Estudiant i llegint sobre quina soluci\u00f3 t\u00e9 la humanitat per resoldre el canvi clim\u00e0tic, he topat amb un llibre de dos francesos: Colapsolog\u00eda, de Pablo Servigne i Rapha\u00ebl Stevens. El llibre es va escriure el 2015 per\u00f2 s’ha actualitzat aquest 2020 arran de la traducci\u00f3 al castell\u00e0.
\nA grans trets diu que, fem el que fem, d’aqu\u00ed a alguns anys entrarem en un col\u00b7lapse.
\nCita dos models matem\u00e0tics que han constru\u00eft escenaris sobre el comportament de la humanitat i de l’economia mundial. Una vegada constru\u00eft el model es poden anar introduint diferents variables. Per exemple, qu\u00e8 passa si la poblaci\u00f3 mundial es frena? Com evoluciona el m\u00f3n si s’atura el consum de combustibles f\u00f2ssils?
\nEl primer model fam\u00f3s va ser el World3, desenvolupat per enc\u00e0rrec del club de Roma a la c\u00e0tedra de din\u00e0mica de sistemes del MIT. All\u00e0, el 1973, els estudiants Dennis Meadows, Donella Meadows i Jorgen Randers van realitzar el model que expliquen en el seu llibre Els l\u00edmits del creixement. El model havia de predir qu\u00e8 passaria si es canvien els par\u00e0metres m\u00e9s importants que configuren el m\u00f3n, com la poblaci\u00f3, la producci\u00f3 industrial, la venda de serveis, la producci\u00f3 d’aliments, el nivell de la contaminaci\u00f3 i els recursos no renovables.
\nEls investigadors van preveure diversos escenaris. El primer escenari, dit Standard run, preveia continuar com ara estem, essent el resultat un col\u00b7lapse del m\u00f3n abans de 2025, que provocaria que la poblaci\u00f3 mundial comenc\u00e9s a disminuir a partir de 2030, de tal manera que a final de segle nom\u00e9s hi hauria 4.000 milions a la Terra enlloc dels 11.000 milions previstos. Llavors van proposar altres escenaris. I si la tecnologia fos m\u00e9s eficient? I si trob\u00e9ssim nous recursos? I si la poblaci\u00f3 deix\u00e9s de cr\u00e9ixer? I si es millor\u00e9s la productivitat industrial i agr\u00edcola?
\nL’\u00faltim treball el van actualitzar el 2004. El 2012 el cient\u00edfic australi\u00e0 Graham Turner va comparar les prediccions del model amb el que havia passat des de 1973, trobant que la hist\u00f2ria era que el m\u00f3n havia seguit evolucionant exactament com havia predit el primer model Standard run, per la qual cosa continua abocat r\u00e0pidament al col\u00b7lapse.
\nUn altre model fam\u00f3s \u00e9s del 2014 i es diu Handy. Est\u00e0 finan\u00e7at per la Nasa. Segons aquest model hi ha un depredador, l’home, i una presa f\u00e0cil, el medi ambient. A difer\u00e8ncia dels altres sistemes presa-depredador coneguts, l’home t\u00e9 la capacitat de sobreviure fins i tot quan la seva presa disminueix, gr\u00e0cies a la seva habilitat tecnol\u00f2gica per adaptar-se a noves situacions i a trobar elements substitutius.
\nEn una societat igualit\u00e0ria sense classes i amb un consum baix, el model arriba a un equilibri raonable en el temps. Si el consum augmenta, l’economia t\u00e9 cicles de creixement i decreixement. Finalment, mentre el consum es mant\u00e9, si \u00e9s la poblaci\u00f3 la que creix, l’economia col\u00b7lapsa el sistema irremeiablement.
\nSi ara en el model hi afegim una societat equitativa, amb una part de la poblaci\u00f3 que no treballa i una majoria que s\u00ed que ho fa, amb un repartiment de la riquesa ben distribu\u00efda, nom\u00e9s es pot arribar a un escenari d’equilibri si el consum \u00e9s baix i el creixement molt lent.
\nFinalment, en una societat desigual on les elits s’apropien de la riquesa (el model actual), el col\u00b7lapse \u00e9s molt dif\u00edcil d’evitar, sigui quin sigui el consum, perqu\u00e8 les elits acaparen gaireb\u00e9 tots els recursos. Aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia que la resta de la poblaci\u00f3 es debiliti per la mis\u00e8ria i la fam, fet que no els deixa treballar per mantenir la societat. Si aquesta societat desigual consumeix molts recursos el resultat \u00e9s el mateix i m\u00e9s r\u00e0pid, car els recursos s’esgoten abans que el poble entri en la mis\u00e8ria. L’augment de les difer\u00e8ncies econ\u00f2miques provoca una acceleraci\u00f3 global del consum pel fenomen del consum ostentador, que \u00e9s el que porta a consumir per assemblar-se a la classe social superior.
\nEl model Handy diu que l’\u00fanica forma d’evitar el col\u00b7lapse \u00e9s el de disminuir les desigualtats econ\u00f2miques entre la poblaci\u00f3, disminuir el consum superflu i controlar la demografia de la humanitat.
\nSigui quin sigui el model que es tria, tots diuen el mateix: si continua el creixement del consum, si es continuen esgotant les mat\u00e8ries primeres, si la poblaci\u00f3 mundial continua creixent, el col\u00b7lapse del sistema arribar\u00e0 el 2030, el 2050 o el 2080, tant se val, per\u00f2 arribar\u00e0. Per aix\u00f2 cal actuar quan abans millor per fer dues coses: una, demorar el m\u00e0xim temps que es pugui la fallida i, dues, preparar plans de conting\u00e8ncia per si arriba la caiguda.
\nPodem endarrerir el desastre durant un temps canviant l’estil de vida de consum, utilitzant menys energia i que sigui renovable, consumint menys carn i peix, menys acer, menys ciment, menys coure, menys alumini, menys paper, menys pl\u00e0stic… D’altra banda, la conting\u00e8ncia per si hi hagu\u00e9s un col\u00b7lapse sist\u00e8mic s’hauria de basar en impulsar els mercats locals, la disponibilitat d’aliments i d’energia de forma comarcal. En una situaci\u00f3 de fallida del sistema no hi haur\u00e0 log\u00edstica que valgui. Caldr\u00e0 aprendre a gestionar el menjar de l’hort, les gallines i els ous, la llet i el formatge, i a bescanviar els productes de forma local. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental el retorn a l’economia b\u00e0sica, redu\u00efnt la depend\u00e8ncia del mercat global.<\/p>\n