A mesura que la pand\u00e8mia va avan\u00e7ant anem veient que la fi de la crisi queda cada vegada m\u00e9s lluny. Parlem de vacunes a final d’any, de represa de la normalitat abans de l’estiu vinent, i de retorn a la normalitat a\u00e8ria cap a l’any 2025. Com m\u00e9s veiem, m\u00e9s ens adonem que l’economia del retorn no ser\u00e0 igual que era abans. I com m\u00e9s reflexionem, m\u00e9s veiem que el que est\u00e0 passant \u00e9s que s’est\u00e0 aprofundint una crisi que ja havia comen\u00e7at mesos abans de la pand\u00e8mia.
\nDirem adeu als grans avions que van d’una punta a una altra de la Terra, Emmanuel Macron parla obertament de re-localitzaci\u00f3 de tota l’activitat que va marxar amb la globalitzaci\u00f3; Gonzalo Bernardos, catedr\u00e0tic d’economia de la UB, parla d’emetre deute amb la intenci\u00f3 de no pagar-lo… es fan propostes sense un rumb definit, en un mar d’incertesa. Per\u00f2 ja hi ha coses que podem intuir. Si tot el tr\u00e0nsit internacional afluixa en viatges llargs, a Catalunya i a Espanya ens pot afectar amb una p\u00e8rdua del 10% del PIB. En paraules que entenguem tots, vol dir que haurem perdut riquesa en un 10% que, si fos de forma homog\u00e8nia, voldria dir que perdrem el 10% del que cobrem cada mes. Gaireb\u00e9 tothom hauria de perdre m\u00e9s de 100 euros cada mes. Com que no ser\u00e0 aix\u00ed, uns no perdran res en la seva n\u00f2mina, altres perdran la feina i tots perdrem serveis p\u00fablics en forma de salut, ensenyament i ajuda social.
\nAquest estiu hem estat immersos en el debat sobre si els joves i la poblaci\u00f3 en general feia els deures amb les precaucions de contagi. A la lleugeresa dels arguments per no sentir-se obligat a prendre precaucions hi van associades conseq\u00fc\u00e8ncies pel futur. En el cas dels joves, una p\u00e8rdua de llocs de feina i una major precaritzaci\u00f3. A la nostra empresa, 85 persones hem treballat durant tots els mesos des de mar\u00e7 i, tot i algun ensurt, no hi ha hagut cap cas de contagi en aquests sis mesos. \u00c9s clar que les condicions del treball amb molt volum i renovaci\u00f3 d’aire en els edificis, amb separaci\u00f3 entre els llocs de treball, faciliten el baix contagi. Per\u00f2 imagineu ara un grup de mec\u00e0nics fent una reparaci\u00f3 amb poc espai de forma que s’han de tocar for\u00e7osament. De moments cr\u00edtics n’hi ha hagut, per\u00f2 hem continuat sense contagis. Segurament la ra\u00f3 es troba en l’exemplar responsabilitat individual, en tenir clar que cal prendre totes les mesures possibles en cada moment.
\nSer responsable ser\u00e0 la clau del futur. Veiem ara el que passa amb els ERTOs. \u00c9s una mesura imprescindible per reprendre l’activitat despr\u00e9s de la crisi. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una trampa perqu\u00e8 en totes aquelles activitats que no es puguin reobrir caldr\u00e0 que empresaris i treballadors espavilin per trobar solucions a la seva situaci\u00f3, cosa que demana un esfor\u00e7 mental d’adaptaci\u00f3 que pot quedar emmascarat per les solucions immediates com els ERTOs. Mentre l’ERTO protegeix, tamb\u00e9 dificulta alhora que es faci aquest esfor\u00e7 d’adaptaci\u00f3, perdent un temps que acabar\u00e0 sent preci\u00f3s. Per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible que, en cada cas, es faci un exercici de cercar quina soluci\u00f3 hi pot haver pel mitj\u00e0 termini. Cal estudiar si hi ha possibilitats d’expansi\u00f3 a nous mercats, millora de productes i de serveis, si hi ha possibilitats d’integrar tecnologies del propi sector o de forma transversal d’altres sectors, i invertir si \u00e9s possible. No sortirem d’aqu\u00ed sense fer millores estructurals.
\nPer aix\u00f2 \u00e9s imprescindible que els empresaris comencin a escriure projectes que caldr\u00e0 tenir a punt per si un dia arriben ajudes d’Europa per fer aquest cam\u00ed. Aquestes setmanes he pogut veure com partides importants de l’administraci\u00f3 espanyola es quedaven sense atorgar per manca de projectes, xifra que al final ha vingut a Catalunya, on s\u00ed que n’hi ha. Aix\u00f2 passar\u00e0 d’aqu\u00ed a uns mesos: veurem t\u00e8cnics de l’administraci\u00f3 trucant a les empreses en busca de projectes on dirigir les ajudes d’inversi\u00f3. I aix\u00f2 mateix podria passar amb la formaci\u00f3: no hi haur\u00e0 nous treballs sense formaci\u00f3 professional, un \u00e0mbit on hem de multiplicar l’oferta, no per dos o per tres, sin\u00f3 segurament per deu. Citar\u00e9 algunes especialitats que necessitarem m\u00e9s: programaci\u00f3, energies renovables, rehabilitaci\u00f3 d’habitatges, log\u00edstica, comer\u00e7 internacional, regulaci\u00f3 i rob\u00f2tica, programaci\u00f3 BIM per arquitectura, t\u00e8cnics de laboratori alimentari, mecatr\u00f2nica…
\nLa crisi la tenim davant i les sortides tamb\u00e9 les podem comen\u00e7ar a veure. Ara falta que cadasc\u00fa adopti la responsabilitat que li toca per fer el cam\u00ed. Els empresaris hem de fer aquest plantejament, hem d’insistir amb l’administraci\u00f3 que el cam\u00ed el recorrerem plegats, en col\u00b7laboraci\u00f3, cosa que ja fem a la Garrotxa amb notables \u00e8xits com el desplegament de la fibra \u00f2ptica. Per\u00f2 cal anar m\u00e9s lluny. No pot ser que 16 alumnes de 42 no puguin cursar el grau superior d’automatisme i rob\u00f2tica en un institut perqu\u00e8 no hi ha prou places. No pot ser que es posin entrebancs a la implantaci\u00f3 d’energies renovables, siguin locals de certs ajuntaments, siguin de la Pon\u00e8ncia de la Generalitat.
\nEnmig de la teranyina de problemes que tenim cada dia cal veure on \u00e9s la sortida i aquesta passa per innovar i aprofitar les oportunitats que apareixen davant nostre. Millora de productes, nous mercats, nous serveis, recol\u00b7locaci\u00f3 de treballadors sobrants de l’hostaleria, especialistes en rehabilitaci\u00f3, atenci\u00f3 a la gent gran, menys embalatge pl\u00e0stic i m\u00e9s servei en temps real al client amb productes a granel. Ens cal que tothom aporti la seva responsabilitat. L’administraci\u00f3 p\u00fablica tamb\u00e9. En sabr\u00e0?<\/p>\n