Tots hem sentit a parlar de la p\u00e8rdua de diversitat biol\u00f2gica, un proc\u00e9s que va comen\u00e7ar en el mateix neol\u00edtic quan es va deixar de ser ca\u00e7ador recol\u00b7lector i va comen\u00e7ar l’agricultura i la ramaderia. Com en tot el que ha passat en la hist\u00f2ria de la humanitat, la p\u00e8rdua de diversitat t\u00e9 una forma exponencial, essent molt m\u00e9s acusada despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Industrial i molt m\u00e9s encara despr\u00e9s de la globalitzaci\u00f3 de l’economia.
\nDe les 8 milions d’esp\u00e8cies que es calcula que hi ha al m\u00f3n, 1 mili\u00f3 est\u00e0 en risc de desaparici\u00f3. Nombrosos cient\u00edfics expliquen que la p\u00e8rdua de diversitat pot estar darrere de les pand\u00e8mies que cada vegada m\u00e9s afecten la humanitat. La desaparici\u00f3 d’esp\u00e8cies altera el funcionament de l’ecosistema influint en la transmissi\u00f3 de pat\u00f2gens de forma que les esp\u00e8cies que sobreviuen tenen major predisposici\u00f3 a allotjar i transmetre malalties infeccioses. A m\u00e9s, hi ha un efecte de diluci\u00f3 perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s esp\u00e8cies potencials de ser contagiades o per un efecte tallafocs que provoca una alta diversitat gen\u00e8tica. D’altra banda, la desforestaci\u00f3, un desastre que avui es troba a l’Amazones, al Congo o a Indon\u00e8sia, facilita el contacte d’animals portadors de pat\u00f2gens amb les comunitats humanes. Almenys el 71% dels pat\u00f2gens que han afectat els humans en l’\u00faltima d\u00e8cada provenen de malalties animals.
\nLa p\u00e8rdua de diversitat natural afecta la nostra salut. Afegim-hi ara la p\u00e8rdua urban\u00edstica, amb la desaparici\u00f3 constant del m\u00f3n rural i la concentraci\u00f3 en grans ciutats, amb l’augment del perill d’incendis i de plagues a m\u00e9s de la reducci\u00f3 en la seguretat de subministrament d’aliments. I finalment la p\u00e8rdua de diversitat econ\u00f2mica, la desaparici\u00f3 de petites unitats de producci\u00f3 per la concentraci\u00f3 en grans centres de producci\u00f3. Tot plegat est\u00e0 lligat, car la concentraci\u00f3 econ\u00f2mica va lligada a la desaparici\u00f3 de petites unitats i a una p\u00e8rdua de diversitat natural.
\nSi la Revoluci\u00f3 Industrial va ser un canvi en la tend\u00e8ncia de la hist\u00f2ria humana, la globalitzaci\u00f3 n’\u00e9s un altre, que accentua encara m\u00e9s el pendent de la corba exponencial de tots els fen\u00f2mens. La globalitzaci\u00f3, l’obertura de l’intercanvi comercial al m\u00f3n, \u00e9s una acci\u00f3 beneficiosa pel fet que porta a una millor especialitzaci\u00f3 de cada territori. Aix\u00ed, si una comunitat t\u00e9 m\u00e9s coneixement de metal\u00b7l\u00fargia, pel fet que t\u00e9 un cl\u00faster molt avan\u00e7at (per exemple, \u00cdndia), \u00e9s l\u00f2gic que altres parts del m\u00f3n comprem all\u00e0. Durant la hist\u00f2ria sempre ha passat, nom\u00e9s cal recordar quan els catalans anaven a copiar la tecnologia d’indianes a Holanda, o com es van desenvolupar els motors de combusti\u00f3 alternatius i les turbines a l’\u00e0rea de Winterthur a Su\u00efssa. Per\u00f2 la globalitzaci\u00f3 ha accelerat aquestes din\u00e0miques que, afegides a les noves tecnologies digitals, han portat a concentracions empresarials de caire monopolista. Qui no dubta que Google o Amazon s\u00f3n dos monopolis als quals els reguladors europeus no gosen aplicar les lleis anti-trust perqu\u00e8 s\u00f3n excessivament influents…
\nPer\u00f2 no cal que nom\u00e9s mirem les grans companyies tecnol\u00f2giques, mirem tamb\u00e9 el que ha passat amb el material sanitari que ha mancat en aquesta crisi. El fet que tot el material non-woven utilitzat per fabricar mascaretes, bates, llen\u00e7ols, tovalloles, provingui de Xina, des de la mateixa fabricaci\u00f3 de les fibres artificials i sint\u00e8tiques, passant per la fabricaci\u00f3 del teixit fins a la mateixa confecci\u00f3, \u00e9s una concentraci\u00f3 monopolista que afecta el preu en moments d’escassetat i provoca p\u00e8rdua de seguretat en episodis com el que hem passat.
\nUna de les lli\u00e7ons d’aquesta crisi ser\u00e0, sense cap dubte, que no es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Un important client nostre de Gran Bretanya comprava la seva mat\u00e8ria primera a Indon\u00e8sia i s’ha trobat de cop sense subministrament. Lli\u00e7\u00f3 apresa: cal tenir com a m\u00ednim dos prove\u00efdors, encara que el segon sigui m\u00e9s car que el principal. Aix\u00f2 mateix ha passat al sector t\u00e8xtil i al dels aparells d’\u00fas m\u00e8dic.
\nPer\u00f2 la p\u00e8rdua de diversitat va molt m\u00e9s lluny de l’afectaci\u00f3 industrial. La crisi ha fet evident una altra tend\u00e8ncia que ja venia produint-se: la p\u00e8rdua del petit comer\u00e7. La venda per internet \u00e9s un fet i t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia l’enfonsament del comer\u00e7 local si aquest no s’ajusta a la nova situaci\u00f3. La soluci\u00f3 \u00e9s l’agrupament del comer\u00e7 local en plataformes de venda per internet. No t\u00e9 sentit portar un fuet via internet fins a casa, per\u00f2 s\u00ed que en t\u00e9 si el que es compra s\u00f3n uns quants fuets, uns quants formatges, unes ampolles d’aigua i de vi, fruita, uns talls de carn, un llibre i uns pantalons d’anar a muntanya talla 46… tot aix\u00f2 en una mateixa cistella de la setmana que et pot arribar a casa o en un lloc proper a casa.
\nJa hi ha algun moviment a Catalunya en aquesta direcci\u00f3, com www.elmercatonline.cat o la web de la Generalitat de promoci\u00f3, www.prodeca.cat\/aliments-de-prop-web. O tamb\u00e9 projectes m\u00e9s avan\u00e7ats com el del Pa\u00eds Basc, www.ekhilur.eus.
\nSi no volem desapar\u00e8ixer com a humans cal frenar la p\u00e8rdua de diversitat biol\u00f2gica, per\u00f2 si no volem desapar\u00e8ixer econ\u00f2micament cal frenar la desaparici\u00f3 del comer\u00e7 i la manufactura local, impulsant m\u00e9s que mai el producte km 0, tot i conviure amb el comer\u00e7 global. I aix\u00f2 demana creure-s’ho i actuar potenciant el que sabem fer en els nostres cl\u00fasters locals. On hi ha millor embotit que el de les nostres comarques?<\/p>\n