{"id":201,"date":"2010-10-03T21:18:25","date_gmt":"2010-10-03T19:18:25","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=201"},"modified":"2010-10-10T18:43:43","modified_gmt":"2010-10-10T16:43:43","slug":"poder-sindical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=201","title":{"rendered":"Poder sindical"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

\n

Fa un parell de setmanes vaig comen\u00e7ar a fer aquest article mentalment. Va ser quan UGT va presentar la s\u00e8rie de v\u00eddeos per Internet titulada Las mentiras de la crisis. Hi carregava de forma barroera con?tra la imatge de l’empresari i del treballador; per dir-vos que el nom de l’empresari era Calotro, i l’actor Chiquiliquatre,… Llavors se’m va acudir que el t\u00edtol de l’article podria ser Un sindicat cutre, perqu\u00e8 em va semblar que el sindicat quedava retratat en la seva mis\u00e8ria, afegint que el seu cap, C\u00e1ndido Mendez, t\u00e9 una imatge descurada, cutre. Dissabte el vaig veure a la televisi\u00f3 acceptant que a ell no li van les noves tecnologies, ensenyant la seva modernitat.
\nDurant aquestes setmanes he seguit el debat sobre el pes dels sindicats i dels alliberats. Vaig veure un d’aquests davant la nostra empresa que em va lliurar propaganda de la vaga i em va convidar a una assemblea a Olot. “Pensar\u00e9 si hi vaig”,… li vaig dir conven\u00e7ut que no m’havia conegut. El dia abans de la vaga vaig veure que a la f\u00e0brica hi havia grups que xerraven, imagino, de la vaga. Vaig assabentar-me que, en una f\u00e0brica a torns, la vaga la poden fer durant 4 torns, 32 hores. A la nit de dimarts, davant la rodona de la f\u00e0brica de Nestl\u00e9, vaig veure un piquet amb una pancarta i un foc cridant durant el canvi de torn de la f\u00e0brica de caf\u00e8. Ja tenim el segon t\u00edtol, vaig pensar, terror sindical, l’efecte dissuasiu dels piquets fent por a la gent. El meu fill em va explicar que no aniria a l’institut perqu\u00e8 el transport escolar no gosava circular. Terror democr\u00e0tic, vaig pensar, del m\u00e9s democr\u00e0tic.
\nEl dia de la vaga comen\u00e7o mirant la c\u00e0mera web de la porta de la f\u00e0brica. Normalitat, penso. Surto de casa i encara veig el fum de la foguera del dia abans a la Nestl\u00e9. El tr\u00e0nsit sembla normal, a excepci\u00f3 dels autocars i camions. Arribo a Sarri\u00e0 i veig que la f\u00e0brica de Torras est\u00e0 aturada. Posteriorment m’expliquen que la f\u00e0brica de Sant Joan va decidir treballar, tot i que un piquet va intentar encendre una foguera per intimidar. Segueixo cap a Besal\u00fa i veig un cotxe dels Mossos d’Esquadra a l’entrada del pol\u00edgon de Palol. Arribo a Cornell\u00e0 del Terri i veig que el pol\u00edgon est\u00e0 desert, no s\u00e9 si perqu\u00e8 els treballadors s\u00f3n dins les empreses o perqu\u00e8 no hi han anat. Finalment arribo a Besal\u00fa i constato normalitat total: tothom treballa com si no pass\u00e9s res. Al restaurant m’expliquen que una treballadora no ha pogut viatjar en avi\u00f3 de vacances per culpa de la vaga. A mig mat\u00ed m’expliquen que a Girona han segellat amb un adhesiu qu\u00edmic almenys 40 portes de comer\u00e7os. M\u00e9s terror sindical, penso. Comen\u00e7a el ball del control de les xifres de la participaci\u00f3. L’associaci\u00f3 de fabricants de paper demana a tots els associats la xifra de seguiment de la vaga; el resultat \u00e9s el 21% de participaci\u00f3 i el 45% de p\u00e8rdua de producci\u00f3. Pimec tamb\u00e9 em demana el mateix per con\u00e8ixer l’abast a Catalunya, el 16%, segons el seu c\u00e0lcul final. Veig que el ministre Corbacho i Josep M. Ra\u00f1\u00e9 intenten veure la participaci\u00f3 a trav\u00e9s de la corba de consum de REE. Em diuen que en Ra\u00f1\u00e9 ha dit que la participaci\u00f3 \u00e9s del 60%, a la qual cosa els responc que ell, en Corbacho i en Zapatero s\u00f3n sindicalistes. Qu\u00e8 sabran ells, d’energia… Decideixo calcular-ho jo i veig que en Ra\u00f1\u00e9 tenia ra\u00f3,… per\u00f2 nom\u00e9s a la gran ind\u00fastria, menystenint la petita ind\u00fastria, els serveis i l’Administraci\u00f3. El meu c\u00e0lcul d\u00f3na un 25,7%, un 12,6% a la gran empresa i un 13,1% a les pimes i l’Administraci\u00f3. Retorno a casa amb un tr\u00e0nsit com sempre. En passar per Sarri\u00e0 veig encara la f\u00e0brica Torras tancada i normalitat davant la Nestl\u00e9. Les not\u00edcies continuen amb el ball de xifres i les imatges dels avalots dels piquets. Si calculem la p\u00e8rdua econ\u00f2mica pel pa\u00eds d’aquest dia a partir de la participaci\u00f3 del 25% d\u00f3na la xifra de 962 milions d’euros. No est\u00e0 malament per a un pa\u00eds que encara es pensa que \u00e9s ric i t\u00e9 prop de 5 milions d’aturats.
\nAra que tot ha passat recordo el paper de molts empresaris que han de fer malabarismes per poder pagar les seves factures, que els seus productes no s\u00f3n rendibles, que no tenen prou comandes, que els clients paguen com poden, mai a temps, que els bancs no els obren la porta,… i que l’endem\u00e0 de la vaga han de pagar les n\u00f2mines dels treballadors sense saber com ho hauran de fer. Angoixats per trobar la tresoreria de la n\u00f2mina de l’endem\u00e0 pels treballadors que estan en vaga i no l’ajuden a produir, quina paradoxa! Se m’ha acudit un altre t\u00edtol: f\u00e0stic. He recordat la novel\u00b7la La N\u00e0usea de Sartre que em van fer llegir quan estudiava COU. Quin f\u00e0stic treballar i viure amb gent que nom\u00e9s pensa per ell mateix obviant la complexitat de la societat actual.
\nPer\u00f2 al final el t\u00edtol que he triat ha estat el de poder sindical. Perqu\u00e8 em sembla que aqu\u00ed hi tenim un gran problema. A Espanya hi ha 17,7 milions de treballadors. D’aquests, 3,1 milions fan de funcionaris i la resta est\u00e0 a l’empresa privada. Els 320.000 delegats que els representen van ser votats per 8 milions de treballadors, menys de la meitat del total. I aquests delegats han perm\u00e8s alliberar 4.300 delegats sindicals que no treballen a les empreses i nom\u00e9s ho fan als sindicats. Aqu\u00ed rau el problema. Perqu\u00e8 aquests 4.300 alliberats han perdut el contacte amb l’empresa, treballen nom\u00e9s pel sindicat, sovint contra els interessos de l’empresa que els paga i dels treballadors que els han votat. Els sindicats funcionen de forma endog\u00e0mica, actuant de contrapoder ideol\u00f2gic, defensant els seus interessos, obviant els dels aturats, els de les empreses i els del pa\u00eds. En el temps que estem no es pot tolerar el llenguatge prehist\u00f2ric dels sindicats, emplenant-se la boca de democr\u00e0cia quan ells atempten contra els principis m\u00e9s elementals de la mateixa com \u00e9s la seguretat i la lliure circulaci\u00f3. Ara es pot veure amb tota la claredat: un pa\u00eds que t\u00e9 el president del Govern i uns quants ministres amb carnet d’aquests sindicats no pot anar b\u00e9, \u00e9s un pa\u00eds emmanillat pel passat. Un govern com el que tenim no pot decidir disminuir el poder sindical que t\u00e9 lligat de peus i mans al pa\u00eds, incapa\u00e7 d’arribar a cap acord durant dos anys de negociaci\u00f3. Definitivament cal un canvi de govern, de sindicats i de patronals. Fa tanta pudor que el meu f\u00e0stic durar\u00e0 molt temps.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t