L’aigua esdev\u00e9 un dels l\u00edmits de l’economia i de la humanitat. En nombrosos pa\u00efsos, siguin industrialitzats o en vies de desenvolupament, la utilitzaci\u00f3 de l’aigua no es gestiona de forma sostenible i per aix\u00f2 cada vegada n’hi ha menys. Un dels exemples m\u00e9s punyents el tenim en la desaparici\u00f3 del mar d’Aral a l’ex-URSS per l’explotaci\u00f3 del reg dels camps de cot\u00f3 que han fet disminuir l’aigua del mar en un 80% i augmentat la salinitat des de 10 g\/l fins a 45 g\/l. El planeta s’enfronta en moltes regions a problemes de disponibilitat i qualitat d’aigua que s’agreugen amb els anys.
\nL’aigua dep\u00e8n de cada conca on es troba. En certes conques l’aigua \u00e9s estacional i dependr\u00e0 de la capacitat del terra per emmagatzemar l’aigua durant els per\u00edodes secs. En altres conques estar\u00e0 condicionada per la velocitat d’infiltraci\u00f3 de les aig\u00fces subterr\u00e0nies, la velocitat del desgel o la capacitat dels boscos per emmagatzemar-la. Alhora, l’aigua \u00e9s tamb\u00e9 un vector d’eliminaci\u00f3 de la contaminaci\u00f3, on s’aboquen residus dom\u00e8stics, industrials, agraris o ramaders, fet que pot limitar el seu \u00fas per la seva degradaci\u00f3 aig\u00fces amunt o b\u00e9 per la contaminaci\u00f3 dels aq\u00fc\u00edfers.
\nLa demanda d’aigua per c\u00e0pita baixa cont\u00ednuament, essent l’any 1962 de 13.402 m3 per c\u00e0pita al m\u00f3n fins a 5.920 m3\/c\u00e0pita a l’any 2014. La disminuci\u00f3 a la meitat no \u00e9s tant que s’hagi racionalitzat l’aigua en aquests 50 anys, \u00e9s que la poblaci\u00f3 en aquests anys s’ha doblat. Si la demanda mitjana per c\u00e0pita no millora, quan la poblaci\u00f3 mundial arribi a 9.000 milions d’habitants (cap al 2050 com preveuen les Nacions Unides), la humanitat necessitar\u00e0 10.200 km3 d’aigua corrent al m\u00f3n, \u00e9s a dir, el 82% de l’aigua que corre, deixant secs molts rius i llacs.
\nEl 2025 s’estima que dues terceres parts de la humanitat viuran en estr\u00e8s h\u00eddric. Les pen\u00faries d’aigua i de contaminaci\u00f3 generen problemes de salut p\u00fablica a gran escala, frenen el desenvolupament econ\u00f2mic i agr\u00edcola i malmeten una gran varietat d’ecosistemes. Aix\u00f2 pot amena\u00e7ar la seguretat aliment\u00e0ria mundial i portar a un estancament econ\u00f2mic en moltes regions del m\u00f3n.
\nUna manera de resoldre el problema \u00e9s important aliments d’altres pa\u00efsos, deixant de regar per poder tenir aigua de boca. Per exemple, una tona de cereal equival a mil tones d’aigua, i per tant un recurs per a un pa\u00eds sense aigua \u00e9s la importaci\u00f3 de cereal. \u00c9s el mateix fenomen que l’exportaci\u00f3 d’userda (alfals) de certs camps de Lleida per alimentar animals a Orient Mitj\u00e0. L’aigua s’exporta en forma de vegetals, ra\u00f3 per la qual cal posar preu a l’aigua per dirigir el millor \u00fas de la mateixa. Alguns exemples de reducci\u00f3 del consum d’aigua s\u00f3n notables a casa nostra, com el de la ciutat de Barcelona, amb un consum per c\u00e0pita de 106,98 l\/c\u00e0pita al dia, 26 litres menys que a l’any 1999.
\nAl m\u00f3n hi ha hagut molts conflictes militars per l’aigua, per\u00f2 ara la compet\u00e8ncia que vindr\u00e0 sembla que ser\u00e0 en els mercats internacionals de cereals. Iran i Egipte ja importen m\u00e9s blat que el Jap\u00f3, el l\u00edder mundial hist\u00f2ricament en la importaci\u00f3 de cereals. La importaci\u00f3 arriba a ser el 40% del total de cereals que consumeixen aquests pa\u00efsos. Marroc importa la meitat de les seves necessitats, Alg\u00e8ria i Ar\u00e0bia Saudita importen el 70%, Iemen el 80% i Israel m\u00e9s del 90%.
\nEls pa\u00efsos rics tenen els mitjans per importar aliments, poden construir canals, canonades, bombes per fer arribar l’aigua. Pa\u00efsos amb grans fonts d’energia poden fer servir aquesta energia per dessalinitzar aigua de mar, com ja es fa t\u00edmidament a Barcelona. Els pa\u00efsos rics que no tenen ve\u00efns amb aigua ni energia sobrant poden tecnificar el consum d’aigua amb estrat\u00e8gies gota a gota i orientar la seva economia cap a sectors menys demandants d’aigua, amb reduccions del 30 al 70% en consum d’aigua i millores de rendiment del 20 al 90%.
\nEntre les possibilitats que hi ha de gestionar l’aigua hi ha la de destinar cada qualitat d’aigua a cada \u00fas diferent, utilitzar el gota a gota, modificar les aixetes amb ginys de baix consum, reparar les fugues, plantar vegetals adaptats a la sequera, reciclar l’aigua i recol\u00b7lectar l’aigua de pluja en les zones urbanes amb cisternes que poden recollir l’aigua dels teulats. Caldr\u00e0 veure si es pot augmentar l’emmagatzemament en forma de presa en algun lloc, encara que sigui en un empla\u00e7ament on no hi ha cap riu i que actu\u00ef com a dip\u00f2sit d’avingudes d’un riu en paral\u00b7lel. Els embassaments s\u00f3n mal vistos quan hi ha prou aigua per a tothom, per\u00f2 s\u00f3n millor vistos quan hi ha escassetat. El canvi de r\u00e8gim de pluges per m\u00e9s torrencial potser ens portar\u00e0 cap aqu\u00ed.
\nA l’aigua se li ha de donar el valor de la seva escassetat, car sense valor no hi ha cap millora del seu \u00fas. Si l’aigua t\u00e9 un preu massa baix l’economia prefereix plantar userda que no pas cultivar flors, amb un valor afegit per litre d’aigua que no es pot ni comparar.
\nEncara cal afegir a aquests l\u00edmits el canvi clim\u00e0tic que tenim a sobre. Si els homes no fan res, es poden modificar cicles hidrol\u00f2gics, els corrents oce\u00e0nics, el r\u00e8gim de precipitacions i escorrenties, l’efic\u00e0cia dels embassaments i dels sistemes de reg, i d’altres sistemes d’emmagatzematge i d’aprovisionament d’aigua, d’una import\u00e0ncia capital arreu del m\u00f3n. La durabilitat de l’aigua no \u00e9s possible sense la durabilitat del clima, la qual cosa implica tamb\u00e9 una durabilitat energ\u00e8tica. La humanitat es troba davant un ampli i \u00fanic sistema on tot est\u00e0 lligat.<\/p>\n