Des que va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia del coronavirus va quedar clar que ens esperava una crisi econ\u00f2mica al seu darrere. En el meu article de 20 de mar\u00e7 apuntava a una aturada de l’economia de 40 dies, i la setmana seg\u00fcent citava una possible soluci\u00f3 basada en l’Helic\u00f2pter Money que hauria d’haver posat en pr\u00e0ctica el BCE. Tot ha quedat superat. No hi ha hagut resposta r\u00e0pida per refer l’economia i el per\u00edode d’aturada ha estat de 90 dies sense aixecar encara el cap. Per tant, l’impacte de la crisi ser\u00e0 molt m\u00e9s alt del que es podia pensar al principi, de tal manera que no podem preveure quan ser\u00e0 la fi.
\nLa crisi econ\u00f2mica no \u00e9s nom\u00e9s un problema que afecta el mercat local de Catalunya o Espanya. Tamb\u00e9 afecta els mercats d’exportaci\u00f3, siguin els del nord d’\u00c0frica, Nord i Sud-am\u00e8rica o Europa. El m\u00f3n continua sense arrencar amb el risc que els mals per manca d’oxigen a l’economia provoquin danys irreversibles en la seva estructura.
\nTots els pa\u00efsos veuen aix\u00f2, per la qual cosa el que tothom pret\u00e9n \u00e9s recuperar la normalitat convivint amb el virus. Alguns pa\u00efsos ho han fet des del principi, com Su\u00e8cia, que va decidir no confinar la gent i apel\u00b7lar a la responsabilitat de la ciutadania. El resultat \u00e9s una afectaci\u00f3 de 3.540 casos per cada mili\u00f3 d’habitants amb 423 morts per cada mili\u00f3. Un altre pa\u00eds que ha dubtat ha estat el Regne Unit, que va tardar a prendre mesures contundents. El resultat \u00e9s el de 3.966 casos per mili\u00f3 i 558 morts per mili\u00f3. Estats Units va desconfinar molt r\u00e0pidament per evitar m\u00e9s efectes sobre l’economia amb una afectaci\u00f3 de 5.346 casos per mili\u00f3 i 312 morts per mili\u00f3. Brasil tamb\u00e9 es va resistir a fer els deures de forma estricta amb el resultat fins ara de 758 infectats per mili\u00f3 i 46,5 morts per mili\u00f3. Si ara mirem els pa\u00efsos que han fet un confinament estricte, veurem que a Espanya l’\u00edndex de contagiats \u00e9s de 6.096 per mili\u00f3 i 580 morts per mili\u00f3. A It\u00e0lia els \u00edndexs s\u00f3n de 3.832 persones per mili\u00f3 i 548 morts per mili\u00f3, mentre que a Fran\u00e7a els \u00edndexs s\u00f3n de 2.854 afectats per mili\u00f3 i de 439 morts per mili\u00f3.
\nObservant aquests n\u00fameros podem veure que el pa\u00eds m\u00e9s mal parat \u00e9s Espanya, amb m\u00e9s contaminats i morts que a It\u00e0lia o que a Gran Bretanya, amb la qual cosa cal concloure que no s’han fet les coses prou b\u00e9, amb la manera de fer de sempre del pa\u00eds: una improvisaci\u00f3 cont\u00ednua, prenent decisions que despr\u00e9s s’han de corregir i aix\u00ed anar avan\u00e7ant. Tinc memoritzada la conversa amb un president d’una gran empresa sueca arran de la inversi\u00f3 de 300 milions en una f\u00e0brica als voltants de Madrid el 2006: aqu\u00ed no hi ha la planificaci\u00f3 que tenen els projectes suecs. Aquella f\u00e0brica va ser tancada el 2016.
\nQue no arrenquin el turisme i els serveis en aquest moment \u00e9s un greu problema per al pa\u00eds. Recordo una xifra que he escrit en articles anteriors: el turisme t\u00e9 un pes del 12,3% a Catalunya amb un factor multiplicador d’1,8 a 2,5, la qual cosa vol dir que pot ser que el pes real sigui del 34% sobre l’economia. Per cada treballador que deixa de treballar a turisme n’hi ha 2,5 que ho fan en la distribuci\u00f3 de begudes, en la preparaci\u00f3 d’aliments, en les bugaderies, en la fabricaci\u00f3 de consumibles… Espanya venia reduint l’atur des que va tocar sostre el febrer de 2013, quan va arribar als 5 milions d’aturats, que es van anar reduint fins a tocar terra el mes de juliol amb 3 milions. Hem entrat a la pand\u00e8mia amb 3,2 milions i aquesta setmana hem arribat a 3,8 milions, per\u00f2 amb 3,4 milions de treballadors afectats per ERTO, la qual cosa vol dir que \u00e9s molt probable que a final d’any una part d’aquests quedin definitivament a l’atur i aquest arribi a 5,5 milions d’aturats, que sobrepassarien el sostre de 2013.
\nSi el 2013 l’atur va comen\u00e7ar a baixar va ser perqu\u00e8 el saldo comercial de b\u00e9ns i serveis entre Espanya i l’exterior va ser positiu de 26.000 milions cada any des de l’any 2014 fins al 2019. Com que el saldo de b\u00e9ns \u00e9s sempre negatiu degut a la importaci\u00f3 de combustibles, van ser el turisme i els serveis el que va possibilitar aquest flux positiu cap a Espanya, amb una aportaci\u00f3 de 42.000 milions d’euros anuals. L’impacte sobre l’economia espanyola sembla prou evident.
\nAix\u00ed que les actuacions dels nostres governants han estat centrades en com sortir de la pand\u00e8mia del coronavirus prioritzant la salut dels ciutadans. La salut econ\u00f2mica no es pot restaurar fins que les persones estiguin segures fent les seves activitats di\u00e0ries. Cal veure, per\u00f2, que els riscos per a la salut i per a l’economia van de forma conjunta, car en calcular els riscos de tenir l’economia oberta hem de comprendre tamb\u00e9 els costos de continuar tancats, que en algun moment es convertiran en m\u00e9s del que el pa\u00eds pot suportar.
\n\u00c9s urgent engegar l’economia amb la seva totalitat prenent totes les precaucions que ens diuen: mascaretes, dist\u00e0ncia social i rentat de mans. Per\u00f2 ho ha de fer tothom, els funcionaris i treballadors de grans empreses que estan confinats tamb\u00e9. \u00c9s urgent que tothom retorni al seu lloc de treball i engegui el consum. Un concessionari m’ha dit aquesta setmana que dues persones que cobren de l’Estat volen comprar dos cotxes per\u00f2 que s’esperen. Em preguntava, a qu\u00e8 esperen? El col\u00b7lectiu de gent que cobra de l’Estat \u00e9s el que per responsabilitat social ha de consumir i engegar la m\u00e0quina de l’economia. Si no es fa pot arribar un dia que tampoc cobrin. Cal una acci\u00f3 de control de la pand\u00e8mia, aix\u00ed com un moviment c\u00edvic que obligui els que no fan deures a fer-los.<\/p>\n