Ens trobem en la fase de baixada de contagis de la pand\u00e8mia del covid-19 i el debat ara se centrar\u00e0 en la recuperaci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica i en com resoldrem la recessi\u00f3 en qu\u00e8 caurem. Espanya, It\u00e0lia i Fran\u00e7a no tenen prou recursos per sortir-se’n soles pel fet que ja tenen les seves economies molt endeutades arran de l’\u00faltima crisi de 2008. Ning\u00fa sap si \u00e9s possible que It\u00e0lia sobrevisqui amb un grau d’endeutament del 160% del PIB, tot i que l’exemple de Jap\u00f3 (238% del PIB) diu que s\u00ed. Per\u00f2 Jap\u00f3 \u00e9s diferent perqu\u00e8 el deute est\u00e0 en mans dels mateixos japonesos, per tant el pa\u00eds no est\u00e0 endeutat amb l’exterior. No \u00e9s el cas de les economies europees de qu\u00e8 parlem.
\nEuropa ha fallat en no activar una soluci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia com l’helic\u00f2pter monetari que s\u00ed han aplicat altres economies, com l’americana, la brit\u00e0nica i la japonesa. Una vegada el BCE descarta accions alternatives, nom\u00e9s queda la possibilitat d’endeutar-se. Els pa\u00efsos del nord, Alemanya i Holanda, han dit que no volen sentir a parlar de deute mutualitzat, els eurobons, perqu\u00e8 ells no els necessiten i no volen assumir deute per ajudar altres pa\u00efsos. Sembla que totes les solucions restants passen per aportar diners basats en el deute que emetran els pa\u00efsos que necessitin ajuda. Ara emergeix una darrera alternativa in extremis: que sigui la Comissi\u00f3 Europea la que s’endeuti, una manera de camuflar la mutualitzaci\u00f3 del deute. El problema \u00e9s que la Comissi\u00f3 t\u00e9 un pressupost discret que no admet grans quantitats de deute, ra\u00f3 per la qual la primera cosa que caldr\u00e0 fer \u00e9s augmentar els ingressos recaptats per la Comissi\u00f3, acci\u00f3 que demana crear noves figures impositives.
\nLa Comissi\u00f3 tenia a punt una acci\u00f3 contundent per actuar contra el canvi clim\u00e0tic, l’anomenat European Green Deal. Aquest programa preveia un pressupost per part de la UE de 503.000 milions d’euros m\u00e9s 25.000 milions provinents del mercat de CO2 anomenat ETS (Emissions Trading System) que afecta 6 sectors industrials (sider\u00fargia, energia, ciment, qu\u00edmica, paper i vidre) que generen el 46% de les emissions d’Europa. La Comissi\u00f3 ara pensa ampliar aquests sectors a l’aviaci\u00f3 i d’altres, alhora que retira drets de CO2 al mercat i fa pujar el preu de mercat del CO2 de 25 \u20ac\/tCO2, que tenia abans del coronavirus, fins a 100 \u20ac\/tCO2 o m\u00e9s en pocs anys. Aquesta acci\u00f3 obliga a protegir l’economia d’altres pa\u00efsos que no apliquen cap taxa al carboni, l’aranzel Carbon Border Tax, que ja estava en discussi\u00f3 a Brussel\u00b7les.
\nPer tant, ens trobem en la disjuntiva que, per poder obtenir recursos per sortir de la crisi del coronavirus, necessitarem impulsar la fiscalitat sobre el CO2, intensificant el programa d’acci\u00f3 que s’havia de fer en els propers 10 anys. Benvingut sigui el canvi, perqu\u00e8 aquesta acci\u00f3 potencia el paper d’Europa al m\u00f3n: si no \u00e9s preeminent en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, s\u00ed ho \u00e9s en pol\u00edtiques i tecnologies ambientals.
\nPer\u00f2 Europa no es resoldr\u00e0 del tot si no avan\u00e7a m\u00e9s en la uni\u00f3 fiscal i pol\u00edtica. Aquests dies la discussi\u00f3 tracta sobre si Espanya, It\u00e0lia i Fran\u00e7a no han aprofitat els anys de bonan\u00e7a per disminuir el seu deute. \u00c9s cert que es pot retreure a Espanya haver continuat invertint en la xarxa d’AVE despr\u00e9s de la crisi de 2008, per\u00f2 el problema \u00e9s que (a part del que aporta en la \u00adcorrupci\u00f3 del sistema) Espanya no sap invertir m\u00e9s que en construcci\u00f3. No ent\u00e9n d’ind\u00fastria, ni de tecnologia, ni de ci\u00e8ncia. Sap oferir hostaleria i construcci\u00f3. I aix\u00f2 en part es deu al fet que \u00e9s dif\u00edcil ser competitiu en aquest m\u00f3n global si no parteixes d’una situaci\u00f3 que ho permeti.
\nL’euro va facilitar l’acc\u00e9s al capital, cosa que va ser la nostra ru\u00efna perqu\u00e8 va disparar la bombolla immobili\u00e0ria. Per\u00f2 amb el temps l’euro ha significat tamb\u00e9 una llosa per a l’economia pel fet que no es pot devaluar. Estar en una moneda on hi ha actors altament exportadors esdev\u00e9 insostenible. Irlanda t\u00e9 un balan\u00e7 comercial del 18,3%, Holanda del 8%, Alemanya del 6,6%, B\u00e8lgica del 3,5%… mentre que It\u00e0lia el t\u00e9 del 3%, Espanya del -2,75%, Fran\u00e7a del -3%, Portugal del -9,6% i Gr\u00e8cia del -11,6%.
\nLa situaci\u00f3 de l’euro comporta que els pa\u00efsos del nord provoquen una revaluaci\u00f3 de la moneda amb les seves exportacions que els pa\u00efsos del sud pateixen. S’estima que les difer\u00e8ncies en avaluaci\u00f3 entre l’euro del nord i el del sud s\u00f3n d’un 18%. Vol dir que, per resoldre la situaci\u00f3, si ara es cre\u00e9s una moneda del sud, hauria de ser un 18% devaluada respecte a l’euro del nord. I cap aqu\u00ed ens dirigim, o b\u00e9 dividim l’euro en dues monedes, o b\u00e9 s’obliga els pa\u00efsos amb excedents comercials a aportar una quantitat als pa\u00efsos perjudicats per l’euro massa fort en funci\u00f3 de la dist\u00e0ncia que tenen del que caldria determinar com un valor objectiu, per exemple del 3% d’exc\u00e9s de balan\u00e7a comercial sobre el PIB. Aix\u00f2 voldria dir que, per exemple Alema\u00adnya, amb un excedent comercial de 227.820 milions (6,63% PIB), tindria un excedent b\u00e0sic de 124.730 milions dels que hauria de destinar el marge brut d’aquest excedent (un 10%?) 12.470 milions a les regions del sud per compensar la revaluaci\u00f3 de l’euro. Accions com aquesta i\/o l’harmonitzaci\u00f3 fiscal i la desaparici\u00f3 de paradisos fiscals, s’han de prendre urgentment. O potser caldr\u00e0 anar a les dues monedes, qui sap.
\nEl moment actual \u00e9s de canvi de rasant, d’acci\u00f3 en les estructures de la UE si es vol que el projecte continu\u00ef. I jo estic conven\u00e7ut que el canvi arribar\u00e0, perqu\u00e8 l’alternativa \u00e9s el col\u00b7lapse financer d’Europa.<\/p>\n