La crisi de la covid-19 ens ha enfonsat l’economia com ja hav\u00edem previst fa setmanes. El que no hav\u00edem pensat \u00e9s que el govern que tenim a 700 km quedaria bloquejat mentalment sense saber qu\u00e8 fer i que el que tenim a 100 km no tindria recursos ni lideratge per dirigir correctament l’envit. Aix\u00ed que ens toca a la societat civil treballar per sortir del pou en el qual hem caigut. Toca als empresaris i treballadors agafar forces i posar imaginaci\u00f3 per resoldre la gravetat del moment.
\nQue tanqui tot el sector de la restauraci\u00f3 durant la major part de la temporada tur\u00edstica no \u00e9s una situaci\u00f3 f\u00e0cil de resoldre. Que hagi tancat el petit comer\u00e7 durant tres mesos en els quals les vendes online han continuat, exigeix un esfor\u00e7 d’adaptaci\u00f3 als nous temps.
\nLa primera premissa que hem d’admetre \u00e9s que ens hem empobrit tots de cop i que aquesta p\u00e8rdua de riquesa no la recuperarem ben de pressa. No podrem apujar preus als productes ni podrem augmentar la producci\u00f3, amb la qual cosa els marges quedaran petits, si \u00e9s que n’hi ha. A partir d’aqu\u00ed cal veure que nom\u00e9s queda el cam\u00ed d’abaixar costos, i quan penso en aix\u00f2 penso sobretot en els lloguers de moltes botigues, bars, restaurants, hotels… i habitatges. Cal un clam per fer abaixar els valors dels lloguers, alhora que cal una pol\u00edtica decidida que aporti al parc d’habitatges lloguers inferiors a 400 euros. Juntament amb aix\u00f2 cal tamb\u00e9 una pol\u00edtica per mantenir el preu de l’electricitat majorista en valors entre 30 i 40 \u20ac\/MWh. Avui el preu de l’electricitat i el de la gasolina ja estan en valors hist\u00f2ricament baixos, per\u00f2 aix\u00f2 durar\u00e0 el temps que es recuperi el consum.
\nLa pand\u00e8mia ens ha demostrat que es poden fer coses de forma diferent. Una d’elles s\u00f3n les videoconfer\u00e8ncies, que possibiliten no haver de fer un viatge per cada reuni\u00f3. Una altra \u00e9s la venda per Internet. Al Pallars s’han organitzat diferents productors per vendre \u00abdel parc al plat\u00bb cistelles de productes de carn, embotits, formatges, iogurts, galetes, infusions, herbes, vi o cerveses. Fan cistelles que venen a un preu definit, des de 45 \u20ac a 109 \u20ac i les porten a casa. A Ribes de Freser les botigues es van organitzar per Internet de forma que, si un client necessitava una cosa d’una botiga tancada, una clau del 8 de la ferreteria, per exemple, li portaven a una botiga oberta, la fleca o la botiga de queviures. Aquests dos exemples mostren que el sector primari s’est\u00e0 organitzant per fer la venda directa, saltant la cadena d’intermediaris fins al consumidor, un exemple ben clar de disminuci\u00f3 de costos per obtenir m\u00e9s marge.
\nLa crisi \u00e9s tamb\u00e9 una oportunitat per reindustrialitzar el pa\u00eds despr\u00e9s d’anys (des de 1990) sense fer res per evitar la caiguda de la ind\u00fastria. La desglobalitzaci\u00f3 significa el retorn d’activitats que van marxar, la primera d’elles el t\u00e8xtil, per\u00f2 n’hi ha moltes m\u00e9s en el m\u00f3n del pl\u00e0stic i de la metal\u00b7l\u00fargia. Hem de recordar que el nostre pal de paller \u00e9s la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria, que t\u00e9 un factor multiplicador de 5. La fabricaci\u00f3 d’embotits, de formatges i derivats, de plats precuinats, de vi, d’aigua envasada… ha de continuar essent el primer sector de l’economia i en el qual cal posar l’excel\u00b7l\u00e8ncia. El sector sanitari arran de la pand\u00e8mia ha mostrat el potencial que t\u00e9 per fabricar consumibles com bates, gorres, mascaretes, respiradors i un munt d’estris que es fabriquen fora del territori. Aqu\u00ed hi ha una oportunitat important per desenvolupar ind\u00fastria. La majoria d’aquestes noves activitats d’e-comer\u00e7 demanaran m\u00e9s log\u00edstica, sector on encara queda molt per innovar, per exemple, definint \u00e0rees conjuntes d’entrega de productes enlloc de fer-ho directament a cada casa. La mateixa pres\u00e8ncia a Internet, la programaci\u00f3 de noves apps \u00e9s una activitat que tindr\u00e0 m\u00e9s import\u00e0ncia, car la pres\u00e8ncia a Internet, la facilitat a qu\u00e8 et trobin els clients, \u00e9s la garantia de l’\u00e8xit.
\nI aix\u00f2 ens porta a una altra qualitat que caldr\u00e0 potenciar: la diferenciaci\u00f3. El territori de les comarques de Girona ho t\u00e9 f\u00e0cil per diferenciar-se en base a la sostenibilitat, valor que pot ser la base de la marca. Al costat d’aix\u00f2 s’obren els camins de productes ecol\u00f2gics i de quil\u00f2metre zero. El turisme de les nostres comarques ho t\u00e9 f\u00e0cil per insistir en aquest aspecte de turisme de Natura que ja existia. Per\u00f2 ara ha d’esdevenir el punt principal, aprofitant la xarxa de camps de golf, de camins pedestres i ciclables, anant de la muntanya al mar.
\nCatalunya t\u00e9 un eix de PIB Industrial que va de la Garrotxa fins la Conca de Barber\u00e0, paral\u00b7lel a la costa. Aquest eix s’eixampla pel Ripoll\u00e8s o el Pla de l’Estany al nord, i per la Segarra i l’Urgell a ponent i per l’Alt Pened\u00e8s i l’Alt Camp per llevant. Aquest eix s’ha desenvolupat per tenir millor disponibilitat de terreny a preu raonable que a la costa, tamb\u00e9 per trobar personal. Qualsevol pla de reindustrialitzaci\u00f3 ha d’intentar eixamplar aquest eix cap a mar i cap a ponent. Per exemple, a la Garrotxa, que ja t\u00e9 problemes per trobar espai i persones, li conv\u00e9 mirar cap a l’Alt Empord\u00e0 \u2013un exemple \u00e9s el projecte Logis Empord\u00e0, a Vilamalla. I a l’Alt Empord\u00e0 li conv\u00e9 invertir en formaci\u00f3 professional amb curr\u00edculums moderns.
\nLa crisi ens ha enfonsat l’economia, per\u00f2 obre un ventall d’oportunitats que hem de saber agafar per sortir-ne refor\u00e7ats. No \u00e9s res nou. Ho hem fet durant altres crisis: la societat civil a casa nostra t\u00e9 la capacitat per fer-ho.<\/p>\n