u00e0 15.118 \u20ac m\u00e9s lluny que la m\u00ednima.
\nResoldre els problemes de desigualtat de la societat a trav\u00e9s del mecanisme de creixement de l’economia \u00e9s pervers perqu\u00e8 el que es fa justament \u00e9s augmentar les difer\u00e8ncies i impulsar una carrera afavorint el consum i l’endeutament. Molt m\u00e9s encara si hi afegim aquell concepte de consum ostentador que esdev\u00e9 una carrera a veure qui \u00e9s el millor sense ser-ho, a veure qui la fa m\u00e9s llarga, fet que comporta consum pel consum.
\nFeu-vos la pregunta: en tinc prou amb el benestar que gaudeixo? De veritat creieu que podem tenir dret a tenir pisos de 200 m2, un a la ciutat, un altre a la costa i un altre a Par\u00eds? De veritat ens pensem que podem anar cada any a \u00c0sia o a Oceania de vacances? De veritat ens creiem que podem tenir 5 cotxes, un per a cada cosa que vulguem fer? De veritat podem suportar llen\u00e7ar menjar i embalatges perqu\u00e8 no hem fet b\u00e9 la compra? La ra\u00f3 ens diu que no, que tot aix\u00f2 no \u00e9s raonable, per\u00f2 la tend\u00e8ncia \u00e9s voler-ho fer per all\u00f2 de la comparaci\u00f3 amb aquells que ho fan, com certs artistes, jugadors d’esport o gent adinerada. La comparaci\u00f3 fa cr\u00e9ixer el consum ostentador, voler fer coses que racionalment sabem que no s’han de fer.
\nPer tot aix\u00f2 cal comen\u00e7ar a deixar clar que aquest creixement de l’economia no \u00e9s bo per a la societat i molt menys per al clima i el medi ambient en general. Construir l’anella de les Gl\u00f2ries el 1992 i enderrocar-la el 2013 va ser malbaratar diners, ciment, ferro i medi ambient. El PIB va cr\u00e9ixer quan es va construir i alhora quan es va enderrocar, aquest \u00e9s el mecanisme pervers del creixement. Hauria estat molt millor no haver constru\u00eft l’anella amb menys creixement de PIB.
\nFrenar el creixement, haver un creixement diferent, no hauria d’espantar ning\u00fa. La paraula decreixement foragita molta gent que ho veu com una cosa perillosa pel benestar. Cert, el decreixement de l’economia d’aquest any far\u00e0 mal, molt mal. Per\u00f2 quan parlem de creixement ordenat no parlem d’aix\u00f2, parlem del creixement del consum. A banda del consum, l’economia t\u00e9 moltes altres coses per cr\u00e9ixer. Per exemple, per qu\u00e8 no pot cr\u00e9ixer amb m\u00fasica, teatre, cinema, fru\u00efci\u00f3 de l’entorn, tert\u00falies amb amics, software, llibres, artesania… \u00e9s a dir, amb tot el que es fa amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana i no demana recursos?
\nFrenar el creixement de b\u00e9ns vol dir taxar les mat\u00e8ries primeres, com l’aigua, el ferro, el ciment, la fusta, el coure, el pl\u00e0stic, el petroli, el gas… i fer-ho de forma proporcional al seu esgotament i renovaci\u00f3. \u00c9s tota una revoluci\u00f3 fiscal que implica taxar les mat\u00e8ries primeres i de-taxar el valor afegit, l’IVA de la cultura i del software. Al mateix temps aquesta revoluci\u00f3 demana frenar la capacitat d’endeutament, per exemple suprimir el cr\u00e8dit al consum i les targetes de cr\u00e8dit, per passar-les a d\u00e8bit.
\nOi que vist aix\u00ed ja no fa tanta por parlar de disminuir el creixement? De fet \u00e9s un retorn a l’economia dels anys 70, abans que fos greument girada cap al consum pel moviment de Reagan i Thatcher, quan es va engegar la macroespeculaci\u00f3 financera.
\nEl canvi clim\u00e0tic no el resoldrem nom\u00e9s canviant la tecnologia a l’\u00fas, el resoldrem canviant tamb\u00e9 l’economia, igualant les rendes per transfer\u00e8ncia, deixant de fer trampes de creixement.<\/p>\n