Aquests dies he acabat de llegir el llibre Els l\u00edmits del creixement editat en franc\u00e8s el 2012, una traducci\u00f3 del llibre original en angl\u00e8s del 2004. Aquest llibre \u00e9s la tercera actualitzaci\u00f3 del treball de 3 investigadors del MIT des del 1972 passant per 1992. S’hi explica el seu model matem\u00e0tic World3 per fer veure que el m\u00f3n no t\u00e9 soluci\u00f3 si continua amb el creixement de poblaci\u00f3 i d’\u00fas de mat\u00e8ries primeres com ho fa ara.<\/p>\n
Per explicar el que significa un creixement exponencial de qualsevol cosa, posa un exemple que avui \u00e9s molt adient. Una persona t\u00e9 una bassa de certes dimensions en la qual un dia veu cr\u00e9ixer un nen\u00fafar. Aquesta planta t\u00e9 una capacitat de reproduir-se de forma que es dobla cada dia. Ell pensa que haur\u00e0 de fer alguna cosa abans que la bassa no s’hagi ocupat completament pels nen\u00fafars. Al cap de 30 dies t\u00e9 tota la superf\u00edcie plena de plantes que tapen l’aigua. Es pregunta, quants dies haurien d’haver passat per tenir la bassa ocupada a la meitat? La resposta \u00e9s 29 dies. El dia abans de ser la bassa plena, el nen\u00fafar ocupava la meitat de la superf\u00edcie i en nom\u00e9s un dia va enllestir la totalitat.<\/p>\n
Aquest exemple avui ve al cas amb el virus, un fenomen geom\u00e8tric, exponencial. Les decisions depenen de si es prenen un dia o l’endem\u00e0 perqu\u00e8 tinguin \u00e8xit i arribin a temps. Estem acostumats a fen\u00f2mens lineals on la nostra ment associa el temps a una evoluci\u00f3 lenta i no entenem els fets exponencials. Aix\u00f2, i la dificultat de prendre decisions greus, ens porta sempre a arribar tard.<\/p>\n
El llibre no parla de virus, parla dels factors que als tres autors els sembla que acabaran amb el benestar del m\u00f3n. Un dels factors que m\u00e9s explica \u00e9s com la tecnologia \u00e9s la religi\u00f3 de la nostra societat, aixoplugant-nos-hi cada vegada que hi ha un problema, moviment que no fa m\u00e9s que despla\u00e7ar el contratemps m\u00e9s endavant si no es prenen altres mesures. Per exemple, amb les dificultats de tra\u00e7abilitat del virus que hi ha avui dia, sobretot en els joves, el seguiment per Bluetooth de les dist\u00e0ncies m\u00ednimes entre tel\u00e8fons m\u00f2bils permetria anar molt i molt m\u00e9s lluny en la persecuci\u00f3 i la tra\u00e7abilitat del virus. \u00c9s impensable que en un espai l\u00fadic alg\u00fa recordi que va estar a mig metre d’un altre que estava contagiat. O b\u00e9 es tanquen els espais l\u00fadics, o b\u00e9 hem de permetre que la tecnologia ens ajudi. Si no s’ha adoptat aquesta soluci\u00f3 \u00e9s per la por a perdre la privacitat, per la qual cosa caldria explicar b\u00e9 per qu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, donant seguretat que les dades de contactes entre m\u00f2bils no escaparan dels arxius on es troben cap a altres fins. Crec que Apple i Google est\u00e1n en condicions de fer-ho. Som capa\u00e7os de buscar Pokemons i no podem perseguir virus?<\/p>\n
Deia que la tecnologia permet despla\u00e7ar el problema cap a m\u00e9s endavant. \u00c9s el que tamb\u00e9 faran els f\u00e0rmacs que es vagin trobant, tant els pal\u00b7liatius de la malaltia com les vacunes que arribin. Com que no confiem gaire en la tecnologia, la reacci\u00f3 de la nostra societat \u00e9s la d’improvisar, ara restringeixo el tr\u00e0nsit aqu\u00ed, ara no deixo sortir la gent d’all\u00e0… per\u00f2 sempre arribant un dia tard. Est\u00e0 clar que divendres els barcelonins no havien de sortir de la ciutat cap a les seves segones resid\u00e8ncies, per\u00f2 no es va ser prou valent per restringir-ho. La setmana vinent ser\u00e0 tard.<\/p>\n
Mentre llegia el llibre i escoltava les not\u00edcies del virus anava fent correlaci\u00f3 entre uns arguments i altres. La trama principal del llibre \u00e9s l’esgotament de les mat\u00e8ries primeres que portaran a un augment de preus de tots els productes i serveis, que faran que l’economia caigui de forma notable. \u00c9s manifest que la previsi\u00f3 ha fallat des que la van idear el 1972. No hi ha hagut esgotament de petroli tot i haver crescut la demanda 2 vegades des de llavors. Al seu costat ha aparegut el canvi clim\u00e0tic degut a l’\u00fas de combustibles f\u00f2ssils que ser\u00e0 el fre que caldr\u00e0 activar. Per\u00f2 mentre llegia m’he preguntat si no era la pand\u00e8mia el fre definitiu d’una economia global desbocada. Ara ja veiem que els vols low cost no es recuperaran, que no anirem a Jap\u00f3 de viatge, que no vindran turistes xinesos a Barcelona, que els de Girona no anirem a petites reunions a Barcelona, que anirem menys a les botigues a comprar… \u00e9s a dir, els canvis d’h\u00e0bits propiciats per la pand\u00e8mia tindran com a conseq\u00fc\u00e8ncia una limitaci\u00f3 al despla\u00e7ament f\u00edsic de les persones i per tant en l’\u00fas dels combustibles f\u00f2ssils. Ara cal veure quan tindrem resolta la pand\u00e8mia i considerar si darrere aquesta no en vindr\u00e0 una altra. Si realment la mobilitat mundial queda frenada s’haur\u00e0 resolt de forma notable el risc de contagi entre pa\u00efsos, per\u00f2 ens quedaran els nostres h\u00e0bits d’estar en contacte proper amb amics i gent del nostre tarann\u00e0 en actes socials.<\/p>\n
El cam\u00ed cap a una economia sostenible, objectiu que hem de complir aquest decenni, \u00e9s un cam\u00ed de canvis d’h\u00e0bits i costums, d’introducci\u00f3 de noves tecnologies en energies renovables, per\u00f2 tamb\u00e9 en controls socials, de fre de l’especulaci\u00f3 financera i de l’endeutament i de posar l’objectiu a minimitzar recursos enlloc d’augmentar la producci\u00f3.<\/p>\n
\u00c9s un plantejament que exigeix anticipar els esdeveniments i fugir de la improvisaci\u00f3 a la qual estem acostumats. Com que s\u00f3c esc\u00e8ptic de la nostra capacitat d’anticipar, anirem rebent patacades que ens aniran obligant a fer el cam\u00ed. Com m\u00e9s fortes siguin, m\u00e9s benestar perdrem en el transcurs. Est\u00e0 a la nostra m\u00e0 rectificar.<\/p>\n