Cada dimarts surt el preu dels mercats mundials de cel\u00b7lulosa. Hi ha tres mercats: el xin\u00e8s, l’europeu i l’americ\u00e0. L’experi\u00e8ncia ens diu que el que mana \u00e9s el mercat xin\u00e8s (gran importador de cel\u00b7lulosa i gran exportador de paper), i que fins i tot va lleugerament m\u00e9s avan\u00e7at. Si el mercat xin\u00e8s es mou, al cap de poques setmanes els altres mercats tamb\u00e9 el segueixen. La seva observaci\u00f3 m’indica l’estat de l’economia, tamb\u00e9 en aquest moment incert i de dif\u00edcil interpretaci\u00f3. Doncs b\u00e9, el mes d’octubre de l’any passat el mercat a Xina havia tocat fons. Ara faltava esperar el moment de la pujada, una prova del retorn a una normalitat anterior. Dimarts, enlloc de pujar, per primera vegada en vuit mesos, el preu va tornar a baixar. Reconec que vaig quedar astorat perqu\u00e8 esperava un moviment contrari. Que el preu baixi indica que les coses aniran a pitjor, que la crisi est\u00e0 lluny de ser resolta a escala mundial.
\nAfortunadament, dimecres Seat va fer p\u00fablic que invertir\u00e0 5.000 milions en el desenvolupament del cotxe el\u00e8ctric. \u00c9s la millor not\u00edcia econ\u00f2mica de l’any. Fa molts mesos vaig proposar un pla de transici\u00f3 energ\u00e8tica basat en el lideratge el\u00e8ctric de Seat amb la sin\u00e8rgia de la resta d’empreses i administraci\u00f3 catalanes. Proposava una ajuda suplement\u00e0ria de la Generalitat a la compra del cotxe el\u00e8ctric i a la moto el\u00e8ctrica, aix\u00ed com un pla per desenvolupar els 750.000 punts de c\u00e0rrega que necessitarem a Catalunya. Si aprofitem l’embranzida de Seat les altres empreses seguiran el referent. Cal produir diferent de com ho fem ara, aquesta \u00e9s la direcci\u00f3 i Seat s’ha avan\u00e7at marcant el cam\u00ed.
\nEn canvi, dijous em van explicar que l’empresa portuguesa fabricant de paper fotoc\u00f2pia m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb un mili\u00f3 de tones anuals de producci\u00f3 i vendes a 118 pa\u00efsos, ha aturat la meitat de la producci\u00f3 per manca de comandes. Pel que sembla, una cosa semblant ha passat a un important fabricant de Saragossa, amb una producci\u00f3 propera a un mili\u00f3 de tones de paper per a caixes de cartr\u00f3, amb aturades parcials. I, m\u00e9s a prop, la f\u00e0brica de Sant Joan les Fonts viu moments dif\u00edcils.
\nJo no he canviat els meus h\u00e0bits de consum. Llavors, on s’ha perdut tanta producci\u00f3, qui ha deixat de consumir? I encara, si podem viure amb aquesta producci\u00f3, per qu\u00e8 hem de consumir en exc\u00e9s?
\nLa resposta la trobarem observant el model econ\u00f2mic que tenim. Fa un segle que s’ha associat benestar amb millora de la productivitat, la qual cosa genera creixement. S’afavoreix la productivitat del capital (els guanys per diner invertit) i la productivitat del treball (la producci\u00f3 per persona). Per fer tot aix\u00f2 s’ha oblidat la tercera pota de la productivitat, la de les mat\u00e8ries primeres. \u00c9s a dir, per satisfer el capital i les rendes del treball s’ha actuat de forma esbojarrada extraient m\u00e9s mat\u00e8ries primeres perqu\u00e8 eren les \u00faniques que no es podien queixar. El resultat ha estat l’esgotament de molts recursos (aigua, s\u00f2l, minerals, combustibles, boscos tropicals, clima…) perqu\u00e8 es necessitaven per augmentar la productivitat de l’economia, per fer-la cr\u00e9ixer en consum obtenint economies d’escala. I, encara m\u00e9s, per fer-ho s’ha hagut d’entrar en una espiral de deute perpetu, gastant molt m\u00e9s del que podem consumir.
\nDurant el mes d’agost de l’any passat vaig escriure aqu\u00ed que aquest model econ\u00f2mic havia arribat a la fi, amb anys on els bancs centrals imprimien m\u00e9s i m\u00e9s moneda per fer que l’economia creixi. Ara, quan ja s’ha aturat, deia, la sola mesura possible \u00e9s l’Helicopter Money, injectar directament diners a la butxaca del contribuent. Encara no ho hem fet. Si a l’agost avisava que l’economia entrava en crisi, imagineu el que tenim ara quan tot s’est\u00e0 aturant.
\nAl m\u00f3n li sobra producci\u00f3, i \u00e9s per aqu\u00ed on cal actuar. No serveix de res injectar sumes enormes de recursos en tornar a fer rodar la m\u00e0quina econ\u00f2mica si es mantenen els mateixos errors. Cal actuar per corregir la tend\u00e8ncia. La famosa taxa sobre el CO2 \u00e9s el mecanisme m\u00e9s important perqu\u00e8 actua sobre l’origen dels combustibles f\u00f2ssils, \u00e9s una acci\u00f3 per millorar la productivitat energ\u00e8tica. Actuar sobre el consum del s\u00f2l (l’especulaci\u00f3 del terreny), sobre el consum d’aigua, sobre el consum d’energia f\u00f2ssil, sobre el consum de minerals (ferro, ciment, alumini), sobre vegetals (boscos, cereals, soja, palma), \u00e9s la millor manera de donar la volta al problema. En canvi, ara l’economia penalitza el valor afegit amb l’impost de l’IVA, quan el benestar prov\u00e9 del valor afegit que som capa\u00e7os de desenvolupar amb la cultura, la tecnologia i la organitzaci\u00f3, no pas de la productivitat.
\nAquest error de confondre la productivitat del valor afegit en la generaci\u00f3 de benestar, no \u00e9s na\u00eff, \u00e9s un error premeditat pel gran capital. La globalitzaci\u00f3 ha estat la culminaci\u00f3 d’aquest error, el guany final del capital, invertint deslocalitzant la producci\u00f3, amagant tots els impostos, i escanyant la productivitat del treball, abaixant permanentment el cost laboral. No ens n’hem adonat perqu\u00e8 ens han anestesiat amb el consum continu i ens han portat a ser presoners d’estructures que exigeixen un creixement r\u00e0pid que ara no podr\u00e0 ser.
\nLa covid-19 ens haur\u00e0 fet despertar de l’anest\u00e8sia, fent-nos veure que cal modificar la gesti\u00f3 de l’economia, deixant de seguir els par\u00e0metres que ten\u00edem fins ara i no eren adequats.<\/p>\n