Tot estudiant l’impacte de l’economia al m\u00f3n es percep que, a partir dels anys 70, el creixement s’ha produ\u00eft en gran mesura a base de malmetre la natura. Hi ha un indicador anomenat Global Progress Indicator (GPI) que mesura el PIB dels pa\u00efsos descomptant els costos de descontaminaci\u00f3 de l’economia. Si es mira l’evoluci\u00f3 d’aquest \u00edndex en comparaci\u00f3 amb el PIB es percep que a partir dels anys 1978-79 va passar alguna cosa: el GPI mundial roman constant mentre que el PIB continua creixent. Saber qu\u00e8 va passar en aquells anys pot ajudar a entendre les circumst\u00e0ncies d’avui.
\nL’economia europea i nord-americana despr\u00e9s de la guerra mundial va cr\u00e9ixer a ritmes molt alts. Fran\u00e7a creixia entre el 5 i el 7% de forma constant fins que va arribar el xoc petrolier el 1973. A partir d’aquell any ja no va cr\u00e9ixer mai m\u00e9s en aquells ritmes. Des de l’any 1945, fi de la Guerra Mundial, fins a l’any 1975 s’anomena aquest per\u00edode els trenta anys gloriosos, pel creixement sostingut de les economies europees i americana. Aix\u00f2 va ser aix\u00ed perqu\u00e8 a la fi de la guerra es van fer dos pactes molt importants. Un era el socialdem\u00f2crata: la creaci\u00f3 d’una economia m\u00e9s distributiva. L’altre era el pacte d’intercanvi entre pa\u00efsos, l’acord de Bretton Woods pel qual el d\u00f2lar es lligava al valor de l’or i la resta de monedes es lligaven al d\u00f2lar. Les dues coses van donar molta estabilitat al m\u00f3n i el resultat va ser una millora substancial del benestar de la gent.
\nPer\u00f2 van passar coses que van canviar aquests acords. Una va ser la Guerra de Vietnam, que va portar Estats Units a necessitar m\u00e9s finan\u00e7ament del que podia tenir de forma ortodoxa. A partir d’aqu\u00ed es va trencar l’acord de Bretton Woods i el d\u00f2lar ja no es va lligar a les reserves d’or i va perdre el seu valor f\u00edsic, va deixar d’estar lligat al valor de l’economia americana. Es van comen\u00e7ar a imprimir bitllets de d\u00f2lar per resoldre la demanda del tresor i aix\u00f2 no va afectar de forma significativa la inflaci\u00f3 d’Estats Units perqu\u00e8, de fet, era la moneda de canvi internacional i la inflaci\u00f3 era exportada arreu del m\u00f3n. Estats Units va descobrir aix\u00ed la forma de finan\u00e7ar els seus problemes: exportant inflaci\u00f3.
\nVan passar m\u00e9s coses encara. Al final dels trenta gloriosos els sindicats s’havien fet forts i les seves peticions i conflictes eren maj\u00fasculs. A Anglaterra ho va resoldre la primera ministra Margaret Thatcher, que va arribar al govern el 1979 i va protagonitzar un dur enfrontament amb els miners anglesos. A Estats Units ho va resoldre Ronald Reagan, que va arribar a la presid\u00e8ncia el 1981 i va decidir acabar amb el poder sindical tamb\u00e9 amb forts enfrontaments. Per\u00f2 l’economia americana va descobrir que la immigraci\u00f3 il\u00b7legal els permetia tenir treballadors amb baixos salaris. El canvi de rumb de Reagan va suposar que el 1982 el creixement pass\u00e9s de -1,8% el 1981 fins a 4,6% el 1982 i 7,2% el 1983. L’economia ja no va tornar a estar mai m\u00e9s per sota de zero fins a la crisi de 2009, on nom\u00e9s hi va estar un any. Estats Units havia descobert com obtenir finan\u00e7ament infinit i com acotar les demandes salarials amb una entrada constant d’emigrants il\u00b7legals. Fins que aix\u00f2 ja va ser insostenible socialment. Llavors va arribar la globalitzaci\u00f3: enlloc de produir dintre Estats Units amb treballadors il\u00b7legals s’anava a produir a la Xina on hi havia milers de milions de potencials treballadors amb salaris molt baixos.
\nEl deute d’Estats Units va anar creixent a cada entrebanc que tenia l’economia. A partir de l’any 1982 hi va haver un primer augment, a partir de l’any 2001 amb la crisi de les \u00abpunt com\u00bb hi va haver el segon esgla\u00f3, a partir de la crisi de la subprime el tercer i avui assistim al quart.
\nEl sistema s’ha tornat pervers completament. Per mantenir uns nivells de beneficis creixents les elits financeres necessiten que cada vegada hi hagi m\u00e9s deute. Perqu\u00e8 hi hagi creixement constant es necessita que cada vegada hi hagi m\u00e9s productivitat de capital i de treball, per la qual cosa cal produir cada vegada m\u00e9s coses, encara que la societat no les necessiti. I perqu\u00e8 els treballadors puguin comprar la producci\u00f3 que cada dia creix, cal que s’endeutin m\u00e9s per poder-ho fer.
\n\u00c9s un bucle sense fi i sense sentit. Ho veiem aquests dies de pand\u00e8mia: en el moment que la gent deixa de consumir turisme, el transport i l’hostaleria cauen en picat. Si un dia la gent decideix consumir nom\u00e9s el que \u00e9s necessari, l’economia mundial s’enfonsar\u00e0 del tot, cosa que pot passar qualsevol dia, potser com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la mateixa crisi pand\u00e8mica.
\nD’aquest model en dic l’economia de l’embut perqu\u00e8 l’embut \u00e9s el deute que permet que ens vagin fent empassar productes i m\u00e9s productes, tal com s’alimenten les oques. El resultat \u00e9s un fetge amb cirrosi, que acaba malament.
\nSi realment volem fer un model d’economia durable, sense salts mortals, cal que es retorni al sentit com\u00fa que hi havia abans de l’any 1975, sense m\u00e9s deute del necessari per construir i innovar, i es refacin els acords de canvi de moneda per evitar que hi hagi pa\u00efsos que creixin a expenses d’altres fent trampes amb el canvi. Hem de deixar de ser oques.<\/p>\n