Aquest any de pand\u00e8mia \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 d’humilitat, una baixada a la realitat immensa. Deixeu-me ser provocador: ni tenim la millor sanitat del m\u00f3n, ni Messi \u00e9s el millor jugador del m\u00f3n, ni els catalans som els millors d’Espanya. La realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa i cal que ens adaptem per sortir endavant.
\nTenim un mal encaix a Espanya i per extensi\u00f3 a Europa, estem en una crisi sanit\u00e0ria i econ\u00f2mica maj\u00fascula, enfilem la transici\u00f3 energ\u00e8tica… s\u00f3n molts fronts oberts que hem d’abordar. I no ho fem en les millors condicions possibles, no \u00e9s el millor moment per Catalunya. Quan sortim de la pand\u00e8mia veurem quin \u00e9s l’abast de la destrossa econ\u00f2mica, quantes empreses hauran tancat, quants treballadors estaran a l’atur, quants joves, nens i nenes no s’hauran escolaritzat correctament… en definitiva, fins on haurem caigut. Llavors comprendrem la dificultat d’aixecar-nos.
\nPer\u00f2, pensant en aquesta dificultat d’aixecar-nos, reflexiono sobre la nostra classe pol\u00edtica, sobre el seu nivell. \u00abAmb aquests pol\u00edtics no farem futur\u00bb, em diuen sovint. I jo responc, i amb els de la resta de l’estat s\u00ed? Des de fa anys anem mal servits de pol\u00edtics, cosa molt dif\u00edcil de resoldre. Voleu dir que la nostra classe dirigent \u00e9s el millor que hi ha a la societat? No veieu gent excel\u00b7lent, savis, que saben un munt de coses, que s\u00f3n sovint molt respectats al m\u00f3n? S\u00ed, Catalunya t\u00e9 homes i dones de gran nivell. Llavors, per qu\u00e8 aquesta gent no acaba entrant en la pol\u00edtica a ajudar el conjunt de la societat? Per qu\u00e8 aquesta gent no \u00e9s consultada permanentment pels que governen? \u00c9s el sistema. Una manera de fer pol\u00edtica a trav\u00e9s de partits amb llistes tancades on el d\u00edscol, el cr\u00edtic, \u00e9s apartat de la llista i aix\u00ed t\u00e9 tancat el pas a la pol\u00edtica. Per\u00f2 tamb\u00e9 una societat que ara s’ha polaritzat de tal forma que cada individu \u00e9s contrari a tot, essent gaireb\u00e9 impossible generar un relat, una an\u00e0lisi que agrupi a la majoria social.
\nNo tot s\u00f3n males not\u00edcies. Les crisis tamb\u00e9 tenen coses positives, sovint serveixen per reinventar-se. El tancament de Nissan a Barcelona, un zombi en la fabricaci\u00f3 de cotxes, tot-terrenys i furgonetes, sembla que possibilitar\u00e0 el futur de la part m\u00e9s important de l’economia catalana. Si el lloc de Nissan l’ocupa el fabricant de bateries core\u00e0 LG amb la missi\u00f3 de ser el primer prove\u00efdor de Seat en la seva aposta pel cotxe el\u00e8ctric, haurem fet un canvi a molt millor. LG \u00e9s un reconegut fabricant de bateries, una multinacional amb 186.000 treballadors i 73 anys d’hist\u00f2ria, exemple del cam\u00ed de treball seri\u00f3s que ha fet Corea del Sud en els darrers 40 anys. \u00c9s el resultat d’un sistema educatiu exigent, i d’una cultura de treball intens i molt seri\u00f3s. All\u00f2 que nosaltres vam fer en els anys 70 i 80 i despr\u00e9s hem perdut amb el temps.
\nLa idone\u00eftat del canvi de Nissan per LG (o per Schneider, si \u00e9s el cas) \u00e9s la clau per desenvolupar el futur de l’economia catalana. Si la ind\u00fastria catalana s’ha de posicionar en la nova ind\u00fastria descarbonitzada cal fer molts moviments, alguns de refer\u00e8ncia, i aquest \u00e9s un d’ells. Tenir Seat de bandera de la nova economia \u00e9s un luxe que pocs altres pa\u00efsos tindran, i quan m\u00e9s aviat anem, m\u00e9s estendrem la nova economia cap a aqu\u00ed. Imagineu ara la transformaci\u00f3 que ve al darrere, tots els fabricants de components de peces de Seat s’han de reconvertir en fabricants d’elements electr\u00f2nics, de noves peces mec\u00e0niques pels nous cotxes, nous accessoris per la c\u00e0rrega, nou software… Si tot aix\u00f2 ho sabem lligar aviat, haurem posat la primera estaca del futur de l’economia catalana.
\nEn canvi, resoldre la p\u00e8rdua de llocs de treball derivats de la davallada del turisme internacional no ser\u00e0 f\u00e0cil. He proposat diverses vegades redirigir part d’aquests llocs de treball a la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’habitatges i edificis p\u00fablics, l’altre gran baula de la transformaci\u00f3 energ\u00e8tica que caldr\u00e0 fer. Donar feina, alhora que es generen habitatges amb lloguer assequible, hauria de ser la fita a assolir en aquest nou panorama que se’ns presenta. La rehabilitaci\u00f3 d’habitatges pot suposar la creaci\u00f3 de 250.000 llocs de treball i una necessitat de recursos de 750 milions anuals fins al 2030 que han de sortir de col\u00b7laboracions p\u00fablico-privades. Tot aix\u00f2 ha d’anar acompanyat de la gran tasca que no em canso de repetir: l’excel\u00b7l\u00e8ncia en la formaci\u00f3 professional, dit d’una altra manera, la r\u00e8plica del model de l’institut de la Garrotxa a tots els instituts de Catalunya.
\nL’altre not\u00edcia de la setmana ha estat la fusi\u00f3 entre La Caixa i Bankia. No \u00adm’atreveixo a afirmar que ens ser\u00e0 favorable vistos els antecedents del sector bancari i les agressives aspiracions de Madrid en acaparar-lo. D’altra banda, si es perd compet\u00e8ncia no afavorir\u00e0 el teixit industrial catal\u00e0. Veurem com acaba tot, si aquest pas \u00e9s previ a una fusi\u00f3 m\u00e9s gran europea.
\nDe tot plegat el que em reconforta \u00e9s que el model industrial de Catalunya es veu dibuixat en el futur i aix\u00f2 ens dona for\u00e7a davant Espanya i davant el m\u00f3n. La Catalunya productora lluny d’una economia especulativa. Cal persistir.<\/p>\n