{"id":195,"date":"2010-09-26T20:33:58","date_gmt":"2010-09-26T18:33:58","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=195"},"modified":"2010-09-26T20:33:58","modified_gmt":"2010-09-26T18:33:58","slug":"com-fer-nos-mes-competitius","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=195","title":{"rendered":"Com fer-nos m\u00e9s competitius"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

La setmana passada deia que la crisi t\u00e9 l’arrel en una p\u00e8rdua de competitivitat brutal, arran de l’augment de la inflaci\u00f3 derivada de la borratxera de la construcci\u00f3. Vaig explicar que els 3 milions d’aturats nous significaven el 17% del PIB espanyol. Aquesta xifra surt de multiplicar els 3 milions pel salari mig espanyol, m\u00e9s el 35% de la cotitzaci\u00f3 social que les empreses paguen pel treballador, en la hip\u00f2tesi que cadasc\u00fa aporta a l’economia, com a m\u00ednim, el seu cost laboral. Aix\u00f2, amb un multiplicador de 2 d\u00f3na una xifra de 180.000 milions d’euros, el 17% del PIB. Per tant, \u00e9s evident que per sortir de la crisi hem de fer els impossibles per comen\u00e7ar a rebaixar la xifra d’aturats.
\nPer\u00f2, quina \u00e9s la p\u00e8rdua de competitivitat dels darrers 10 anys? \u00c9s la p\u00e8rdua de producci\u00f3 industrial, del 14%, o tamb\u00e9 pot ser la difer\u00e8ncia acumulada entre la inflaci\u00f3 d’Alemanya i d’Espanya, del 15%. Aquest \u00e9s el valor que haur\u00edem de reduir per tornar a fer competitives les empreses i possibilitar una nova creaci\u00f3 de treball i un nou cicle virtual.
\nEl gran problema \u00e9s com fer-ho. La competitivitat dep\u00e8n de nombrosos factors, entre els quals hi ha la capacitat d’innovar i investigar, l’efic\u00e0cia de la regulaci\u00f3 p\u00fablica, les infraestructures, la formaci\u00f3 dels treballadors, l’efici\u00e8ncia del mercat laboral, dels mercats de b\u00e9ns i serveis i dels mercats financers, l’accessibilitat a les noves tecnologies, la capacitat exportadora i la sofisticaci\u00f3 de les empreses en la gesti\u00f3. C\u00e0ndido Mendez diu que “la productividad se ve frenada por la atomizaci\u00f3n empresarial, la escasa inversi\u00f3n en innovaci\u00f3n y el elevado coste de la ?energ\u00eda, factores que influyen m\u00e1s en el coste que los salarios”. \u00c9s clar, no diu de quins sectors parla, per\u00f2 ell pensa en la sider\u00fargia i el ciment, oblidant que el gruix del treball es troba en les petites i mitjanes empreses, on no \u00e9s aix\u00ed.
\nB\u00e9, ja sabem el que hem de fer, aquesta \u00e9s la llista de deures. I ara qu\u00e8? Comencem a aplicar-los i d’aqu\u00ed a 10 anys veurem els fruits? Estic d’acord que hem d’augmentar la talla de les empreses, canviar el sistema financer, millorar la formaci\u00f3 de tothom, desregular la realitzaci\u00f3 de nous projectes, canviar la funci\u00f3 p\u00fablica, invertir en digitalitzaci\u00f3… per\u00f2 si esperem els efectes d’aix\u00f2, quan arribin ja serem morts.
\nCal una actuaci\u00f3 urgent i contundent per millorar la productivitat mentre esperem els efectes de les reformes. L’actuaci\u00f3 ha de permetre una millora del 15% en els costos laborals, cosa que no vol dir necess\u00e0riament abaixar nom\u00e9s els salaris. La imaginaci\u00f3 tamb\u00e9 serveix per alguna cosa. Veiem. Hi ha un factor que es diu absentisme que arriba al 6% al sector privat, el 10% en algun departament p\u00fablic. Abaixar un 5% aquest absentisme no t\u00e9 cap cost. L’altre 10% es podria resoldre de forma temporal, per exemple no apujant els salaris per sobre la inflaci\u00f3 durant 4 anys (5% en total), augmentant lleugerament les hores de treball anuals i disminuint el cost de la seguretat social durant 3 anys (6% en total). Que d’on sortir\u00e0 el finan\u00e7ament tret a la seguretat social? Dels pressupostos de l’estat, la qual cosa vol dir aprimar totes les administracions.
\nNo he explicat com es pot abaixar el 5% d’absentisme. Si les regles del joc s\u00f3n les que hi ha ara, amb la llei laboral actual i amb els sindicats i les patronals que hi ha ara, aix\u00f2 \u00e9s impossible. Si s’ha de fer una reforma laboral, que permeti reduir l’absentisme fins aquests nivells, sortir\u00e0 una reforma amb acomiadament lliure, cosa irrealitzable en la societat actual. Nom\u00e9s hi ha la soluci\u00f3 de trobar la complicitat entre treballadors i empresa. Les relacions sindicats-empresa no poden continuar com si f\u00f3ssim al segle XIX, cal modernitzar-les. \u00c9s evident que els treballadors han de tenir recels a fer sacrificis amb els seus salaris per la por a que arran d’aix\u00f2 les empreses tinguin beneficis que nom\u00e9s benefici\u00efn als accionistes. Tenen tot el dret a demanar control, just\u00edcia i compensacions. Per exemple tenen dret a demanar que la direcci\u00f3 de l’empresa tingui salaris raonables, de 2, 4 o 10 vegades el salari mitj\u00e0, no de 100, o 500 vegades aquest. Si s’impliquen en la millora de l’empresa, si vetllen l’absentisme, si definitivament agafen complicitat en l’evoluci\u00f3 de la mateixa, \u00e9s raonable que les empreses dediquin una part del seus beneficis a repartir-los amb els treballadors. Aquesta via \u00e9s una via de futur, la que vetlla per la millora, la que permet que una empresa no entri en un cam\u00ed que porta al desastre.
\nApropar la remuneraci\u00f3 laboral a la productivitat, proporcionar el salari a l’esfor\u00e7, \u00e9s el gran repte de futur. Aquest moviment es pot fer com es fa a Estats Units, amb l’acomiadament lliure i cobrant propines dels clients, per exemple, o es pot fer en clau europea, mantenint la seguretat en el treball com es fa a Dinamarca amb la Flexiseguretat. Persistir en el manteniment de l’estatus actual, no fer res per canviar, nom\u00e9s portar\u00e0 a mantenir la legi\u00f3 d’aturats, a perdre generacions de joves i a desmuntar l’estat del benestar actual, incapa\u00e7 de frenar l’economia submergida.
\nTot plegat fa pensar que la modernitzaci\u00f3 de l’economia dep\u00e8n, no solament de l’encert de trobar millors pol\u00edtics, sin\u00f3 tamb\u00e9 de renovar els sindicats i les patronals. Aquestes m\u00e0quines socials, no nom\u00e9s s\u00f3n purament mec\u00e0niques, fetes amb ferro colat, rovellades i sense lubricaci\u00f3, sin\u00f3 que estan molt lluny de les noves m\u00e0quines digitals. \u00c9s a dir, es troben en el segle XIX en lloc del segle XXI.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t