La pand\u00e8mia del coronavirus ha significat una p\u00e8rdua de poder adquisitiu de la renda familiar disponible del 23%, sobretot en \u00e0mbits com l’ensenyament, l’oci i cultura, automoci\u00f3, restaurants, viatges i hotels, i comer\u00e7. La sortida del confinament i el retorn a la normalitat no significar\u00e0 obtenir les condicions anteriors a la crisi. Per exemple, pel 2021 s’espera que el comer\u00e7 no recuperi el 12% que tenia en la distribuci\u00f3 de la renda disponible i es quedi en l’11%, que els hotels passin del 9% al 7%, que els restaurants passin del 8% al 7% i que la p\u00e8rdua definitiva de renda disponible sigui d’un 5%. El retorn a la nova normalitat econ\u00f2mica que ha comen\u00e7at aquest mes de juny ser\u00e0 lent, comen\u00e7ant per la obertura de les oficines, els restaurants, hotels, botigues i escoles. El juliol s’hi afegir\u00e0 el despertar del turisme local, el novembre les fires i congressos i el desembre el turisme internacional. El Nadal ser\u00e0 sobri.
\nPer\u00f2 el que \u00e9s m\u00e9s important \u00e9s que certes coses mai m\u00e9s tornaran all\u00e0 mateix. Avui llegia que Inditex ha decidit tancar 1.200 botigues que eren rendibles perqu\u00e8 ha decidit enfortir la venda per Internet. Alhora, la venda d’oficines es veur\u00e0 alterada pel treball a casa i la venda de cotxes veurem fins on remunta. Com en totes les crisis econ\u00f2miques ens toca repensar l’activitat que fem, tant en l’\u00e0mbit d’estrat\u00e8gia empresarial com en l’\u00e0mbit personal. Vaig insistint aqu\u00ed que una de les coses principals que hem de fer \u00e9s estalviar, abaixar les nostres despeses. Tamb\u00e9 hem dit que una de les formes de crear treball, tot i millorant l’efici\u00e8ncia, \u00e9s la rehabilitaci\u00f3 d’habitatges i edificis, l’estalvi energ\u00e8tic.
\nEl consum d’energia residencial a Catalunya \u00e9s del 28%, per la qual cosa al pa\u00eds tamb\u00e9 li interessa disminuir aquesta partida, car bona part d’aix\u00f2 prov\u00e9 de l’exterior. Abaixar els lloguers dels habitatges ha de ser la primera acci\u00f3 pol\u00edtica del govern actual, per\u00f2 disminuir el consum energ\u00e8tic ha de venir tot seguidament.
\nA Olot fa uns sis anys es va decidir engegar un projecte de rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’habitatges. Aquella decisi\u00f3 es va prendre dins el grup de Social Lab fruit d’una acci\u00f3 de DinamiG, l’ag\u00e8ncia d’innovaci\u00f3 i desenvolupament de la Garrotxa. Aquella decisi\u00f3, en la qual vaig participar juntament amb en Franc Comino i altres, buscava alhora crear treball al sector de la construcci\u00f3, en crisi despr\u00e9s de la fallida immobili\u00e0ria, i millorar el confort i efici\u00e8ncia energ\u00e8tica de les llars. All\u00f2 va significar con\u00e8ixer el programa PACE (Property Assessed Clean Energy) engegat a Calif\u00f2rnia i est\u00e8s a tot EUA i formar part del grup fundador de l’EUROPACE, la r\u00e8plica europea del programa. Aquest fet va permetre liderar el programa europeu, i va mobilitzar una ajuda econ\u00f2mica emmarcada dins el programa Horizon 2020 de la UE.
\nDons b\u00e9, el model d’Olot ja rutlla. Ha estat batejat com HolaDomus i ja interv\u00e9 en 28 casos reals. \u00c9s una de les accions que m\u00e9s m’entusiasmen en el cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica perqu\u00e8 \u00e9s una acci\u00f3 p\u00fablica tangible, allunyada de les bones paraules i intencions. Va al gra, executa i d\u00f3na solucions als ciutadans.
\nEl programa HolaDomus resol moltes de les barreres que tenen els propietaris per reformar un habitatge. Un \u00e9s el recel amb la tecnologia que cal implantar, per exemple si la calefacci\u00f3 ha de ser amb placa solar t\u00e8rmica, geot\u00e8rmia o pellet de fusta. Un altre \u00e9s el desconeixement dels professionals m\u00e9s adients per executar el projecte. Un altre \u00e9s la desconfian\u00e7a en la tramitaci\u00f3 de permisos i com enfocar el finan\u00e7ament. Tot aix\u00f2 ho resol l’equip transversal d’HolaDomus. Els casos m\u00e9s dif\u00edcils s\u00f3n quan hi ha una comunitat de ve\u00efns, pel fet que hi ha diversitat d’opinions i de circumst\u00e0ncies personals i financeres.
\nUn aspecte rellevant del projecte \u00e9s la validaci\u00f3 dels professionals locals per poder executar les obres: actualment a Olot ja s’han validat unes 50 empreses que tenen el problema de la manca de personal qualificat.
\nEls 28 projectes actuals no s\u00f3n pas tots basats en la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica, tot i que es fa igualment. El principal objectiu dels propietaris \u00e9s la modernitzaci\u00f3 de l’habitatge o la millora del confort, cosa que ens diu, clarament, que l’estalvi d’energia i el relat del canvi clim\u00e0tic no han penetrat encara en una societat m\u00e9s o menys avan\u00e7ada com la d’Olot.
\nResoldre la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’habitatges demana una acci\u00f3 potent car a Catalunya hi ha 2 milions d’habitatges que cal reformar a ra\u00f3 de 50.000 cada any. Si l’import mig \u00e9s de 15.000 euros per a cada projecte, estem davant d’una acci\u00f3 de 750 milions anuals. La Generalitat t\u00e9 alguna petita partida d’ajuda pels finan\u00e7aments plurifamiliars que caldr\u00e0 fer de forma continuada en els propers anys.
\nLa rehabilitaci\u00f3 d’habitatges pot donar feina a 20.000 professionals a Catalunya de forma continuada durant 10 anys, fet que haur\u00edem de veure amb molts bons ulls. L’exemple d’HolaDomus cal estendre’l primer a tota la Garrotxa i m\u00e9s endavant a altres ciutats i comarques, definint una pol\u00edtica municipal clara.
\nPorto treballant en estalvi energ\u00e8tic des de l’any 1992, invertint i desenvolupant nous processos i conceptes que ens han fet diferents en el m\u00f3n industrial. La decisi\u00f3 que vam prendre dins aquell grup de Social Lab m’enorgulleix de la mateixa manera: far\u00e0 de la Garrotxa la comarca m\u00e9s sostenible de Catalunya.<\/p>\n