Les crisis sempre s\u00f3n un punt d’inflexi\u00f3 en la manera de viure pel fet que deixen enrere per\u00edodes acomodaticis en qu\u00e8 el confort frena el canvi. Les idees sorgeixen quan hi ha necessitat i la humanitat tendeix a la mandra quan no t\u00e9 cap urg\u00e8ncia. Aix\u00ed \u00e9s com alguns dels canvis que han aparegut durant el confinament quedaran definitivament establerts en la nostra cultura. Les videoconfer\u00e8ncies, el transport en bicicleta i els viatges vacacionals a dist\u00e0ncies m\u00e9s curtes han arribat per quedar-se. Es diu que hem fet un salt de 10 anys. Aqu\u00ed hi haurem d’afegir encara altres canvis, com la modificaci\u00f3 de l’ensenyament o la protecci\u00f3 viral entre nosaltres.<\/p>\n
De tot aix\u00f2 ja n’hav\u00edem parlat. Per\u00f2 durant el mes d’abril ha passat que el confinament ens ha fet veure molt m\u00e9s enll\u00e0. El consum de derivats de petroli durant el mes ha estat de 2.805.568 tones, quan durant el mes d’abril del 2019 va ser de 4.987.598 tones, un 43,7% menys, sobretot basat en la caiguda de consum de gasolina, que ha tingut una baixada del 77,8% i del queros\u00e8 dels avions, amb un descens del 92,9%. El gasoil, utilitzat en el transport per cami\u00f3 i de llarg el combustible m\u00e9s consumit, va tenir una disminuci\u00f3 de 36,2%. Pel que fa al gas el consum va ser lleugerament inferior, anant des de 30.605 GWh fins als 23.777 GWh, un 22,3% menys. L’electricitat tamb\u00e9 va patir una davallada important, des de la demanda d’abril 2019 de 19.514 GWh fins als 16.103 GWh d’enguany, un 17,5% menys. Per\u00f2 aqu\u00ed, en el sistema el\u00e8ctric, aquesta disminuci\u00f3 va tenir efectes m\u00e9s potents que en les altres energies pel fet que el sistema el\u00e8ctric sempre ha d’estar en equilibri entre generaci\u00f3 i demanda. El fet que la demanda m\u00ednima caigu\u00e9s tant com per arribar un dia a un m\u00ednim de 485 GWh, quan la normalitat \u00e9s de 550 GWh, va desmuntar el sistema. Els preus es van ensorrar, les centrals nuclears van haver de baixar la seva producci\u00f3 i el pes de la generaci\u00f3 renovable va pujar considerablement.<\/p>\n
El resultat de tot aix\u00f2 va ser que les emissions de CO2 del mes d’abril fossin les que s’hauran d’assolir d’aqu\u00ed a 10 anys. En efecte, si projectem les emissions de CO2 del mes d’abril a tot l’any a Espanya, s’estalviarien 110,5 milions de tones de CO2. Si la dada anual m\u00e9s recent \u00e9s la de 2018 amb 314,9 MtCO2, vol dir que amb les emissions del mes d’abril la disminuci\u00f3 d’emissions seria del 35,9%, just l’objectiu de la llei pel canvi clim\u00e0tic que s’est\u00e0 debatent al Congr\u00e9s de Madrid.<\/p>\n
Est\u00e0 clar, direu, si s’atura tot \u00e9s f\u00e0cil assolir objectius. \u00c9s evident, per\u00f2 la finestra del mes d’abril mostra que \u00e9s possible arribar a fer els deures al 2030 si passem els cotxes de gasolina a el\u00e8ctrics o sense cotxes, si deixem caure el transport en avi\u00f3 low cost, si passem la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica a renovables i si redu\u00efm el consum de gas en ordres que s\u00f3n raonables d’assolir tant en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic, amb la rehabilitaci\u00f3 d’habitatges, com en l’industrial, amb millores d’estalvi i adaptacions dels productes. Quedar\u00e0 per fer despr\u00e9s del 2030 el transport de mercaderies i millorar la log\u00edstica.
\nLa lli\u00e7\u00f3 del mes d’abril \u00e9s que no hem d’esperar que la tecnologia ens resolgui el canvi clim\u00e0tic, sin\u00f3 que s\u00f3n els canvis d’h\u00e0bits els que faran la feina. La tecnologia ajudar\u00e0, per\u00f2 no ho resoldr\u00e0. No tindrem avions ni cotxes que ens permetran rec\u00f3rrer milers de quil\u00f2metres a preus assequibles sense emetre CO2, per la qual cosa el radi d’acci\u00f3 dels viatges quedar\u00e0 redu\u00eft i el menjar vindr\u00e0 de m\u00e9s a prop, deixant de rec\u00f3rrer 5.000 km fins arribar a la nostra taula. Tot plegat \u00e9s un retorn als anys 70. El consum de derivats de petroli del mes d’abril \u00e9s el mateix que hi havia a l’any 1973 i fins i tot durant els anys 1982-83 amb la crisi econ\u00f2mica d’aquell moment. Pel que fa a les emissions de CO2 del sistema el\u00e8ctric, les dades m\u00e9s llunyanes disponibles s\u00f3n de l’any 1990 i mostren que les emissions han passat des de 0,4 tones CO2 per cada MWh generat fins a 0,1 tCO2\/MWh, una caiguda del 75%.<\/p>\n
Pels nascuts despr\u00e9s dels anys 70 \u00e9s dif\u00edcil imaginar com es vivia en aquells anys, per\u00f2 els que vam n\u00e9ixer abans sabem que es vivia de forma frugal, que el menjar venia de prop, que la roba es canviava quan es feia malb\u00e9, que el cotxe era un luxe, que les vacances es feien a una dist\u00e0ncia inferior als 50 km, que nom\u00e9s es comprava el que es necessitava, que els productes es venien a granel i com a molt te’ls tallaven davant teu… i tot aix\u00f2 permetia que la gent fos feli\u00e7, sense necessitar comprar per satisfer no se sap qu\u00e8.<\/p>\n
Encara hi ha m\u00e9s lli\u00e7ons derivades del mes d’abril: la conviv\u00e8ncia amb els animals salvatges. Aquest mes de cria s’ha pogut observar com els animals han criat m\u00e9s i com s’han apropat als pobles i ciutats. En algun cas, com amb el gall fer i la perdiu blanca, segur que la poblaci\u00f3 haur\u00e0 augmentat, quan estava en risc de desaparici\u00f3. La pregunta \u00e9s, no podr\u00edem fer una veda a alta muntanya cada any el mes d’abril per deixar criar els animals?<\/p>\n
Sigui el que sigui el que fem, les conclusions que hem de sostreure del confinament del mes d’abril s\u00f3n prou importants per imaginar dissenys de futur, posar la mirada en el que f\u00e8iem en els anys 70 per poder arribar a l’any 2030, all\u00f2 del retorn al futur anant pel passat.<\/p>\n