El virus afecta de forma directa o indirecta les nostres vides. Ho fa de forma franca obligant a viure una vida diferent a com la viv\u00edem, alhora que t\u00e9 efectes camuflats a trav\u00e9s de l’economia. La pand\u00e8mia de moment ha causat 900.000 morts arreu de tot el m\u00f3n i no sabem on acabar\u00e0. Avui vull compartir amb vosaltres una experi\u00e8ncia que m’ha tocat personalment.
\nEl dijous dia 12 de mar\u00e7 hav\u00edem decidit posar fi al mal dels meus malucs fent la primera intervenci\u00f3 per posar una pr\u00f2tesi al maluc dret. Recordo que el zelador que em portava cap al quir\u00f2fan em va dir que dilluns els nens ja no anirien a l’escola perqu\u00e8 les tancarien. Ser\u00e0 dem\u00e0, no dilluns, li vaig dir jo. L’operaci\u00f3 va anar molt b\u00e9 i el dissabte seg\u00fcent ja posava el peu a terra. Dilluns, quan va venir el doctor, va dir que tot estava correcte i que havia de marxar de forma urgent perqu\u00e8 el risc no era l’operaci\u00f3 sin\u00f3 el virus a la cl\u00ednica. Aix\u00ed va ser, de 8 infermeres a la planta, 6 van haver-se de recloure. Per sort jo ja era fora. Em vaig passar tot el confinament fent la convalesc\u00e8ncia a casa, caminant fins arribar a fer sis quil\u00f2metres diaris en un circuit de 25 m de llargada. Vaig fer una bona recuperaci\u00f3 amb m\u00e8tode i const\u00e0ncia.
\nHav\u00edem decidit que al mes de setembre far\u00edem el segon maluc, l’esquerre, aix\u00ed que, a finals de juliol vaig anar a veure el doctor per programar l’operaci\u00f3. La far\u00edem el 3 de setembre. El mes d’agost vaig anar emplenant tots els papers necessaris i vaig fer les proves anal\u00edtiques que em va demanar el doctor. L’\u00faltima havia de ser una prova PCR dos dies abans de l’operaci\u00f3. Aix\u00ed va ser. Havia d’ingressar dijous a les 7 del mat\u00ed. Doncs b\u00e9, el dimecres abans de l’operaci\u00f3, a les 8 del vespre, el doctor em va telefonar per dir que no far\u00edem l’operaci\u00f3 perqu\u00e8 l’an\u00e0lisi de PCR havia sortit positiva. Vaig quedar de pedra, all\u00f2 no ho podia sospitar car els meus moviments nom\u00e9s s\u00f3n de casa a la feina i la gent amb la que treballo \u00e9s molt responsable. On podia haver-me contagiat? R\u00e0pidament vaig trucar al meu CAP per donar ra\u00f3 del meu positiu i engegar el mecanisme de seguiment i rastreig. Vaig fer una llista de totes les persones que podia haver contagiat amb la meva pres\u00e8ncia des del dissabte anterior i els vaig trucar una a una dient-los que anessin al seu CAP i es fessin la prova PCR. En total van ser 10 persones m\u00e9s 2 de la meva fam\u00edlia.
\nA casa ens vam organitzar els tres separats en espais diferents, menjant de forma independent i amb lavabos distints. Ja tenia prou material perqu\u00e8 l’havia preparat per la convalesc\u00e8ncia i no havia de ser cap maldecap tornar a viure un confinament.
\nLes proves PCR es van fer entre divendres i dissabte. Alguns CAPs sense gaires problemes, altres hi van posar pegues. Per exemple, el meu fill t\u00e9 el CAP a Barcelona per\u00f2 estava a Girona, per la qual cosa no era raonable anar all\u00e0 a fer la prova. La meva dona \u00e9s mestra jubilada i el seu sistema d’asseguran\u00e7a \u00e9s Muface, per la qual cosa el seu sistema no li va voler fer la prova. Ho va resoldre tot el CAP de Besal\u00fa, mostrant que el sistema dep\u00e8n de les persones que t\u00e9 al davant, unes m\u00e9s predisposades i amb sentit com\u00fa que altres.
\nDiumenge 6 de setembre ja ten\u00edem els resultats de totes les an\u00e0lisis: 12 resultats negatius. Donat que jo no havia tingut cap s\u00edmptoma vam comen\u00e7ar a pensar en la possibilitat d’un fals positiu. Dissabte el doctor Trilla va dir al FAQs que hi havia fins a un 20% de falsos positius en les an\u00e0lisis PCR. Vam arribar a la conclusi\u00f3 que m’havia de tornar a fer noves an\u00e0lisis per comprovar el meu positiu. Dilluns vam fer un PCR i una an\u00e0lisi serol\u00f2gica al CAP de Besal\u00fa, i dimarts vam saber que les dues an\u00e0lisis eren negatives. A partir d’aquell moment vam desconfinar els 12 que havien estat en contacte amb mi i que majorit\u00e0riament eren l’equip directiu de l’empresa.
\nVaig fer-ho saber al doctor que m’ha d’operar, que em va dir, sorpr\u00e8s, que trucaria immediatament al laboratori. Jo tamb\u00e9 vaig fer-ho en arribar al laboratori i la resposta va ser que una primera an\u00e0lisi els va donar una corba que no era significativa, per la qual cosa van repetir l’an\u00e0lisi amb una nova operant, donant un positiu molt lleuger, segons ells perqu\u00e8 la c\u00e0rrega viral era molt baixa i que possiblement el virus ja feia mols dies que hi era.
\nA partir d’aquell moment es van tramitar totes les altes i la vida es va normalitzar. Dem\u00e0 sabr\u00e9 la nova data de la intervenci\u00f3. Observant les baixes fetes per cada metge de cap\u00e7alera es veu com cadasc\u00fa diu una cosa: uns diuen que s’ha de fer a\u00efllament i altres no diuen res. El codi per notificar el meu positiu a l’app Radar Covid no me’l van arribar a donar mai, tot i insistir-ho per diversos canals. Tampoc va trucar cap rastrejador a cap dels contactes.
\nLa conclusi\u00f3 \u00e9s que l’organitzaci\u00f3 del seguiment dels contagiats no \u00e9s bona. El meu cas que venia d’una an\u00e0lisi PCR privada no es va activar el mecanisme de rastreig, segurament perqu\u00e8 el sistema no ho ha previst. L’organitzaci\u00f3 dep\u00e8n absolutament del voluntarisme de la gent que hi treballa, essent en el meu cas del CAP de Besal\u00fa excel\u00b7lent, per\u00f2 li falta ordre, m\u00e9s bagatge amb el compliment de protocols. Llegeixo aquests dies que la r\u00e0tio de positius per proves PCR a Catalunya \u00e9s for\u00e7a bona, de 8,4, per\u00f2 que hauria de ser de 5, cosa que vol dir m\u00e9s an\u00e0lisis, en un moment que els laboratoris ja es troben prop del col\u00b7lapse. Faltaran m\u00e9s laboratoris i m\u00e9s organitzaci\u00f3. De moment anirem resolent-ho amb la bona fe dels que hi treballen.<\/p>\n