Aquesta setmana una not\u00edcia ha despertat el meu inter\u00e8s: una campanya arqueol\u00f2gica al Roc de les Orenetes a Queralbs ha descobert un cementiri de nens de l’edat de ferro fa 3.000 anys. En paral\u00b7lel s’ha treballat en un altre jaciment, la Bauma dels Fadrins, on fa 9.000 anys hi van viure els \u00faltims ca\u00e7adors recol\u00b7lectors de Catalunya. No sabia que 9.000 anys enrere hi hagu\u00e9s poblaci\u00f3 m\u00e9s o menys estable al Pirineu Oriental.
\nAix\u00f2 enlla\u00e7a amb una cosa que vull explicar fa temps. Dic sovint que la nova economia ser\u00e0 la de l’abund\u00e0ncia frugal, aquella en qu\u00e8 hi haur\u00e0 de tot per\u00f2 que nom\u00e9s en podrem gaudir el que sigui necessari. Doncs b\u00e9, aquesta economia \u00e9s la que tenien els nostres avantpassats abans de 9.000 anys, els de l’edat de pedra. He pogut llegir el llibre Edat de pedra, edat d’abund\u00e0ncia de Marshall Sahlins, on explica l’economia de tribus que encara existeixen a Austr\u00e0lia, els bosquimans de Nam\u00edbia i altres tribus d’Am\u00e8rica del sud i d’\u00c0frica. El seu relat trenca amb el t\u00f2pic que les tribus prehist\u00f2riques n\u00f2mades, que vivien del que ca\u00e7aven i recollien fruits i vegetals, fossin tribus que vivien en la mis\u00e8ria. De fet, la pen\u00faria i les malalties van comen\u00e7ar quan l’home es va establir en un lloc fix: les seves deixalles vora les poblacions van ser l’origen de putrefacci\u00f3, rates i malalties i l’augment de poblaci\u00f3, propiciat pel sedentarisme, el va portar a haver de treballar m\u00e9s i m\u00e9s per poder alimentar la seva fam\u00edlia. Aix\u00ed fins que va arribar la revoluci\u00f3 industrial.<\/p>\n
Les societats ca\u00e7adores recol\u00b7lectores han de ser n\u00f2mades per acoblar-se al canvi d’estacions i per deixar que el territori es recuperi de la ca\u00e7a. Aix\u00f2 comporta una cosa essencial: no poden acumular massa coses ni poden tenir massa fills perqu\u00e8 han de caminar pel trasllat i ho han de portar a coll. Aix\u00ed, els repugna tenir m\u00e9s d’una pe\u00e7a de la mateixa cosa, car si els manca s\u00f3n capa\u00e7os de trobar-ne o fabricar-ne una d’igual.<\/p>\n
L’home prehist\u00f2ric era frugal en un m\u00f3n abundant, per la qual cosa es desprenia de preocupacions materials, sense el sentit de la possessi\u00f3, amb un sentit embrionari de la propietat. I pel que fa a l’alimentaci\u00f3? Aix\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s sorprenent despr\u00e9s dels estudis fets en diverses tribus arreu del m\u00f3n. El temps que els homes de les tribus dediquen a ca\u00e7ar s’estima entre 3 i 5 hores di\u00e0ries de mitjana. La resta del dia l’ocupen a dormir, a badar, a estar amb els amics i la fam\u00edlia. Avui ja es pot provar que els pobles ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors treballen menys que nosaltres i que, lluny de ser una feina cont\u00ednua, la cerca del menjar \u00e9s per ells una activitat intermitent, jugant amb plaers abundants, dormint m\u00e9s durant el dia, per persona i any, que qualsevol altre tipus de societat.<\/p>\n
Una societat de l’abund\u00e0ncia \u00e9s aquella en la que totes les necessitats materials de la gent s\u00f3n f\u00e0cilment satisfetes. Hi ha dues vies possibles per procurar l’abund\u00e0ncia. Una pot ser satisfer les necessitats produint molt, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser desitjant poc. Per tant, les necessitats de l’home s\u00f3n immenses, dir\u00edem que infinites, mentre que els seus mitjans s\u00f3n limitats i coneguts. Es pot escur\u00e7ar la difer\u00e8ncia entre fins i mitjans amb el recurs a la productivitat industrial fins que les necessitats urgents estiguin satisfetes. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 una aproximaci\u00f3 que en podr\u00edem dir \u00abZen\u00bb que diu que les necessitats materials de l’home s\u00f3n finites i poc nombroses, amb els mitjans t\u00e8cnics invariables apropiats a les necessitats. Amb aquesta estrat\u00e8gia Zen un poble pot gaudir d’una abund\u00e0ncia material sense fi amb un nivell de vida baix. Aix\u00f2 \u00e9s el que feien els ca\u00e7adors: amb prodigalitat, la propensi\u00f3 a consumir d’un cop tots els seus estocs, com si els b\u00e9ns d’aquest m\u00f3n baixessin del cel. Ignorant l’obsessi\u00f3 de la raresa que caracteritza l’economia de mercat, les economies de la ca\u00e7a poden sobreviure sistem\u00e0ticament en l’abund\u00e0ncia.<\/p>\n
L’observaci\u00f3 de les tribus ca\u00e7adores recol\u00b7lectores pot ser \u00fatil a l’hora de trobar la soluci\u00f3 al nou model econ\u00f2mic que vindr\u00e0. En una societat on l’abund\u00e0ncia \u00e9s a l’abast, on el menjar \u00e9s relativament assequible d’adquirir, on sabr\u00edem generar habitatge a preu assequible, per qu\u00e8 cal continuar a aconseguir m\u00e9s i m\u00e9s objectes i andr\u00f2mines que a la fi no sabem on posar, inventant fins i tot el nom dels objectes \u00abpongo\u00bb…<\/p>\n