Amb el desplegament de les energies renovables torna a ser de consideraci\u00f3 el concepte de costos externs. Per exemple, en la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica amb carb\u00f3, a m\u00e9s dels costos de l’operaci\u00f3 com la compra del carb\u00f3, l’amortitzaci\u00f3 de la maquin\u00e0ria, els salaris dels treballadors i altres components, cal tenir en compte els efectes del sofre dels fums que corrouen tot el que troben (vegetals, animals, b\u00e9ns f\u00edsics) i tamb\u00e9 els efectes hivernacle dels gasos. Normalment l’economia no afegeix els costos externs als costos interns ni als preus, que no els tenen en compte. La tend\u00e8ncia \u00e9s cada vegada m\u00e9s a introduir-los en l’economia, per exemple amb la taxa de CO2.
\nQui t\u00e9 m\u00e9s experi\u00e8ncia en aix\u00f2 \u00e9s l’ACA. Si prens aigua del riu o d’un pou cal pagar un c\u00e0non i tornar l’aigua al riu amb una m\u00ednima qualitat. Per tot el que passi d’aquesta qualitat l’ag\u00e8ncia cobra el que costaria deixar-la com cal, aplica el cost que caldria per netejar l’aigua amb un rec\u00e0rrec. Tamb\u00e9 s’aplica una pol\u00edtica semblant amb els residus s\u00f2lids, pagant el cost de la seva eliminaci\u00f3. Amb els gasos hi ha un control semblant per\u00f2 nom\u00e9s a les grans instal\u00b7lacions.
\nEl concepte de costos externs pret\u00e9n resoldre la injust\u00edcia que una acci\u00f3 d’un individu perjudiqui a un tercer. Per exemple, si contamines el riu i desapareixen els peixos, el perjudicat pot ser el pescador al qual caldria compensar. No \u00e9s f\u00e0cil establir les compensacions, perqu\u00e8 no hi ha nom\u00e9s un pescador, hi ha la biodiversitat fluvial, pobles i empreses riu avall que necessiten l’aigua per beure o per la seva activitat professional i tamb\u00e9 es veuen perjudicades.
\nEn la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica fa molts anys que es fa el debat i hi ha un munt de bibliografia que explica el cost de cada tecnologia, essent les m\u00e9s afavorides la hidr\u00e0ulica, l’e\u00f2lica, la fotovoltaica i la nuclear, encara que en aquesta no s’avalua el cost de l’eliminaci\u00f3 dels residus radioactius durant centenars d’anys. Una part important del concepte \u00e9s el del b\u00e9 com\u00fa. \u00c9s a dir, la proporcionalitat entre el perjudici que es fa a pocs individus i el guany que hi ha per a la comunitat. Un exemple clar \u00e9s el dels pantans, sovint criticats. Un pant\u00e0 nega una part de territori, una vall on hi ha cases, conreus i vida. Sovint hi ha gent que critica el pant\u00e0 de Sau perqu\u00e8 va inundar el poble. Els perjudicats van ser compensats amb altres propietats equivalents, menys emocionals aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 el guany \u00e9s que 4 milions de persones poden beure aigua. I el mal al riu \u00e9s brutal, extraient 8 m3\/s d’aigua i deixant-ne sovint menys de 1 m3\/s per les necessitats de la conca fins al mar. Un dia vaig calcular que aix\u00f2 suposa la p\u00e8rdua de valor afegit potencial de 0,8 milions cada hora, uns 7.000 milions a l’any que la metr\u00f2poli de Barcelona no compensa a les comarques del Ter. No cal dir que, amb la pell fina d’avui dia, seria impensable que es pugu\u00e9s executar una infraestructura com el pant\u00e0 de Sau.
\nEls costos externs tamb\u00e9 s’han d’avaluar a l’hora d’estudiar la implantaci\u00f3 de parcs solars i e\u00f2lics. Sobre l’e\u00f2lic, els alemanys van arribar a la conclusi\u00f3 que la p\u00e8rdua de valor dels b\u00e9ns a una dist\u00e0ncia inferior a 2 km del parc hauria de ser del 7% a contrapesar. Aix\u00f2 hauria de resoldre qualsevol discussi\u00f3 de compensaci\u00f3. Sobre els parcs solars no hi ha la mateixa pauta pel fet que l’impacte visual no \u00e9s tan extens. El criteri que se segueix a Catalunya \u00e9s el lloguer del terreny per 25 o 40 anys. Per\u00f2 ara han aparegut pel mig multitud de patrons diferents dels costos externs, com \u00e9s si el terreny \u00e9s idoni per activitat agr\u00edcola o no, i altres criteris purament arbitraris que difereixen segons cada cas. Per exemple, hem vist com en les raons per negar un parc e\u00f2lic s’arriba a dir que el parc no est\u00e0 dintre l’espai de Natura 2000… per\u00f2 que est\u00e0 a prop d’ell, a 200 m, o que la rasa de la l\u00ednia soterrada d’evacuaci\u00f3 passa pel bosc. Es tomben gaireb\u00e9 tots els projectes de parcs solars perqu\u00e8 ocupen superf\u00edcies agr\u00e0ries, argumentant que la sobirania aliment\u00e0ria \u00e9s m\u00e9s important que la sobirania energ\u00e8tica.
\nAlg\u00fa ha de posar seny a aquest desgavell. No \u00e9s cert que tots els camps conreats serveixin per a aliment hum\u00e0. Des de Girona fins a Moll\u00f3 tots els camps es dediquen a menjar animal, una inefic\u00e0cia aliment\u00e0ria descomunal. I no parlem de les superf\u00edcies de sec\u00e0 on normalment no s’hi produeix res. Impedir el desplegament renovable amb aquests arguments, quan pr\u00e8viament ja hi ha la prohibici\u00f3 (no s\u00e9 per qu\u00e8) de posar-ho en espais Natura 2000 o en PEINs, fa pudor de batalletes entre la conselleria d’Agricultura amb la de Medi Ambient, o simplement que els funcionaris i els pol\u00edtics que han de prendre aquestes decisions no tenen el concepte de relativitat i proporcionalitat adients, que nom\u00e9s miren el seu negociat sense contemplar el b\u00e9 com\u00fa. De 15 parcs fotovoltaics a Catalunya se n’han tombat 9 fins ara, fent veure clarament que no ser\u00e0 possible assolir els 10.000 MW fotovoltaics que caldria tenir el 2030. En aquest moment ja puc sentenciar que el desplegament renovable a Catalunya ser\u00e0 un frac\u00e0s. Govern de la Generalitat: deixeu de fixar objectius fins que no resolgueu la maquin\u00e0ria gripada de la vostra administraci\u00f3. Llegeixo el Pla de Reactivaci\u00f3 Econ\u00f2mica i protecci\u00f3 social i no tinc clar si riure o plorar. No ho havia dit mai amb tanta claredat: la mediocritat d’algunes persones que prenen decisions a la Generalitat \u00e9s extraordin\u00e0ria. Marxeu i deixeu que entrin recanvis amb l’esperan\u00e7a que es pugui reconduir el pa\u00eds.<\/p>\n