Diumenge passat va acabar la convenci\u00f3 ciutadana pel canvi clim\u00e0tic que es va fer a Par\u00eds. La convenci\u00f3 va comen\u00e7ar el 4 d’octubre de 2019 amb 150 persones elegides a l’atzar de forma que representessin amb precisi\u00f3 la pluralitat de la societat francesa. Aquesta era la resposta del president de Fran\u00e7a, Emmanuel Macron, a la crisi dels gillets jaunes arran de la protesta per l’augment de la taxa de carboni que apujava el preu dels combustibles. Durant 7 caps de setmana repartits en tots aquests mesos, afectats finalment per la pand\u00e8mia, els 150 membres de la convenci\u00f3 han debatut i treballat les mesures per reduir l’efecte hivernacle de la societat. En les seves trobades han sigut assistits per t\u00e8cnics i especialistes en diferents mat\u00e8ries. Hi van participar des de Nicolas Hulot fins al mateix president, el qual es va comprometre a adoptar les conclusions de la convenci\u00f3.
\nLa import\u00e0ncia que la convenci\u00f3 t\u00e9 per a nosaltres \u00e9s evident, car la societat espanyola copia sovint els desenvolupaments socials de Fran\u00e7a. Per\u00f2 el fet que aquesta convenci\u00f3 tingui conclusions que parteixen del malestar dels ciutadans que no volen pagar m\u00e9s impostos \u00e9s una experi\u00e8ncia que miraran en detall tots els governs. En definitiva, la convenci\u00f3 proposa un nou model de canvi en profunditat de la societat per respondre a la crisi clim\u00e0tica. Exposar\u00e9 les principals conclusions votades pels 150 participants.
\nA proposta de Nicolas Hulot la convenci\u00f3 ha suggerit modificar el pre\u00e0mbul de la constituci\u00f3 francesa per precisar que \u00abla conciliaci\u00f3 de drets, llibertats i principis no pot comprometre la preservaci\u00f3 del medi ambient, patrimoni com\u00fa de la humanitat\u00bb. A m\u00e9s, volen afegir a l’article primer que \u00abla Rep\u00fablica garanteix la preservaci\u00f3 de la biodiversitat, del medi ambient i lluita contra la desregulaci\u00f3 clim\u00e0tica\u00bb. Proposen la creaci\u00f3 d’un Defensor del Medi ambient.
\nDespr\u00e9s d’un debat intens van aprovar reduir la velocitat de les autopistes de 130 a 110 km\/h per reduir les emissions un 20% aix\u00ed com augmentar el fons pel finan\u00e7ament de pistes ciclables de 50 a 200 milions d’euros anuals. Aix\u00ed mateix proposen prohibir a partir del 2025 la comercialitzaci\u00f3 de vehicles nous amb emissions superiors a 110 g CO2\/km, instaurar cr\u00e8dits a zero inter\u00e8s per la compra d’un cotxe net, augmentar les bonificacions pels vehicles poc contaminants aix\u00ed com penalitzar molt intensament els que contaminen. Tamb\u00e9 proposen limitar despla\u00e7aments de treballadors i funcionaris, instaurant un dia de teletreball a la setmana. Desitgen augmentar l’\u00fas del tren abaixant l’IVA dels bitllets del 10% al 5,5%, o b\u00e9 invertint massivament en les infraestructures i reduint la circulaci\u00f3 de camions, permetent un increment del tren i, finalment, desitgen limitar els \u00abefectes nefastos\u00bb del transport aeri, eliminant de forma progressiva des d’ara fins al 2025 els vols interiors, on hi hagi una alternativa baixa de carboni satisfact\u00f2ria en preu i en temps, en trajectes de menys de 4 hores. Volen prohibir la construcci\u00f3 de nous aeroports i l’extensi\u00f3 dels existents i refor\u00e7ar la taxa quilom\u00e8trica sobre els avions creada el 2019 jutjada massa feble per tenir un efecte dissuasiu.
\nPel que fa als habitatges, van votar la obligaci\u00f3 de la renovaci\u00f3 energ\u00e8tica total dels habitatges des d’ara fins al 2040 per assolir nivells de rendiment energ\u00e8tic A o B proposant el canvi de les calderes de gasoil i carb\u00f3 abans de 2030, desplegar una xarxa de finestretes \u00faniques pels permisos, formar a professionals de la rehabilitaci\u00f3 i posar a disposici\u00f3 un sistema d’ajudes a la renovaci\u00f3 (cr\u00e8dits i subvencions) amb c\u00e0rregues properes a zero pels m\u00e9s desfavorits. En l’\u00e0mbit p\u00fablic proposen prohibir escalfar les terrasses, l’enllumenat dels magatzems a la nit i modular l’enllumenat p\u00fablic. Inciten a no sobrepassar una temperatura de 19\u00ba en edificis privats i p\u00fablics i a renunciar la climatitzaci\u00f3 per sota de 30\u00baC.
\nPel que fa a la transformaci\u00f3 total de l’a\u00adparell de producci\u00f3 proposen augmentar la vida dels productes i fomentar l’ecoconcepci\u00f3 de forma que abans del 2023 tots els productes fabricats a Fran\u00e7a hauran de poder ser reparats, el reciclatge de tots els objectes en pl\u00e0stic ser\u00e0 obligatori i els pl\u00e0stics d’un sol \u00fas seran suprimits el 2023. Pro\u00adposen orientar les inversions en direcci\u00f3 als objectes verds innovadors. Les empreses que reparteixin m\u00e9s de 10 milions d’euros en dividends estaran obligades a contribuir amb el 4% dels dividends a la transici\u00f3 ecol\u00f2gica. Pel que fa a les energies renovables es fomenta la participaci\u00f3 dels ciutadans, empreses i col\u00b7lectivitats locals a tenir projectes d’energia renovable, aix\u00ed com el desenvolupament de l’autoconsum.
\nPer tal de consumir menys i millor els ciutadans proposen crear la obligaci\u00f3 de visualitzar l’impacte carboni en els productes i serveis, limitar el sobreembalatge i el pl\u00e0stic d’un sol \u00fas desenvolupant la venda a granel, arribant al 50% el 2030 a les grans superf\u00edcies. Finalment proposen la generalitzaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 ambiental i del desenvolupament sostenible en l’escola i la modificaci\u00f3 de la restauraci\u00f3 col\u00b7lectiva, instaurant pr\u00e0ctiques virtuoses com dos menjars vegetarians a la setmana a partir del 2025 i la reducci\u00f3 del malbaratament de menjar col\u00b7lectiu, aix\u00ed com instaurar un 20% menys de carn i productes de llet al plat abans de 2030.
\nAmb les 150 propostes fetes han passat de llarg sobre la taxa de carboni que era el motiu de la convenci\u00f3. \u00c9s de suposar que no s’ha concretat la taxa per la dificultat d’entendre el mecanisme. Haurem de seguir la reacci\u00f3 del govern franc\u00e8s.<\/p>\n