La crisi sanit\u00e0ria del coronavirus ens deixa una altra crisi col\u00b7lateral d’igual fond\u00e0ria: l’econ\u00f2mica. \u00c9s pu\u00adnyent perqu\u00e8 ja venien produint-se canvis profunds en el mercat i el xoc viral els ha accentuat. Dependr\u00e0 de com resolguem la crisi per sortir-ne b\u00e9 o quedar immersos en la mediocritat. Avui va de xifres.
\nEl PIB espanyol el 2019 va ser d’1.397.870 milions d’euros i el pressupost de l’Estat va ser de 472.660 milions dels quals les pensions van ser de 153.864 milions. La recaptaci\u00f3 per impostos \u00e9s de 257.000 milions, dels quals 80.000 milions provenen de l’impost sobre la renda, 24.000 de l’impost de societats, 72.000 de l’IVA, 20.000 d’impostos especials i la resta d’impostos diversos. A excepci\u00f3 dels anys 2004 a 2007, els pressupostos espanyols sempre han tingut d\u00e8ficit, que vol dir que estan en p\u00e8rdua: gasten m\u00e9s del que ingressen. La difer\u00e8ncia s’ha d’anar a buscar amb deute al mercat, deute que any a any va pujant, com si no tingu\u00e9s final. \u00c9s una pilota que es tira endavant i ning\u00fa vol agafar. Durant els anys m\u00e9s recents, el d\u00e8ficit espanyol ha passat dels -2.176 milions de l’any 1980 als -35.195 milions de l’any passat. La xifra m\u00e9s elevada va ser la de l’any 2009, amb -120.576 milions, arribant a ser un -11,28% del PIB.
\nDoncs b\u00e9, el d\u00e8ficit que s’espera que acabi aquest any 2020 \u00e9s de -130.000 milions, i per al 2021 s’espera que sigui encara de -110.000 milions, un -7,9% del PIB. La pregunta que tothom es fa \u00e9s: com es pagar\u00e0 aix\u00f2? No hi ha massa solucions disponibles, cal entendre que, com a pa\u00eds ens hem arru\u00efnat, que som m\u00e9s pobres que abans de la crisi del coronavirus. En Juan Ramon Rallo la setmana passada va fer una aportaci\u00f3 explicant les solucions que proposava Podem. Una era apujar l’IRPF a les rendes m\u00e9s altes amb valors del 47 al 49%. Es recaptarien 328 milions m\u00e9s. Una altra posar un impost a la banca per recuperar el rescat anterior: es recaptarien 1.200 milions. Una altra constituir una taxa covid als m\u00e9s rics per superar la crisi actual: 1.200 milions. Una altra eliminar les SICAV: 350 milions. Una altra instaurar la taxa Tobin per les transaccions internacionals: 850 milions. Si ho sumem tot, aix\u00f2 dona 3.928 milions, molt lluny dels 110.000 milions. Per tant, que no us enganyin: la crisi la superarem essent m\u00e9s austers, retallant i treballant m\u00e9s, no ho farem xiulant i parant el sol. Si tingu\u00e9ssim moneda pr\u00f2pia es resoldria devaluant un 25%, cosa que tamb\u00e9 ens faria m\u00e9s pobres i apujaria la inflaci\u00f3. Per\u00f2 ja sabem que aix\u00f2 no \u00e9s possible i, per tant, caldr\u00e0 trobar mecanismes que tinguin el mateix efecte.
\nSi mirem el que es pot retallar, cal saber que l’estructura funcionarial i pol\u00edtica de l’estat t\u00e9 una despesa de 31.000 milions. Si f\u00f3ssim capa\u00e7os de suprimir el 10% d’ella estalviar\u00edem 3.000 milions. No, encara no n’hi ha prou. I si apugem l’IVA? Ara el tenim al 21%. El passem al 23% com Portugal? Apujar 2 punts l’IVA aportaria uns 6.500 milions m\u00e9s i afectaria tothom uniformement, impactant m\u00e9s a les classes m\u00e9s pobres. I, si mirem m\u00e9s enll\u00e0, i fem una acci\u00f3 similar, menys greu i que ens ajudi en el futur? Si posem una taxa sobre el CO2 a les gasolines i al gas amb el valor que avui t\u00e9 el CO2 al mercat de 25 \u20ac\/tCO2 obtindr\u00edem uns ingressos de 6.000 milions, valor semblant a l’increment de dos punts de l’IVA. Si el valor puja a 50 \u20ac\/tCO2 (previsible al 2025) els ingressos serien de 12.000 milions i al 2030, quan es preveu que el preu del CO2 sigui de 100 \u20ac\/tCO2,els ingressos serien de 24.000 milions.
\nLa bondat d’aquesta proposta \u00e9s que va en la direcci\u00f3 que cal anar, fomentant el canvi tecnol\u00f2gic de la societat, disminuint la importaci\u00f3 de combustibles. Per\u00f2 encara hi ha un factor m\u00e9s important. Avui el gasoil es ven a 0,850 \u20ac\/l degut a la caiguda del preu del petroli. Fa un any el preu era de 1,239 \u20ac\/l. Una taxa de CO2 de 25 \u20ac\/tCO2 implica una pujada del preu del gasoil de 0,067 \u20ac\/l, per la qual cosa el preu d’avui passaria de ser de 0,850 \u20ac\/l a 0,918 \u20ac\/l, molt lluny encara del valor que hi havia fa un any de 1,239 \u20ac\/l i que ja t\u00e9 incorporada l’economia als seus costos.
\nPer\u00f2, amb tot el que hem explicat, apujant impostos directes, abaixant estructura de l’estat i apujant l’IVA o la gasolina, la xifra que es pot aconseguir est\u00e0 a anys lluny de poder tapar el forat. Com a molt ingressar\u00edem 12.000 milions m\u00e9s, quan el forat \u00e9s de m\u00e9s de 110.000 milions. El govern actual ha decidit finan\u00e7ar el buit que anem generant anant al mercat de deute, no fent \u00fas de les possibilitats que dona els mecanismes interns de la UE. Suposo que creuen que, quan ja sigui dif\u00edcil anar als mercats perqu\u00e8 ja no es pugui aguantar m\u00e9s el nivell d’interessos, decidiran anar als mecanismes interns de la UE. A veure qu\u00e8 passa i quan tardarem a ser intervinguts.
\nSi no es vol caure en l’impagament de l’Estat, caldr\u00e0 produir m\u00e9s, generar m\u00e9s treball per menys. Tornarem a veure retallades de pagues extres, baixades de salaris i foment a l’emprenedoria. \u00c9s aqu\u00ed on els empresaris amb m\u00e9s iniciativa tindran un pes important per crear treball, \u00adsegurament amb ajudes de la UE a la innovaci\u00f3.
\nAlgunes comunitats ja han decidit fomentar la construcci\u00f3 immobili\u00e0ria rebaixant els terminis de resoluci\u00f3 dels permisos. A Catalunya haur\u00edem de fer una cosa semblant amb els terminis de projectes d’energies renovables i actuant en la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’habitatges. L’experi\u00e8ncia que tenim \u00e9s que les Pimes catalanes son molt resilients i trobaran l’encaix a la nova situaci\u00f3. Nom\u00e9s falta que l’administraci\u00f3 no posi pals a les rodes.<\/p>\n